Una investigada de la causa del Tsunami Democràtic recorre contra la personació d’un policia espanyol

Marta Molina, una de les investigades en la causa oberta a l’Audiència espanyola per investigar el Tsunami Democràtic ha sol·licitat al jutge instructor que rebutgi la personació d’un dels agents de la policia espanyol ferit i que consta com a perjudicat. En un escrit al qual ha tingut accés Europa Press, la representació legal de la imputada recorda que aquest agent, Iván Álvarez, va interposar denúncia en un jutjat d’instrucció de Barcelona per posteriorment renunciar a la via penal i optar pel procediment contenciós administratiu.

“Havent renunciat l’agent a l’exercici d’accions penals i havent exercitat les civils en una altra jurisdicció no és procedent admetre la seva personació en aquest procediment en qualitat d’acusació particular”, recull l’escrit presentat contra la providència del jutge Manuel García-Castellón que el 21 de novembre de 2023 va acceptar la personació de l’agent. A aquesta primera al·legació, la defensa de Molina afegeix una segona, i és que sosté que les resolucions judicials i informes policíacs “posen de manifest que no hi ha cap indici de les lesions que manifesta l’agent” i que es puguin atribuir als investigats ni en general Tsunami Democràtic.

Resulta inversemblant que hi participés

Sobre això, esmenta una interlocutòria del jutge de 28 d’abril de 2021 i ressalta que s’hi fa un repàs de les accions atribuïdes a aquesta plataforma i no s’hi recull res relacionat amb fets esdevinguts el 18 d’octubre de 2019. A això suma que l’informe de la Guàrdia Civil que recull les accions atribuïdes a Tsunami, i que és del 28 d’abril de 2023, parla de la convocatòria de vaga d’octubre del 2019 a Catalunya i no explicita qui la convoca, indicant que la plataforma va fer una crida per sumar-s’hi. “Resulta inversemblant des del punt de vista de la imputació objectiva que es pugui atribuir a cap dels investigats una participació en els aldarulls (…) i encara menys en les lesions que pretén reclamar l’agent”, apunta.

A més, recorda que la interlocutòria del jutge de novembre de 2023 pel qual acordava demanar informació sobre un agent ferit en els aldarulls del 18 d’octubre de 2019 ha estat objecte de recurs en apel·lació i, per tant, avui no hi ha cap indici que vinculin els fets als investigats.

Cal recordar que al novembre el jutge va acceptar la personació de dos policies espanyols més que havien demanat entrar en el cas com a perjudicats en presentar “lesions derivades dels actes de terrorisme de carrer que es van produir en la jornada de vaga del 18 d’octubre de 2019” a la plaça d’Urquinaona de Barcelona. A l’escrit pel qual demanaven tots dos la personació, es recordava que després de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemnava els presos polítics l’octubre del 2019 es van produir diferents disturbis “protagonitzats per sectors radicals violents” que van tenir com a objectiu dels seus atacs, entre d’altres, les dependències de la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana.

Apunta que aquestes dependències eren custodiades per efectius de les Unitats d’Intervenció Policíaca (UIP) i recordava que el 18 d’octubre, en el marc de les protestes, els dos agents estaven donant protecció a aquesta comissaria. Després d’hores d'”hostilitats”, explicava, va arribar “un grup de persones encaputxades i emboçades” que “usant tècniques de combat similars al terrorisme de carrer practicat en comunitats autònomes com el País Basc, van començar a llançar (…) tota mena d’objectes contundents amb una indubtable capacitat lesiva, incloent-hi ampolles i llaunes a l’interior de les quals hi havia líquid corrosiu”.

Va ser en aquest context quan un dels dos policies va ser “aconseguit a la mà dreta per l’impacte d’una ampolla trencada”, cosa que el va fer caure a terra i notar “un fort dolor fruit d’aquesta lesió”. Aquell mateix dia, però hores més tard, cap a les 20.00, aquest mateix agent era a la plaça d’Urquinaona amb altres companys parapetats “davant la impossibilitat d’avanç per la intensitat dels atacs, d’estil terrorisme urbà o kale borroka, que estaven patint amb llambordes, pedres, boles metàl·liques de petanca, bengales, còctels Mólotov, àcid i material metàl·lic de bricolatge”. Va ser quan va rebre “un impacte molt fort d’un objecte llançat pels manifestants que va colpejar sobre el costat dret del seu casc, caient a terra desplomat i perdent el coneixement del tot”.

El segon dels agents que demana personar-se també estava en aquesta plaça i va rebre “un fort impacte a la mà” que li va provocar “una greu fractura oberta al radi del braç dret amb desplaçament, i que, després d’unes quantes intervencions quirúrgiques, i a conseqüència de la gravetat de la lesió, perquè no reunia les condicions físiques necessàries per seguir exercint com a policia”, va provocar que fos jubilat a l’edat de quaranta-cinc anys.