El cas de la família morta obre un gran interrogant sobre l’actuació dels bombers

La policia científica ha confirmat la mort de deu persones en l’incendi de Campanar, a València. El jutjat d’instrucció 10 de València va obrir ahir diligències prèvies per investigar les causes del foc i com es va morir cadascun dels morts, però el testimoni d’una dona que va parlar pràcticament fins a l’últim moment amb un matrimoni que es va morir a l’incendi ha obert un interrogant sobre l’actuació dels bombers i si s’haguessin pogut salvar més vides que no es van salvar.

La dona, que vol mantenir l’anonimat, ha parlat amb els periodistes Ignacio Cabanes i Teresa Domínguez, que han publicat un article al Levante-EMV, en què explica com va ser la comunicació angoixant amb els seus amics, que vivien al bloc annex al de l’origen del foc, que li van explicar que un bomber els havia recomanat que es tanquessin amb draps molls sota les portes quan miraven de desallotjar l’edifici. Ahir la policia els va trobar dins el lavabo, abraçats als seus fills de dos anys i solament vuit dies.

Segons el relat de la dona, ella passejava el gos quan va veure que començava l’incendi i immediatament va trucar a la seva amiga, que li va contestar que n’eren conscients i que de seguida baixarien al carrer. “Us espero al portal”, els va contestar ella, però no va ser així: a les 17.49 va rebre un missatge de WhatsApp que deia “no ens deixen eixir”. Quan ella els va tornar a trucar els va dir que restaven a casa per indicacions dels bombers, que els van dir que no corrien perill si romanien dins de casa amb les portes ben segellades amb draps humits perquè no hi entrés fum.

En aquell moment, diu la dona, ja hi havia una dotació de bombers davant l’edifici, de manera que ella va córrer a demanar ajuda a un dels bombers: “Al bomber que desplegava la mànega li vaig insistir que els ajudaran, que pujara a cercar-los, i em va contestar que no corrien perill.” Mentrestant, al domicili, el pare mirava quines possibles vies d’escapament tenien, i la mare era dins el lavabo amb els fills i mirant de xopar tovalloles, però tot just queia “un fil d’aigua”. La dona diu que també va parlar amb un responsable dels bombers per a fer-li saber que hi havia una família tancada al lavabo.

Després, el foc es va descontrolar i ja ningú no va donar més indicacions a aquells veïns a qui els bombers havien dit que restessin dins de casa. Quan les flames ja van ser massa virulentes els bombers van sortir de l’edifici. De fet, alguns dels darrers a sortir van acabar hospitalitzats per cremades a les mans i inhalació de fum.

Quan la dona va constatar que els bombers no rescatarien els seus amics, els va dir que s’estiressin tan avall com poguessin, a nivell de terra, perquè no haguessin de caure si es desmaiaven pel fum. En una de les últimes trucades els va proposar que sortissin al balcó, però les flames ja havien arribat al pis adjacent.

A les 18.45, una hora després d’aquell primer missatge en què li van dir que els bombers els havien dit que no sortissin de casa, va parlar per darrera volta amb el matrimoni. Va ser una conversa de cinc minuts, diu, quan ja tenien clar que no en sortirien vius, i en què els va demanar que denunciés públicament allò que els havia passat. Després d’aquesta telefonada, encara van tenir temps d’acomiadar-se dels familiars.

Silenci oficial

A les compareixences de premsa de les autoritats els han demanat repetidament per la història de la família que va acabar atrapada al lavabo, però ningú no ho ha volgut comentar amb l’argument que el jutjat havia decretat secret de sumari. Consultada per VilaWeb, la delegació del govern espanyol es referma en aquesta posició i no comenta la publicació d’aquest testimoni.

Al davant d’aquesta història tràgica hi ha la d’aquells veïns que van desobeir les mateixes indicacions dels bombers i que, gràcies a això, van poder salvar-se. És el que poden explicar una mare o un fill, o un veí que parlava per telèfon amb la seva xicota quan baixava per les escales i es va creuar amb els bombers. Li van dir que tornés a pujar a casa perquè es podia intoxicar pel fum, però no els va fer cabal i va poder salvar la vida.

Dol a l’escola de la filla gran

A l’entrada de l’escola infantil Sant Pau, pròxima a l’edifici, s’hi ha col·locat un crespó negre en record de les víctimes, i, en particular, de la família atrapada al lavabo, que hi portava la filla gran. El centre s’ha convertit en un espai de solidaritat on s’han donat bolquers, aliments infantils, joguines i més productes per als infants que han perdut casa seva.