10.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 11.11.2022 - 12:25
De l’octubre del 2017 sovint se’n destaca el valor i el gran consens que va tenir la vaga general històrica del 3 d’octubre, que condemnava la repressió espanyola al referèndum i demanava d’aplicar el resultat de la votació. De primer, els grans sindicats, CCOO i UGT, en van menystenir la convocatòria perquè provenia de sindicats minoritaris com la CGT, la CNT, la COS, la IAC i la Intersindical-CSC, però la realitat els va passar per davant i aquell dia vora el 80% dels treballadors no van anar a la feina. Per a molta gent aquella mobilització va ser el descobriment de la Intersindical-CSC, que un mes després va convocar la vaga general del 8-N. Durant els anys següents, el sindicat ha recollit els fruits de ser una eina útil per als ciutadans i ha multiplicat afiliats, seccions sindicals i delegats. Ha estès la presència als diversos sectors econòmics i s’ha reformulat internament per a adequar-se al nou escenari i consolidar el seu gran creixement. Demà la Intersindical-CSC farà a Barcelona el setè congrés nacional. Sergi Perelló en sortirà reelegit secretari general, perquè la seva candidatura és l’única validada.
“Hem aconseguit consolidar el projecte i en aquest congrés posem les bases per a continuar creixent”, diu Perelló. A l’anterior, fet el 2018, la Intersindical ja va constatar un creixement considerable respecte d’anys anteriors. Havien arribat a 2.500 afiliats i tenien vora 300 delegats sindicals. Actualment, les xifres són encara millors: tenen 6.220 afiliats i vora 1.200 delegats sindicals, i l’objectiu és arribar a 10.000 afiliats abans d’acabar el mandat següent. Les dades encara són molt lluny dels sindicats majoritaris CCOO (145.000 afiliats) i UGT (100.000 afiliats) a Catalunya, però la Intersindical avança amb pas ferm com a representant dels treballadors, sobretot a la funció pública. Tanmateix, segons el secretari general, vora el 60% dels afiliats treballen al sector privat.
“Som a tots els sectors productius de Catalunya”, diu Perelló, que enumera els sectors del metall, automobilístic, químic, farmacèutic i paperer. A SEAT fa poc s’hi ha obert una secció sindical pròpia i recentment la Intersindical ha guanyat les eleccions a Hipra. “Ens interessa continuar creixent a la indústria i ens agradaria molt poder avançar al sector dels serveis privats, que és molt heterogeni”, diu. Ja tenen molta força en entitats financeres com el Banc Sabadell i Caixabank, i botigues com la Sirena, però els interessa especialment créixer als comerços, on hi ha més precarietat. “Ara tenim un conflicte molt greu amb Bonpreu perquè, tot just constituir la secció sindical, els van acomiadar”, diu a tall d’exemple.
La majoria dels nous afiliats que s’han implicat recentment a la Intersindical no tenen experiència sindical prèvia, però un terç prové de CCOO i UGT. “Ens hem trobat seccions sindicals que han passat directament de CCOO i UGT a nosaltres. És gent que ens ajuda perquè té més experiència sindical”, diu.
Després d’aquest creixement, Perelló diu que ara toca obrir una nova fase per a acabar de consolidar el projecte: “En aquest congrés fem 57 propostes que hem d’aplicar els quatre anys vinents. N’hi ha una que creiem cabdal, que és la creació d’una caixa de resistència que ens permeti de tenir garanties per a afrontar els conflictes laborals amb molta més força per als treballadors.” Perelló reivindica un model de sindicalisme de confrontació, inspirat en gran part en els sindicats bascs ELA i LAB i la CIG gallega: “El model sindical que hi ha hagut aquests quaranta anys, que és el de l’estat espanyol –i malauradament a Catalunya també el patim–, és un model de renúncies que ha originat vuit reformes laborals i que perdem un llençol a cada bugada. El model sindical que necessitem ha de ser amb organitzacions sindicals molt fortes i amb molta afiliació per a poder afrontar els conflictes.”
El sector crític denuncia imposicions del secretariat nacional
Al costat de les dades de creixement del sindicat, el congrés nacional és marcat per una intensa mala maror interna. La candidatura que encapçala Sergi Perelló com a secretari general és l’única que arriba viva a la cita, però se’n va presentar una altra conformada pel sector crític, que ha acabat anul·lada per la comissió organitzadora. L’encapçalava Joan Rocamora, ex-dirigent de l’MDT i empresonat durant quatre anys arran de l’operació Garzón, i l’acompanyaven tot d’afiliats expedientats per motius diversos, cosa que s’ha adduït per invalidar-la. El sector crític denuncia imposicions del secretariat, manca de debat, falta de transparència i hostilitat envers la pluralitat interna. Per al sector oficialista, en canvi, són un petit grup de persones que no accepten les decisions preses pels òrgans democràtics del sindicat, que els difamen i assetgen a les xarxes socials sense aportar proves.
Els crítics no tenen un únic cavall de batalla, sinó que hi ha hagut uns quants incendis que han fet elevar la temperatura i la tensió al si del sindicat. Hi ha expulsions d’afiliats acusats pel secretariat nacional d’assetjament i de difamar el sindicat a les xarxes; acusacions de nepotisme en la contractació d’uns cursos de formació a una empresa de la parella del secretari de comunicació, Jesús Palomar; acusació d’irregularitats en les constitucions de la comissió de garanties i de la Federació de Serveis Públics; i la dimissió en bloc del secretariat de la sectorial d’Educació, que va plegar acusant de menysteniment i manca de transparència el secretariat nacional.
Judit Ribera, que era la portaveu del secretariat de la sectorial d’Educació que va dimitir, diu, ras i curt, que van quedar esgotats per la pressió del secretariat i per la manca de transparència en decisions que els afectaven directament. Identifica com a origen del conflicte el fet que la sectorial fos creada després de la constitució de l’actual secretariat nacional, cosa que feia que cap membre de la sectorial no hi tingués presència tot i ser un dels sectors més potents de la Intersindical. Al comunicat de dimissió denunciaven “desacreditació, menysteniment i desconfiança” del secretariat nacional envers ells, una relació que definien d’abús de poder. D’ençà d’aquell episodi, Ribera es va donar de baixa com a afiliada. En canvi, Sergi Perelló resumeix el conflicte dient que no hi havia voluntat d’acceptar les decisions dels òrgans del sindicat i defensa que el secretariat sí que va proveir la informació que els van demanar i que va anar a totes les assemblees a què els van convocar. “No és cert que ens donessin la informació que demanàvem. Ni de conya –respon Ribera–. Que digui el que vulgui. Si fos així no hauríem dimitit.”
Un altre conflicte a Educació ha estat l’expedient de quinze delegats per una carta de suport a Ester Marlés, una delegada sindical que va dir ser víctima d’assetjament i va acabar expulsada acusada de calumniar sense proves. “A les persones que difamen i calumnien i no presenten proves, els hem obert expedients. És ben normal que passi en una organització si no s’accepten les decisions democràtiques de la majoria”, diu Perelló. A la carta, els quinze expedientats també demanaven que els restituïssin els drets i que els responsables d’aquest assetjament i els seus còmplices assumissin responsabilitats.
