08.12.2020 - 21:50
|
Actualització: 08.12.2020 - 22:01
El mes passat esclatava un conflicte armat a la regió de Tigre, entre les autoritats regionals i les forces federals d’Etiòpia, una disputa ètnica i política que ha causat fins ara vora cent mil desplaçats i que amenaça de desestabilitzar tota la regió.
Etiòpia, un dels països més estables de la zona, té una estructura federal d’ençà del final de la guerra civil el 1991, amb regions delimitades per raons ètniques i controlades per partits que componien el Front Democràtic Revolucionari Popular d’Etiòpia. La coalició i, per tant, el govern, era dominat pel Front Popular d’Alliberament de Tigre, tot i que els tigresos representen només el 6% de la població del país.
No obstant això, la situació va canviar ara fa dos anys, quan va assumir el poder l’actual primer ministre, Abiy Ahmed, d’ètnia oromo. En aquesta nova etapa s’han introduït reformes democràtiques i han millorat les relacions amb els estats de la rodalia, fent de mediadors a la transició política sudanesa i normalitzant les relacions amb Eritrea, fet que va comportar el premi Nobel de la pau del 2019.
Un xoc entre el govern federal i la regió de Tigre
La primera espurna del conflicte actual va ser la voluntat del primer ministre etíop d’acabar amb la divisió ètnica del poder, una mesura que beneficia l’ètnia oromo, la més nombrosa del país. Ahmed va promoure la fusió de tots els partits de base ètnica i regional, tot creant el Partit de la Prosperitat; tanmateix, el partit dels tigresos no va acceptar la refundació i va abandonar la coalició l’any passat, en considerar que cada cop estaven més apartats del poder.
El conflicte s’intensificava ara fa tres mesos, quan la regió de Tigre va fer eleccions, malgrat que el govern central havia decidit d’ajornar la votació fins a l’any vinent, a causa de la covid. El guanyador va ser el Front Popular d’Alliberament de Tigre, de manera aclaparadora, amb el 98% dels vots, però el govern central no en va reconèixer el resultat. Al seu torn, el govern regional diu que les autoritats federals són il·legítimes d’ençà del 5 d’octubre, quan s’hauria esgotat el mandat del govern etíop si no s’haguessin ajornat les eleccions d’enguany.
Un enfrontament obert
El conflicte armat va començar aquest 4 de novembre passat, quan el govern central va acusar les autoritats tigreses d’haver atacat amb coets una base militar federal. Les forces etíops començaven així una ofensiva militar per a “restituir l’ordre constitucional”, a la vegada que es declarava l’estat d’emergència i s’imposava un govern provisional a la regió. El primer ministre, Ahmed, s’ha oposat a dialogar, perquè assegura que les autoritats regionals duen a terme un pla de desestabilització d’ençà de fa dos anys i que la guerra és necessària per a “defensar i preservar la sobirania i la integritat de l’estat d’Etiòpia”. A més, ha demanat a la comunitat internacional que es respecti el principi de “no-intervenció”.
Les autoritats de Tigre, en canvi, han volgut involucrar més estats. Les forces regionals han llançat coets contra Eritrea, amb qui mantenen una disputa històrica pel control de l’aparell de l’estat quan va haver-hi la guerra entre els dos països (1998-2000) i ara acusen els eritreus de permetre que les forces d’Etiòpia facin servir les seves instal·lacions. Per altra banda, el govern del Sudan, afectat pel desplaçament de cinquanta mil persones, ha demanat una mediació africana per acabar la guerra i començar un diàleg, alhora que ha aprofitat per ocupar algunes zones en disputa; Somàlia, arran de la retirada de tropes del govern etíop, també s’hi pot veure afectat negativament, tal com ha denunciat el programa a Àfrica de l’International Crisis Group.
Aquest 28 de novembre, les forces federals van envair Mekele, la capital de la regió, on han esclatat protestes. Els combatents tigresos asseguren que van marxar de la capital perquè no fos bombardada i els combats continuen, cosa que pot fer augmentar els conflictes a més regions del país, on sovint ja hi ha combats entre comunitats.
