25.11.2021 - 19:31
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Servei d’Antiguitats d’Egipte ha permès de revelar nous secrets de la toma de Imephor, summe sacerdot egipci en l’època dels faraons. El col·lectiu va fer la passada primavera una primera excavació sistemàtica del jaciment de Kom el-Khamasin, una petita necròpolis faraònica, en el marc d’una acció arqueològica de rescat per evitar saquejos com els que ja ha patit en vàries ocasions. El procés ha permès de determinar com era la tomba del sacerdot fa més de quatre mil anys, i de la mateixa manera ha fet possible recuperar 435 blocs de pedra calcària i altres elements dipositats al costat del cos, si bé s’han recollit evidències de la pèrdua d’elements d’alt valor històric.
Kom el-Khamasin es troba al sud-oest de l’àrea arqueològica de Saqqara, i va ser lloc d’enterrament de personatges significatius del Regne Antic i del Primer Període Intermedi de la història egípcia (2400-2050 a.C.). El més conegut d’ells és Imephor Impy Nikauptah, summe sacerdot del déu Ptah, la divinitat principal de Memfis, capital del país en aquell temps.
La intervenció arqueològica ha permès recuperar 435 blocs de pedra calcària, 50 dels quals amb importants fragments d’inscripcions i relleus, que haurien format part de dos edificis funeraris, probablement dues mastabes, d’uns deu metres de costat i tres d’alçada, un dels qual seria el lloc d’enterrament d’Imephor. També ha permès de fer una descoberta qualificada d’extraordinària pels investigadors, com ho és un dipòsit de fundació complet i intacte, format per 60 gerres petites de ceràmica que conserven les seves tapes i el seu contingut, que s’analitzarà properament, dos plats petits d’alabastre i cinc moles de pedra, datat de l’època del summe sacerdot.
Aquest conjunt ritual d’objectes hauria estat enterrat als fonaments de l’edifici per conferir-li protecció eterna. A més, de la mastaba d’Imephor s’han pogut documentar els talls en què es van assentar els fonaments i la primera filera dels murs.
A banda, d’entre els blocs de pedra calcària recuperats hi ha un grup que va conformar el sostre a dues aigües i les parets del que va ser la cambra funerària subterrània de la tomba. En ell hi havia inscrits el seu nom i títols i altres textos propis del repertori funerari del moment, com la llista d’olis sagrats, però van ser arrencats de la seva ubicació original pels saquejadors del jaciment, per posteriorment ser arrossegats i abandonats
“Aquesta reconstrucció se sumarà a la que també estem fent de la mastaba i el seu dipòsit de fundació, de manera que es pot tenir una idea força aproximada d’allò que pot haver estat la tomba original d’Imephor en el seu conjunt”, assenyala l’investigador de la UAB Josep Cervelló. De la mateixa construcció s’han recuperat un centenar de blocs de granit del que va poder ser un sarcòfag o elements arquitectònics, com llindes o brancals, que els saquejadors haurien reduït a fragments també amb finalitats de lucre il·legal, tot i que, almenys de moment, no han estat detectats al mercat d’antiguitats.
Les troballes permetran aprofundir en el coneixement del jaciment i del període històric en què va estar en ús. “Potser ens podrien ajudar a entendre els motius pels quals alguns membres de la cort memfita van ser enterrats lluny, al desert, coincidint amb la primera crisi política de l’estat egipci”, apunta Cervelló.
