25.09.2017 - 16:57
VALÈNCIA, 25 (EUROPA PRESS)
Investigadors del Centre de Tecnologia Nanofotònica de la Universitat Politècnica de València (UPV) han ideat nous xips que podrien utilitzar-se en el desenvolupament de sensors per a la detecció de malalties, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.
Es tracta de xips amb components que es comuniquen entre si de forma sense fil utilitzant nanoantenas. El seu treball constitueix un canvi de paradigma en el disseny de xips. Permet reconfigurar de forma senzilla un xip, incrementant així les seues funcionalitats.
El treball d’estos investigadors ha sigut publicat en la revista ‘Nature Light: Science and Applications’, i té també importants aplicacions per al sector biomèdic. Es tracta del primer treball a l’àmbit internacional que demostra el concepte ‘Wireless On Chip’. Actualment, en els xips tant electrònics com fotònics les comunicacions entre les diferents parts es duen a terme de forma guiada mitjançant pistes metàl·liques –el cas dels electrònics– o guies d’ones per les quals viatja la llum –en els fotònics–.
Amb este nou disseny, qualsevol part del xip es pot intercomunicar mitjançant una sèrie de nanoantenes dielèctriques. “Este treball aporta un nou concepte d’interconnexió més universal i amplia la versatilitat dels xips”, ha explicat Javier Martí, director del Centre de Tecnologia Nanofotònica de la UPV.
Un dels principals avantatges d’este canvi de paradigma és la capacitat de reconfiguració del xip. Actualment, a l’hora de dissenyar-los, s’estableix una xarxa d’interconnexions concreta per a complir una funció determinada, dificultant la reconfiguració. Igual que ocorre amb els sistemes de connexió ràdio, com les xarxes wifi, “el fet que la interconnexió siga sense fil permet que es puga reconfigurar més fàcilment i puga ser utilitzat per a múltiples aplicacions”, ha agregat Martí.
Així mateix, l’ús de les nanoantenas obri la porta a la realització de xips capaços d’analitzar mostres de diferent naturalesa sense necessitat d’estar en contacte amb les mateixes i que, a més, poden ser reutilitzats. Així, una de les possibles aplicacions del treball dels investigadors de la UPV se centra en l’àmbit biomèdic, en el desenvolupament de nous sensors d’anàlisi mèdica i dispositius com els citòmetres, utilitzats per a la classificació cel·lular.
En este cas, facilitaria la detecció de malalties, reduint en diverses ordres de magnitud el cost i grandària dels equips actuals. “Fluint una simple mostra de plasma en el dispositiu, permetria distingir aquelles cèl·lules que estan afectades per una patologia concreta de les quals no ho estan. A més, possibilitaria la realització de múltiples anàlisis simultànies i el processament de dades en un únic xip. En certa manera, seria com tindre un laboratori d’anàlisi en la butxaca”, ha exposat Carlos García Meca, investigador del NTC-UPV.
De la mateixa manera, este tipus de dispositius basats en citometria nanointegrada o altres tècniques similars “permetrien detectar i mesurar la concentració d’agents contaminants, com per exemple bacteris, la qual cosa té aplicacions directes per a l’anàlisi biomèdica o agroalimentària”, ha agregat Sergio Lechago, integrant també de l’equip del NTC-UPV que ha realitzat l’estudi.
