“Amb l’estabilització dels interins, la Generalitat de Catalunya copia la manera de fer d’Espanya”

La Intersindical-CSC considera que el pla d’estabilització d’interins pactat per la Generalitat de Catalunya i els sindicats CCOO, UGT i IAC podria ser l’ERO més gros de la història. La Generalitat calcula que la temporalitat que hi ha actualment a l’administració és de vora el 35,5%, i per reduir-la convocarà 46.828 places públiques perquè els treballadors interins passin a tenir plaça de funcionari. D’aquestes, 27.584 places es convocaran per un concurs de mèrits: aquelles que hagin estat ocupades ininterrompudament des d’abans de l’1 de gener de 2016 –encara que no hagin estat pel mateix interí–, i 19.244 places sortiran a concurs d’oposició extraordinari.

La Intersindical diu que, així, molts treballadors que fa anys que són interins no aconseguiran la plaça fixa i perdran la feina. A més, denuncia que la Generalitat l’ha exclòs del procés de negociació per motius polítics. De tot plegat, en parlen Àngels Torrents, secretària general de la federació de Serveis Públics de la Intersindical, i Marc Sallas, coordinador sindical de la Intersindical a la Generalitat.

—Per què dieu que l’acord d’estabilització podria ser l’ERO més gros de la història?
—Àngels Torrents [A.T.]: Les places que surten a oposició ordinària són una trampa. Gent que fa tretze anys que és al seu lloc de feina ara es trobarà que ha de fer una oposició lliure?
—Marc Sallas [M.S.]: Un treballador interí potser fa més de deu anys que és en aquesta situació. Això vol dir que no pots promocionar internament i que qualsevol dia et poden fer fora. Posem que algú va entrar abans de trenta anys d’interí i durant més de deu anys no han convocat cap oposició. Ara la seva vida pot haver canviat molt, pot tenir criatures o altres càrregues familiars, i ara l’envien a una oposició i, si no l’aprova, se’n va al carrer.
—A.T.: Han acordat unes 47.000 places, una part de les quals es faran amb concurs de mèrits i una altra amb concurs d’oposició, però només aniran al concurs de mèrits les places ocupades ininterrompudament des d’abans de l’1 de gener de 2016. Nosaltres demanàvem que comptessin tots els interins i que sortissin totes les places amb concurs de mèrits. No parlem de places, sinó de persones. Et jugues un lloc de feina sense que puguis rebre indemnització, a la privada això no passa.

—Voleu dir que els únics que tindran plaça són els 28.000 que entraran per concurs de mèrits?
—A.T.: Aquests s’hi quedaran segur. Els del concurs d’oposició pel procés d’estabilització també ho tenen més fàcil. Però, per exemple, dels funcionaris del cos A de la Generalitat només hi podran accedir 13 persones. 400 persones del concurs de mèrits, 13 d’aquest concurs d’oposició, i la resta aniran al carrer.

—Per què s’ha fet així?
—M.S.: Això ve de la llei Iceta i d’un acord de CCOO i UGT amb el govern espanyol. Ara la Generalitat es fa seva aquesta llei. Hi ha altres comunitats operades pel PSOE que valoren els mèrits en el 90%, que és una manera efectiva d’estabilitzar la plantilla.
—A.T.: La Generalitat de Catalunya copia la manera de fer del Regne d’Espanya. Hauríem de ser una administració del segle XXI, però, en canvi, no es dóna valor a la persona, sinó a les xifres.
—M.S.: La llei d’estabilitat, que s’havia d’aprovar abans d’acabar l’any passat, s’aprova com a condició de la Unió Europea per a disposar dels fons Next Generation. La UE obliga l’estat espanyol a un centenar de reformes legislatives, entre les quals, rebaixar per sota del 8% la temporalitat a l’administració abans del 2024.

—Considereu que el govern hauria d’haver actuat diferent?
—A.T.: I tant. Hauria d’haver estat una administració europea que posa el focus a les persones.
—M.S.: Per què arribem al 40% d’interins? És per la deixadesa de l’administració pública catalana, que durant molts anys ha permès que hi hagi treballadors en precari.
—A.T.: A l’administració li va molt bé tenir interinatges. Jo sóc funcionària de carrera, i segons què em diuen, els demano que m’ho posin per escrit i no tinc gens de por perquè no estic condicionada per un informe, com els passa a companyes interines, que si els fan un informe negatiu, se’n van al carrer. Això és tenir gent mesella. És una manera de fer casposa, i d’una administració de tics espanyols.

—Què demaneu?
—A.T.: Que surtin 49.000 places com a mínim. Com a sindicat mai no estarem d’acord amb un 8% de temporalitat. Que Europa parli d’un màxim del 8% d’interinatge ens és igual, per què hem de tenir treballadors temporals? Per què no podem dotar l’administració de prou recursos humans i estabilitat per a tenir un servei digne?

—Passar d’un 40% a un 8% de temporalitat és un pas molt important.
—A.T.: Sí, però el problema és tota la gent que es quedarà pel camí. Aconseguirem un 8% d’interins, però hauran saltat tot de gent que fa molts anys que treballa i que es perdrà la seva expertesa. Això és un ERO.

—Temeu que aquestes places suposadament per a interins les ocupi gent de fora?
—A.T.: Entrarà gent nova. L’administració tindrà places amb gent de carrera funcionarial, però no haurà estabilitzat les persones que ara hi treballen com a interins. És pervers, perquè van ser ells qui van provocar aquesta situació.

—Els interins tenen clar si poden apuntar-se al concurs de mèrits o no?
—A.T.: No, la gent no sap quina plaça té. Una companya sabia el codi de la plaça, però volia saber-ne la traçabilitat. Si la plaça ha estat ocupada ininterrompudament des d’abans de l’1 de gener de 2016 –que no cal que sigui la mateixa persona, pot haver estat un altre interí–, ha de sortir a concurs de mèrits. Doncs no ho pot saber, només sap un codi. Quan Funció Pública parla de 59.000 places no diu quantes tenen dret d’accedir-hi per concurs de mèrits.

—Què han de fer, doncs, apuntar-se a totes dues?
—A.T.: Nosaltres recomanem que s’apuntin a tot arreu.

—Tots els interins tenen possibilitats sobre el paper d’aconseguir plaça fixa, o es convoquen menys places que no interins hi ha?
—A.T.: No tots podran. Per exemple, hi ha molta gent que treballa en programes europeus i no surten enlloc. La llei obliga que, passats tres anys, a tot estirar, vagin al carrer. Fins ara concatenaven programes, i realment feien la mateixa feina que la funcionària de carrera que tenien a la cadira del costat. Aquesta gent no l’estabilitzen. Aniran al carrer, hauran de fer una interrupció temporal i després ja es podran tornar a presentar per fer un altre programa.

—Per què la Intersindical no és a la mesa general de negociació?
—M.S.: Perquè no tenim representació al personal laboral. A la mesa, s’hi accedeix per la representació del personal funcionari i el laboral, que cada vegada n’hi ha menys. Tot aquest pla d’estabilització afecta el personal funcionari, però, així i tot, no podem ser a la negociació. Ni nosaltres, ni cap altre sindicat que tingui representació entre els funcionaris però no entre el personal laboral.
—A.T.: Nosaltres som a la mesa sectorial de funcionaris. Funció Pública ens va convocar a una reunió un matí en què volien explicar tot el pla d’estabilització. Ens van convocar d’un dia per l’altre, i sis hores després, vam rebre un altre correu dient que s’havien equivocat i que només convocaven la gent present a la mesa general de negociació, que nosaltres hi anéssim a la tarda. La Generalitat fomenta sindicats espanyols.

—Però a la mesa general també hi ha la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), i ha avalat el pacte. Sou els únics que no hi esteu d’acord?
—M.S.: Des del principi hem demanat concurs de mèrits. UGT i CCOO no s’hi han posicionat, la IAC demanava la fixesa –crear una nova categoria dins la Generalitat en què hi hagi un treballador fix que no és funcionari però a qui no es pot fer fora–, i ha passat a acceptar aquest acord. Demanem transparència i que els criteris que es pensin per al concurs de mèrits estiguin pensats per estabilitzar la plantilla.
—A.T.: Hem de deixar de posar el focus en les places i posar-lo en les persones. Ens sobta el canvi de discurs de la IAC. Han signat un acord que no afavoreix gens ni mica els treballadors.

—Creieu que hi ha possibilitat d’algun canvi?
—M.S.: Sabem que hi ha rebombori i molt malestar entre els diversos actors organitzats del món dels interins. El nostre marge d’actuació en els espais formals de negociació és limitadíssim per una decisió política. Se li va escapar a la Generalitat en una reunió fa uns quants mesos i ho vam explicar als treballadors: havíem estat expressament exclosos de la negociació política de la Generalitat.

—Sovint, la societat considera que hauríem de fer un país sense tantes diferències de drets entre funcionaris i la resta de treballadors. Què en pensa, la Intersindical?
—A.T.: La Intersindical vol que els drets que tenim els funcionaris els tingui qualsevol treballador del país.
M.S.: Hem de tenir en compte que Catalunya és dels llocs d’Europa on hi ha menys treballadors públics. Són una mica més del 10% dels assalariats. Dels 3 milions d’assalariats, 320.000 són públics. A la Comunitat de Madrid n’hi ha el 30%. Catalunya no té una llei de funció pública pròpia, no s’ha volgut crear fins ara, que se’n comença a parlar. Anem amb un text refet del 1997 que és una macedònia de textos legals.
A.T.: En aquests moments, Funció Pública té eines perquè la gent que no compleix allò que ha de fer ho compleixi. Que les apliqui o no és una altra cosa.

—No les apliquen?
—A.T.: A voltes no. No sabem per què.