La investidura fallida de Turull: el dia més dolorós del procés

Només faltava mitja hora perquè comencés el ple d’investidura de Jordi Turull quan van sonar els telèfons de dos dirigents de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. A l’altra banda de la línia hi havia un dels portaveus de la CUP, que els informava que no votarien a favor la investidura, tal com ja havien acordat quan Carles Puigdemont va delegar en Jordi Sànchez la responsabilitat de ser president. Llavors, la CUP havia considerat el moviment de Puigdemont una ‘submissió total a la legalitat espanyola’ i no ho veia pas diferent en el cas de Turull. Aquella decisió engrandia la distància entre partits i fou la primera galleda d’aigua freda d’un cap de setmana nefast per a l’independentisme, que acabà amb cinc presoners més a Madrid, una exiliada a Suïssa i el president detingut a Alemanya.

El dia abans Turull dinava amb la portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi; el cap de gabinet de Puigdemont, Josep Rius; el director general de Comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet; i el diputat Albert Batet. Decidien com enfocar la investidura de Turull, el candidat a la presidència després de la renúncia de Jordi Sànchez pel vet del jutge Pablo Llarena. A mig dinar, va saltar la notícia que Llarena citava Turull a Madrid acompanyat de Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Marta Rovira per a revisar la situació de llibertat condicional. Immediatament, es van posar en contacte amb el president Puigdemont i van demanar al president del parlament, Roger Torrent, que convoqués el ple d’investidura l’endemà mateix. ‘Volíem que Turull i la resta arribessin a Madrid amb la màxima força possible: que Turull fos president de la Generalitat’, explica avui Batet.

Aquella tarda els diputats de JxCat es van reunir d’urgència per a preparar-se per a la situació que s’atansava. Hi va excusar la presència Josep Rull, que es va estimar més no moure’s de Terrassa, al costat de la família. Qui sí que hi va participar, per videoconferència, fou el president Carles Puigdemont. ‘La reunió va ser molt emocionant. En Jordi estava determinat a plantar cara a l’estat, a confrontar-s’hi, a dir que l’estat no havia acceptat el resultat de les eleccions del 21-D com ja havia demostrat amb el president Puigdemont i Jordi Sànchez’, recorda Batet. Per JxCat, Llarena havia obert una oportunitat per a reprendre el conflicte amb l’estat que no podien deixar passar. Alhora, el grup negociador amb la CUP va demanar-los que s’activessin per a decidir la posició.

‘Deixa la política, si us plau’

La reunió era per a preparar la investidura de Turull, però va haver de continuar sense ell quan va tornar a casa emocionat pels whatsapps de la seva filla gran. ‘Deixa la política’, ‘renúncia a tot’, ‘per una vegada a la vida, pensa en nosaltres i no en el país’. Dins seu, una barreja d’emocions pel fet de poder ser president del país, però amb la possibilitat d’haver d’entrar a presó per aquesta mateixa raó. En arribar, Turull va haver d’afrontar l’enuig i els crits de la filla, que veia que si tornava a la presó seria per a no sortir-ne en molt de temps. ‘Estava histèrica, ho reconec. El volia protegir i vaig explotar’, explica Laura Turull un any després.

No era amb ell amb qui estava enfadada, però reconeix que després de mesos de tensió va esclatar i ho va fer pagar a qui de fet era el primer damnificat. Després d’uns quants minuts resistint la tempesta Jordi Turull va seure al sofà amb ella i li va demanar de parlar-ne amb calma. ‘Escolta, crec que és la millor solució’, li va dir. El candidat a la investidura va explicar-li llavors que havia valorat les diverses possibilitats amb el seu advocat, Jordi Pina, i havien convingut que la seva possible condició de president podia protegir la resta dels citats a declarar. ‘A veure si tenen el valor de ficar un president de la Generalitat a la presó’, va aventurar-se a dir.

Una vegada reconduïda la discussió, la família va sopar acompanyada de dos amics íntims que durant anys han aconsellat Jordi Turull en els moments difícils. Òbviament, aquella nit hi havien de ser. Entaulats, van parlar de com havia de ser el discurs d’investidura. El pare, tranquil i serè, comentava amb naturalitat que podia tornar a la presó i la filla li va demanar que fes un discurs que evidenciés la voluntat de diàleg afegint-hi algun paràgraf en castellà, idea que ell va agafar. Durant la conversa, el candidat a president va suggerir la possibilitat que la CUP no hi votés a favor. ‘No home, no!’, va respondre la filla gran, convençuda que l’investirien per la situació excepcional del país.

El discurs hauria estat diferent amb el suport de la CUP

L’endemà a les 15.00 va començar a la seu nacional de la CUP la reunió per a decidir la investidura. Un dels arguments que més van pesar per al vot en contra va ser la negativa a condicionar l’acció política a la repressió judicial. A més, coïa que JxCat hagués demanat de convocar el ple sense tenir assegurada la majoria, fet que la CUP va considerar un ‘xantatge polític’. Tanmateix, la decisió de la CUP hauria pogut ser una altra. Al document intern amb arguments a favor i en contra de la investidura s’assenyalava que investir-lo era ‘un acte de confrontació amb l’estat que dóna dimensió política a l’acció antirepressiva’. Amb un president empresonat, es debilitarien els sectors ‘que volen simplement recuperar l’autonomia’ suspesa amb el 155. Tanmateix, finalment va pesar més el fet que segons la CUP ni la mesa del parlament ni els grups parlamentaris de JxCat i ERC no havien mostrat ‘voluntat de ruptura’, de manera que la CUP veia la investidura tan sols com ‘un factor de desmobilització que no implicaria una estratègia de desobediència institucional’.

Mentre la CUP decidia no investir-lo, Turull i el seu equip revisaven minuciosament el discurs, un text que seria molt més comentat per tot allò que no deia que no pas per allò que deia. Cap al·lusió a la República ni al mandat del Primer d’Octubre. Cap mot sobre el Consell per la República ni el procés constituent. L’única referència a la jornada del Primer d’Octubre recordava el clam de ‘Som gent de pau’ amb què els ciutadans reaccionaven a la violència policíaca. Era un discurs analitzat frase a frase amb vista a la compareixença de l’endemà. Tanmateix, segons que explica avui Albert Batet, la intervenció de Turull hauria estat diferent si hagués sabut que seria investit president: ‘Segons la posició de la CUP, el discurs era un o un altre. La manera d’afrontar l’endemà la compareixença de Llarena hauria estat molt diferent segons com hagués anat el ple. Era una qüestió de defensa pròpia.’

Tal com ho recorda la diputada de la CUP Natàlia Sànchez, en aquell moment no dubtaven que Llarena no tindria cap obstacle a empresonar els diputats, encara que Turull hi comparegués com a president. ‘L’estat ja havia donat prou mostres que no tenia miraments’, diu. A més, recorda com la comunitat internacional ja s’havia aclucat d’ulls amb la repressió anterior. ‘No hauria canviat res’, creu.

Un any després, a més, pensa que l’actual govern de la Generalitat els ha donat la raó quan van assenyalar que JxCat i ERC no tenien voluntat de ruptura. ‘La inacció, les concessions i l’emmotllament a la lògica constitucional i a l’estatut d’autonomia ens demostren que les nostres intuïcions eren bones’, diu. Sànchez denuncia que allò que veien en les negociacions per a les investidures i que avui constaten és que ‘el govern ha servit per a col·locar molta gent als càrrecs públics i no per a treballar per la República’. ‘Nosaltres vam donar un xec en blanc amb la investidura de Puigdemont, que sí que consideràvem que era un gest de ruptura’. Més enllà d’això, la CUP no es va acabar de creure mai els arguments dels altres partits independentistes.

Un dels moments polítics més durs

Una cosa que coincideixen a assenyalar els diversos colors de l’independentisme és que aquell ple va ser el moment polític més difícil que recorden. ‘La no-investidura d’en Jordi sabent que l’endemà anava al Suprem i podia no tornar-ne és el moment més dur que ha viscut la història del parlament. I els comuns i la CUP no van estar a l’altura, com el 30 de gener no hi va estar el president Torrent’, diu Batet, recordant la suspensió de la investidura de Puigdemont. Tampoc no va ser fàcil per a la CUP, que ho recorden com un dia ‘dolorós i molt difícil’. ‘Ens van dir coses molt gruixudes. Recordo que la batllessa de Figueres de llavors ens va dir que érem els botxins de Turull. Havien convocat un ple d’investidura sense acord i ja els havíem avançat que seria molt difícil que així anés endavant’, diu Natàlia Sànchez.

No es pot ser mes gran i mes digne Jordi Turull, els teus botxins avui s’han abstingut Dissabte pot ser massa tard

— Marta Felip (@MartaFelip) March 22, 2018

Amb tot, Jordi Turull va pujar al faristol i va desgranar una acció de govern que no podria fer efectiva. Abans, va dedicar unes paraules a aquells qui no hi podien ser: ‘En aquesta hora greu, solemne però també esperançadora de la història de Catalunya, m’adreço a tots vostès, representats electes i legítims del poble de Catalunya, i també m’adreço a tots aquells que avui no poden estar amb nosaltres, privats de llibertat o fora del país. A tots ells, president Puigdemont, Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Lluis Puig, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí i Anna Gabriel. L’abraçada més sentida des d’aquest parlament, que expressa la voluntat dels catalans.’

Mentre Turull pronunciava un discurs llegit i remirat mil·límetre a mil·límetre, les cares llargues dels diputats reflectia la cruesa del moment. L’únic moment que va despertar un aplaudiment de la bancada majoritària va ser quan va citar Muriel Casals recordant que ‘la rialla és la més eficaç de les nostres respostes a tots els atacs, provocacions i menyspreus rebuts’. Les cròniques reflectiren el to greu de Turull, molt lluny d’allò que s’espera d’un candidat a president del seu país. ‘Que el teu últim dia en llibertat facis un discurs, i a més sabent que perdràs, no és agradable. Allà dins vivia els seus últims moments de llibertat, no podia estar de cap més manera’, resumeix Laura Turull.

Al torn de rèplica, l’oposició va tenir de tot. Els atacs més cruels de Ciutadans i PP –’Vostè ha estat capaç de decebre tothom, també els seus’, va etzibar-li Inés Arrimadas–, el cinisme de Miquel Iceta desentenent-se de la repressió, la solidaritat equilibrista dels comuns i la crítica de la CUP pel discurs ‘autonomista’ i perquè la mesa no admetia el vot de Carles Puigdemont i de Toni Comín. ‘Unilateralitat i desobediència és l’única manera possible de fer la independència. Vostès ho saben’, va dir Carles Riera.

Turull els va respondre en una intervenció final i, una vegada feta la votació, Roger Torrent va aixecar la sessió. I ara què? ‘De cop em tirava a un precipici i no sabia què vindria l’endemà’, recorda Laura Turull, que va seguir la sessió de la tribuna de convidats estant. Tot seguit, Turull es va refugiar amb la seva dona i les filles en un pati interior del parlament al qual es baixa per unes escales a prop dels despatxos de JxCat i se’n va acomiadar. Quan van tornar es van trobar el passadís ple de diputats aplaudint i plorant. ‘Jordi ens veurem dissabte’, deien sense creure-ho. Mentrestant, Carme Forcadell, Marta Rovira, i Dolors Bassa presentaven la documentació al registre del parlament per a renunciar a les actes com a diputades, també enmig d’una gran emoció.

A la sortida un núvol de càmeres esperava els diputats, que aquella nit mateix se n’anirien cap a Madrid i ja no tornarien al parlament. ‘Ens vam abraçar a la porta i va entrar al cotxe. Va ser l’última vegada que vaig veure el meu pare en llibertat’, recorda Laura Turull.