05.09.2018 - 22:00
|
Actualització: 06.09.2018 - 15:53
La Intersindical Valenciana s’ha concentrat aquest matí a les portes del Palau de Justícia de València per expressar el seu rebuig a les sentències dictades pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) contràries al decret d’usos lingüístics a l’administració valenciana. El sindicat diu que les sentències responen més a valoracions polítiques que no pas jurídiques. A la concentració s’han unit les entitats d’Escola Valenciana, El Tempir, Enllaçats Llengua, STEI Enseny Públic, Acció Cultural i La Intersindical Alternativa de Catalunya.
Ens apleguem per dir #síalvalencià i mostrar el nostre rebuig a les sentències que perjudiquen la nostra llengua @escolatv @ElTempirdElx @EnllacatsLlengu @epublicSTEI @AccioCulturalPV @la_IAC pic.twitter.com/eI9iep3s2R
— Intersindical_Valen (@IntersindicalV) September 6, 2018
L’última sentència dictaminada anul·la onze articles dels vint-i-set que té el decret que regula l’ús del català en l’administració pública. Anul·la, per exemple, tots els que parlen de fer comunicacions en català a les altres comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic. El TSJ s’empara en el fet que l’estatut d’autonomia no especifica que el valencià i el català siguin la mateixa llengua. Rafa Reig, membre de la secretaria de la Intersindical, explica: ‘El TSJ nega allò que és evident, que el valencià i el català són la mateixa llengua. I s’empara dient que no ho acredita cap llei. Però la realitat és que hi ha sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional espanyols que sí que ho reconeixen.’
Recurs al Tribunal Suprem espanyol
En aquest àmbit, la Intersindical Valenciana ja ha decidit que presentarà un recurs al Tribunal Suprem espanyol contra les quatre sentències dictaminades pel TSJ que anul·len aquests onze articles del decret.
El Tribunal Suprem ja compta amb jurisprudència en què es reconeix que el valencià i el català són la mateixa llengua. Un exemple és la desestimació del recurs presentat per la Generalitat contra la sentència del TSJ que permetia a la Universitat de València de fer servir la denominació acadèmica ‘llengua catalana’ en els seus estatuts. En aquest cas doncs, el Tribunal Suprem es fonamenta en informes filològics i no en l’estatut d’autonomia, que no parla de ‘català’ sinó de ‘valencià’. Amb aquests antecedents, per tant, l’entitat espera que la sentència sigui suspesa.
Els onze articles anul·lats
A la sentència, sis dels articles anul·lats tenen un fonament comú, el no-reconeixement de l’àmbit lingüístic comú amb el Principat i les Illes. La resta d’articles anul·lats, que fan referència a la retolació informativa, l’inici de l’atenció ciutadana i les publicacions institucionals, es fonamenten en la discriminació del castellà respecte del català.
Quant a aquests darrers articles, Reig explica: ‘Amb la legalitat que tenim actualment al País Valencià els poden anul·lar. S’emparen en la llei d’Ús i Ensenyament del Valencià del 1983, una llei obsoleta i desfasada. La llei té certes mancances que són les que han permès que el TSJ tirara endavant la sentència.’
El sindicat explica que per fer un canvi sociolingüístic que prioritzi el català en l’ús quotidià, s’ha de començar canviant la base legal. Per aquesta raó, insisteix a modificar la llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que, ara per ara, troba obsoleta i demana una nova llei d’igualtat lingüística. ‘Amb aquesta nova llei ja es podrien fer les modificacions que es consideressin pertinents sense que, més tard, el Tribunal Superior ho tombés’, diu Reig.
