The Washington Post · Chico Harlan

Ruidoso, Nou Mèxic (EUA). La casa somiada de Brook Smith, comprada ni més ni menys que l’any passat, s’ha hagut de protegir un dels costats amb una barrera contra inundacions de grau militar. El rierol que voreja la casa s’ha desbordat unes quantes vegades aquestes setmanes i n’ha obligat els ocupants a sortir-ne entre torrents d’aigua.

Ara, la família té por de tornar-hi. L’única cosa que saben amb certesa és que plourà més, i que la seva ciutat –i, sobretot, el seu carrer– probablement tornarà a inundar-se. Una vegada i una altra.

“És un malson que no s’acaba mai”, diu Smith, de quaranta-cinc anys.

Ruidoso, un poble pintoresc de gairebé 8.000 habitants al sud de l’estat de Nou Mèxic, és a la mercè d’una catàstrofe doble que no sembla tenir fi. El mes passat es van declarar dos grans incendis a les muntanyes que envolten la ciutat. Els focs cremaren més de 10.000 hectàrees, calcinaren gairebé 1.000 cases i mataren 2 persones. D’ençà del 21 de juny, les aigües que generalment transiten per la cascada del capdamunt de les muntanyes s’han desbordat i han inundat els terrenys circumdants –incloent-hi els carrers de la ciutat– 8 vegades.

Tanmateix, les inundacions podrien esdevenir encara més freqüents a mesura que fenòmens meteorològics extrems a l’Oest nord-americà s’intensifiquin. Els estudis mostren que el canvi climàtic ha augmentat el risc de pluja torrencial després d’incendis forestals. D’una banda, el canvi en les condicions climàtiques –l’augment de la calor i disminució de les precipitacions– causen incendis més intensos. D’una altra, l’escalfament de l’aire ajuda a retenir més humitat, cosa que causa tempestes més intenses. Els efectes dels incendis en la massa forestal, mentrestant, poden elevar el risc d’inundacions durant anys, tot esperant que la vegetació torni a créixer.

Certament, aquest no és el primer cas d’aquest efecte combinat del foc i l’aigua: el 2018, unes esllavissades posteriors a un incendi de gran extensió prop de Santa Bàrbara, a Califòrnia, va deixar una vintena de morts i més d’un centenar de ferits. Tanmateix, els experts consideren que Ruidoso corre un risc particular a causa de la seva topografia.

Els incendis d’aquest juny passat van deixar sense arbres i arbusts els vessants de les muntanyes de Ruidoso. Fins i tot la composició del sòl va ser alterada i se’n va reduir dràsticament la capacitat per a absorbir la pluja. Andrew Mangham, hidròleg del Servei Meteorològic nord-americà, compara l’efecte dels incendis amb el de recobrir les muntanyes de plàstic impermeable. El resultat, en plena temporada de monsons, és que fins i tot les tempestes ordinàries poden causar inundacions sobtades.

“La millor manera d’il·lustrar-ho és imaginar que aquesta ciutat és al fons d’un bol, i que els costats del bol s’han cremat de cop i volta”, continua Mangham, que va ser enviat de la capital de l’estat, Albuquerque, a Ruidoso per ajudar en la resposta del govern municipal a les inundacions. “Tot allò que es precipita per les muntanyes va a parar directament al centre de la ciutat”, explica.

Quan plou, l’aigua descendeix de pressa pels vessants i arriba a la ciutat en qüestió de trenta minuts. Al pas per Ruidoso, l’aigua –juntament amb tots els sediments que arrossega– no s’atura per res: travessa cases, inunda carrers i causa estralls per allà on passa. Durant les inundacions, l’aigua ha arribat a encastar cotxes contra arbres, arrencar l’asfalt de les carreteres i negar amb fang carrers prèviament immaculats. Més de dues-centes cases de Ruidoso que havien aconseguit de salvar-se del foc han estat malmeses greument pels aiguats. Els habitants de la ciutat, mentrestant, han estat reduïts a revisar compulsivament la previsió meteorològica tot esperant noves catàstrofes com les que han convertit en molt perillosos barris que abans eren pacífics.

Els habitants de Ruidoso no es dediquen tant als efectes de les inundacions com a preparar-se per a la pròxima. La setmana passada, els propietaris i els equips de treball van tapiar finestres, aixecar barreres de contraplacat i van construir murs improvisats amb sacs de sorra. El marit de Smith va conduir unes quantes hores per aconseguir els contenidors militars, un pas més en la fortificació d’una casa en què dubten que puguin tornar a viure.

Tan sols un mes abans, la casa havia estat “un petit tros del cel” per als Smith. Una femella de uapití es refugiava habitualment al seu pati. Els colibrís brunzien al voltant del porxo en què Smith prenia cafè. La família havia comprat la casa després de dècades d’estalviar, i s’hi allotjava gairebé cada cap de setmana.

La casa no ha arribat a inundar-se aquest estiu, però el pas de l’aigua hi ha causat prou estralls perquè els aterri de passar-hi la nit. “Com es pot viure en mode de supervivència contínuament?”, es demana Smith.

A final de juliol, amb un nou cicle de tempestes a l’horitzó, la família s’ha abocat a preparar la casa per a més inundacions, i hi ha apilat sacs de sorra al voltant. “Suposo que això és el que ens toca fer avui”, es lamenta.

Tot esperant més inundacions

Mangham, l’hidròleg, explica que és “pràcticament garantit” que hi haurà més inundacions a la ciutat. Ara, fins i tot la més mínima possibilitat que plogui espanta els residents de Ruidoso. Els treballadors municipals col·loquen càmeres i mesuradors en els punts més crítics de la ciutat. Els equips de rescat aquàtic resten a l’aguait. En un centre de comandament improvisat, un equip d’emergències comprova els radars i consulta els models meteorològics.

Tot d’una, cap a les 5.45, un front apareix sobre les muntanyes. “Nois, crec que tindrem inundacions a Eagle Creek”, alerta Mangham mentre sona l’avís d’inundació sobtada. L’hidròleg és clar: “La situació podria ser perillosa i potencialment mortal.”

Els treballadors del centre de comandament es comuniquen amb els equips dels barris i observen com la tempesta, que apareix en píxels verds i grocs als radars, es desplaça sobre les muntanyes.

“No m’agrada com evoluciona”, alerta Rick Queller, gerent d’emergències de Ruidoso.

Poc després de les vuit del matí, Mangham creu detectar els primers indicis d’inundacions. Però, finalment, la tempesta amaina i el risc d’inundació desapareix. Mangham pronostica que una tempesta més curta i de més intensitat implicaria un risc més alt de causar una inundació sobtada, com ja ha passat unes altres vegades aquest estiu.

Smith ha après a suportar les tempestes lluny de casa seva. Però, aquesta vegada, no li han calgut més inundacions per a prendre la decisió més important. La seva família deixarà la casa i la vendrà, encara que les inundacions s’aturin i la vegetació torni a créixer.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb