La causa contra Puigdemont per terrorisme a l’Audiència espanyola és irregular

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón ha ordit una maniobra per a mirar d’impedir l’aplicació d’una possible amnistia al president Carles Puigdemont. O, si més no, entrebancar-la. La decisió sorprenent d’investigar-lo per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic, quatre anys després d’haver començat la instrucció i quan és a punt de tancar-se un acord per a la investidura de Pedro Sánchez, té el propòsit de poder recórrer a la justícia europea en cas que entri en vigor l’amnistia. Perquè ara no tan sols hauria d’aplicar-la el Tribunal Suprem per la causa contra el Primer d’Octubre, sinó també l’Audiència espanyola per la causa del Tsunami. I, en aquest darrer cas, per terrorisme, un aspecte important, tenint en compte les directives europees sobre la matèria, que el jutge de l’Audiència espanyola esmenta en la interlocutòria d’ahir i que volen utilitzar per formular qüestions pre-judicials al TJUE sobre l’encaix de l’amnistia en el dret comunitari. El problema de García-Castellón és que Puigdemont és eurodiputat i no el pot investigar sense l’aprovació d’un suplicatori. I tampoc no pot investigar el diputat d’ERC al Parlament de Catalunya Ruben Wagensberg, perquè és aforat i l’hauria de jutjar el TSJC. 

El jutge sap que no pot mantenir la investigació contra l’un ni l’altre, i per això els diu que poden comparèixer a declarar voluntàriament, i per això, en aquest moment processal previ a confirmar la seva condició d’investigats, els “ofereix la possibilitat de comparèixer voluntàriament davant d’aquest tribunal mentre no es lliuri el corresponent suplicatori”. És clar que Puigdemont no compareixerà voluntàriament, que hi ha activa l’ordre de detenció estatal ordenada per Pablo Llarena i que no s’exposarà pas a aquest risc. Una qüestió és quan demanarà el suplicatori al Parlament Europeu García-Castellón? El necessita per continuar les actuacions contra el president a l’exili; és a dir, el suplicatori enviat per Llarena i aprovat el març del 2021 pel Parlament Europeu (validat provisionalment pel TGUE, però pendent de recurs al TJUE) únicament servia per a llevar la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí per continuar la tramitació de les euroordres. Però de cap manera serveix per a poder investigar Puigdemont en la causa per terrorisme del Tsunami. 

Perquè, com a eurodiputat, té intactes les immunitats previstes en el protocol número 7 de privilegis i immunitats de la UE. El primer paràgraf de l’article 9 d’aquest protocol diu que els eurodiputats tenen immunitat en l’estat on han estat elegits, i fa una remissió a la normativa estatal de protecció dels càrrecs electes, en aquest cas, a l’article 71.2 de la constitució espanyola. Aquest article diu que “durant el període del seu mandat, els diputats i senadors gaudiran d’immunitat, i només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant”, i que “no podran ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la cambra respectiva.” És a dir, que no podrà ser inculpat sense un suplicatori, que és el que hauria d’enviar el jutge del Tsunami. 

Però hi ha una altra qüestió controvertida que contradiu el moviment de García-Castellón: segons tota l’argumentació feta durant aquests darrers anys pel Tribunal Suprem per a defensar la competència de Llarena per a demanar el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, i per a demanar-ne l’extradició, és el Suprem el competent per investigar i jutjar els membres del Parlament Europeu. La defensa dels exiliats sempre ha contestat a aquesta afirmació, i ha qüestionat la competència del Suprem en aquests casos. Però això fa que la investigació de García-Castellón sobre Puigdemont sigui incompatible amb el criteri del Suprem.

I posa en evidència, a més, que aquesta investigació de Puigdemont ha estat sobrevinguda. El seu advocat, Gonzalo Boye, recordava en un escrit al jutge que l’advocacia de l’estat espanyol va informar al Parlament Europeu el 2021 que l’Audiència espanyola ni havia investigat ni investigava el president. Fou un escrit remès arran de la tramitació d’un procediment de demanda de l’empara de la seva immunitat a l’eurocambra quan El Mundo va publicar un reportatge amb informació sobre els seus moviments i la seva activitat. La seva defensa va veure indicis de seguiments a Puigdemont i de violació de la seva immunitat com a europarlamentari. La resposta del Regne d’Espanya va servir perquè s’acabés aparcant aquell procediment. 

Ara caldrà veure quan presentarà el suplicatori García-Castellón, si ho fa aviat o si espera a l’aprovació i entrada en vigor de la possible llei d’amnistia. Si triga a fer-ho, Puigdemont tornarà a tenir a l’abast la possibilitat de presentar una demanda d’empara de la seva immunitat al parlament. I tant si és en un suplicatori com en un procediment de defensa de la immunitat, si això acaba passant, el PSOE tindrà un paper complicat. Perquè haurà de justificar per què el març del 2021 va fer mans i mànigues per convèncer la majoria d’eurodiputats socialistes de votar a favor de la retirada de la immunitat de Puigdemont, i ara els hauria de dir que votessin a favor de confirmar-li la immunitat. I l’encarregada de fer-ho, la presidenta del grup socialdemòcrata, l’espanyola Iratxe García, la mateixa que va pressionar aleshores en favor del suplicatori.