01.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 02.05.2023 - 14:28
[Nota de la redacció: Una primera versió d’aquesta notícia contenia noms erronis en dos candidats que no s’haurien d’haver publicat. Assumim l’error i demanem disculpes als lectors i a les persones implicades.]
La notícia va caure com un poal d’aigua freda a la cúpula del Partit Popular espanyol. Fins i tot ha esquitxat i s’han demanat explicacions a Alberto Núñez Feijóo, el president del partit. Però la resposta, i tal com acostuma a ser en casos que podrien implicar corrupció, ha estat la de sempre: no fer gaire enrenou. A principi d’aquest març passat es va saber que el president del Consell d’Eivissa, el popular Vicent Marí, era investigat per presumpta prevaricació administrativa. Acusat per Anticorrupció, és investigat perquè el 2020 va tramitar una campanya de promoció turística per via directa, la guanyadora de la qual va ser una regidora del PP de Santa Eulària quan Marí n’era batlle. En unes eleccions que, segons alguns sondatges, es preveuen més ajustades que mai, aquest fet podria sacsejar l’únic feu dels populars als consells insulars i, fins i tot, castigar els candidats al parlament.
Sigui com sigui, destronar el PP a Eivissa sembla la tasca més complicada que té l’esquerra, però no pas impossible: entre el 2015 i el 2019 eren els socialistes els que dirigien la institució. Ara, a les eleccions passades, l’únic diputat de Ciutadans va fer decantar la balança cap al costat de Marí i, enguany, amb una presumible desaparició del partit taronja, podria ser que el PP aconseguís la majoria absoluta absorbint els seus vots.
A Eivissa li manca la potència d’una marca com la de Més. Hi ha Ara Eivissa, que provarà d’assolir allò que ha estat impossible fins ara: algun escó que sigui necessari per a sumar majories i tenir importància en les polítiques de la institució insular. Per exemple, impulsar polítiques feministes, ecologistes i en defensa de la llengua, un afer que cal potenciar. De fet, cal tenir en compte que el PP pressiona en detriment del català i que el president del Consell unes quantes vegades ha instat a modificar les condicions en la contractació pública perquè el català deixi de ser un requisit i passi a ser un mèrit.
L’illa de la festa i el preu dels habitatges pels núvols
El Consell d’Eivissa té un desafiament fonamental per la sostenibilitat: la lluita contra el turisme de gatera. Una cosa difícil d’aturar, perquè l’illa és coneguda al món per les seves discoteques, la vida nocturna i la marca “Ibiza”, que és sinònim de festa. De fet, Marí advocava durant la pandèmia que les discoteques s’haurien d’haver obert abans, perquè deia que mantenir-les tancades havia estat pitjor. L’economia principal de l’illa, igualment, ara no sembla gaire danyada: l’any passat arribaren Eivissa tres milions de turistes i es van recuperar les xifres pre-pandèmia.
La qüestió de l’habitatge a l’illa també és clau, encara que no sigui el Consell qui tengui a les seves mans de posar fre a aquesta situació. En el rànquing de les vint-i-cinc localitats del país amb l’habitatge més car, quatre de les cinc primeres són a Eivissa. També veim cada any funcionaris que, per por de perdre la seva plaça, han de dormir en cotxes o malviure en pisos de companys perquè no poden pagar un lloguer, que es dispara en temporada turística. Per això, arribar a acords amb el govern per a fer més habitatge protegit hauria de ser una obligació de la institució, per exemple amb la cessió de més sòl, un dels entrebancs principals a l’hora de poder-ne construir. De tota manera, la lluita contra el lloguer turístic il·legal també és fonamental per a no allunyar la ciutadania resident d’un dels seus drets més bàsics. De fet, el consell insular defensava de tancar aquests pisos il·legals quan es denunciïn i no solament posar multes, a fi d’enviar un missatge contundent als infractors.
Qui és qui
Vicent Marí provarà de repetir de president de la institució. El vice-president segon del Consell, Javier Torres, serà el candidat de Ciutadans, que va aconseguir una vice-presidència per l’acord de governabilitat.
El conseller de Mobilitat i Habitatge del govern de les Illes, Josep Marí Ribas (PSIB), serà l’encarregat de lluitar perquè l’esquerra recuperi el mandat del Consell d’Eivissa. Té la confiança d’Armengol, que el va nomenar conseller per substituir el menorquí Marc Pons quan va posar rumb a Madrid. No és casualitat que sigui conseller d’Habitatge i que una de les seves primeres promeses sigui lluitar contra aquesta problemàtica.
Òscar Rodríguez és el cap de llista de Podem a la institució insular. Tornaran a ser necessaris, segurament, per a sumar una majoria a l’esquerra.
Per part d’Ara Eivissa, es presenta Mariví Mengual, docent amb més de trenta anys d’experiència en aquest camp i amb una forta activitat sindical. El desafiament és aconseguir un escó, tot i que a les eleccions passades van tenir cinc-cents vots menys que l’extrema dreta i només un 3% dels suports.
A Formentera
Formentera pot jugar un paper clau de cara a les eleccions al parlament. Malgrat que Esquerra Unida hagi desaparegut de l’equació del Pacte, Gent per Formentera i el PSIB van aconseguir de salvar in extremis una candidatura conjunta que els permetrà de lluitar amb força per l’únic escó que tenen al Parlament de les Illes.
El Consell, que alhora fa les funcions d’ajuntament i que es va crear el 2007 després de l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia –abans el Consell era d’Eivissa i Formentera–, sempre ha estat governat per l’esquerra. Jaume Ferrer (2007-2019) i Alejandra Ferrer (2019-2021), tots dos de Gent per Formentera (GxF), van governar la institució durant molts d’anys fins que Ana Juan (2021-actualitat), del PSIB, va arribar a la presidència per l’acord de governabilitat signat amb GxF.
Un dels envits principals de la institució és la connexió entre Eivissa i Formentera, de la qual l’illa depèn per la seva condició de doble insularitat. El Consell reclama la urgència de garantir els serveis mínims de la línia regular, especialment els de primera hora i darrera, tant per a usuaris com per a mercaderies, atès que les necessitats són múltiples: treball, assistència sanitària i educació, entre més qüestions. El Consell també ha exigit de limitar les excursions marítimes. Malgrat que fa dotze anys que es va aprovar la llei de transport marítim de les Illes, les solucions encara no han arribat.
Alejandra Ferrer repeteix al capdavant de la llista de Gent per Formentera, tot i que hi ha algunes cares noves en llocs de sortida. Reivindiquen de solucionar un problema que, així com a Eivissa, també afecta de ple Formentera: el de l’habitatge i l’alt cost de vida.
Al PSIB, Ana Juan tornarà a ser la candidata. Tot i que la intenció és governar en solitari, presumiblement -i com al Parlament- hauran de trobar aliances amb Gent per Formentera.
Per primera vegada Podem es presentarà a les eleccions del consell de Formentera, amb Ignacio Monge com a candidat. S’haurà de veure si realment tindran capacitat per rapinyar algun vot de l’esquerra o si la fragmentació acabarà per beneficiar la dreta.
De fet, la dreta sí que es presenta conjuntament, com ho fa al Parlament. Llorenç Córdoba és el candidat de Sa Unió, composta pel PP i Compromís amb Formentera.
