[VÍDEO EN DIRECTE] Seguiu la presa de possessió de Joe Biden com a 46è president dels Estats Units

Joe Biden i Kamala Harris ja són oficialment president i vice-presidenta dels Estats Units d’Amèrica. Seguiu el discurs d’investidura de Biden en directe:

Arran de la pandèmia, la cerimònia serà ben diferent de les habituals. Però l’escenari del jurament és el de sempre, les escales del Capitoli, l’edifici que allotja les dues cambres del congrés a Washington DC, la capital del país.

L’ambient segurament no és tan alegre com les altres vegades, perquè va ser justament aquí on el 6 de gener proppassat es van congregar els seguidors d’extrema dreta que van assaltar l’edifici. Fa dies que no es permet el pas als carrers que l’envolten i s’ha desplegat un dispositiu de policia sense precedents a la ciutat.

Si bé normalment hi havia uns 200.000 convidats, enguany només s’ha repartit un miler d’entrades. Cada congressista té permís per a assistir-hi amb un sol acompanyant. A més, els protocols sanitaris seran estrictes.

Tampoc no es permetrà l’entrada a l’esplanada de davant del Capitoli, el National Mall, on normalment es congreguen milers de ciutadans per seguir la cerimònia per les pantalles gegants.

Els detalls de la cerimònia 

El pare Leo O’Donovan, president emèrit de la Universitat de Georgetown, es farà càrrec de la invocació i el Dr. Silvester Beaman, pastor de Wilmington, de la benedicció. La poetessa Amanda Gorman farà la lectura i Lady Gaga s’encarregarà de cantar l’himne. La cantant JLO també hi actuarà.

Harris jurarà davant la jutgessa del Tribunal Suprem de Justícia, Sonia Sotomayor, i Biden davant el cap de la Justícia dels Estats Units, John Roberts. Tot seguit arribarà un dels moments més esperats, quan Biden farà el seu primer discurs com a 46è president dels Estats Units d’Amèrica.

Cap a les 20.15, hora catalana, el president farà la tradicional revisió militar a l’ala est del Capitoli, però aquesta vegada serà en un format reduït i no hi haurà l’acostumada desfilada inaugural a l’avinguda de Pennsylvania.

Tot seguit, Biden s’adreçarà al cementiri nacional d’Arlington per dipositar una corona de flors a la tomba del soldat desconegut, juntament amb Harris i els ex-presidents Barack Obama, George W. Bush i Bill Clinton.

Finalment, el president i la primera dama seran escortats fins a la Casa Blanca, des d’on seguiran i participaran en la festa virtual que s’ha organitzat.

Biden opta per l’experiència i la diversitat en el seu gabinet 

La festa continuarà per streaming 

Al vespre, a partir de les 2.30 hora catalana, la festa continuarà però en format virtual. L’actor Tom Hanks presentarà la gala “Celebrant Amèrica”, que durarà una hora i mitja. L’escenari principal serà el Lincoln Memorial però s’anirà connectant amb diversos punts del país. Hi actuaran artistes de renom, com ara Jon Bon Jovi, Demi Lovato i Justin Timberlake, Bruce Springsteen, John Legend i els Foo Fighters. També hi participaran les actrius Kerry Washington i Eva Longoria. El president i la vice-presidenta també hi prendran part.

Donald Trump no hi assistirà

El president sortint, Donald Trump, va anunciar que no hi assistiria. Un fet insòlit i que posa de manifest una vegada més la dificultat de Trump d’acceptar la derrota. Fa quatre anys la seva rival Hillary Clinton sí que hi va participar.

En canvi, sí que hi serà el seu vice-president, Mike Pence. També hi haurà els ex-presidents Barack Obama, George W Bush i Bill Clinton, acompanyats de les ex-primeres dames. A banda Trump, l’únic ex-president viu que no assistirà a l’acte, perquè forma part d’un col·lectiu de risc, és Jimmy Carter, que té noranta-sis anys.

Un dispositiu de seguretat sense precedents 

Arran de l’episodi del 6 de gener, quan grups d’ultres simpatitzants de Trump van assaltar el congrés dels Estats Units, on es feia el debat per a confirmar Joe Biden com a guanyador de les eleccions, la cerimònia d’inauguració es farà enmig d’un dispositiu de seguretat que ja bloca tot el centre de Washington. Durant l’acte es calcula que es mobilitzaran 25.000 membres de la guàrdia nacional, és a dir, més efectius que no pas soldats nord-americans hi ha a l’Afganistan o a l’Irac.