17.05.2023 - 21:40
El col·lectiu professional d’intèrprets de llengua de signes catalana (ILSC) que treballa a les aules atenent els alumnes amb discapacitat auditiva denuncia irregularitats en el servei d’interpretació. Acusen el Departament d’Educació de fomentar l’intrusisme laboral contractant perfils professionals amb altres titulacions i es queixen de les males condicions laborals amb què han de treballar. Tot i ser l’únic recurs que s’ofereix per a les persones sordes més enllà dels estudis obligatoris, no se’ls considera personal de suport educatiu i això els situa en una posició farcida de desavantatges: vacances no remunerades, cobrar per hores i no disposar d’un temps estipulat per a preparar les classes. Són tan sols alguns dels entrebancs amb què topen cada dia aquests professionals.
L’externalització del servei, una font de problemes
Un dels punts més greus és que el servei d’interpretació és un servei externalitzat, és a dir, que són professionals contractats per mitjà d’una empresa privada i no pas pel departament mateix. Ara mateix depenen de la fundació Pere Terrés i professionalment formen part del conveni del lleure, com els monitors d’extraescolars o els vetlladors. Els més afortunats fan trenta-set hores i mitja de classe i cobren, a tot estirar, 1.500 euros nets al mes. Això, a més, tenint en compte que el contracte de la majoria comença quan fa una setmana que ha engegat el curs escolar i s’acaba al juny. Per tant, els mesos en què no hi ha classe van a l’atur: “Formem part del conveni d’oci i temps lliure i nosaltres no som oci ni temps lliure. Hauríem de formar part del CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius) o del departament. Seria la manera de posar fi a la situació que tenim ara: ens donen de baixa al juny quan s’acaba el curs i ens tornen a donar d’alta al setembre… Fem vacances entre cometes, perquè no les cobrem. Realment som a l’atur i no treballar l’any complet vol dir tenir un atur més curt i no beneficiar-se dels triennis ni de cap augment de sou relacionat amb temps treballat. Tampoc no ens donen temps per a preparar-nos les classes, i aleshores hi hem d’invertir les nostres hores lliures. Depèn de la nostra bona voluntat”, es queixa Gisela Linares, intèrpret de llengua de signes en l’àmbit educatiu.
En molts casos se’ls contracta per servei i quan aquest servei s’acaba la incertesa és absoluta: “No sabem quin dia ens faran fora, tampoc quan ens tornaran a agafar, on, si ens tocarà amb el mateix usuari o amb un altre, si ens quedarà a la vora, si l’horari serà de matí o de tarda… No en sabem res. Cada setembre és una angoixa”, diu Linares. La improvisació també fa que tinguin molt poc temps per a preparar-se: “No ens informen quin tema ens toca, què cursa la persona que hem d’ajudar. No ens podem preparar ni el vocabulari, ni el temari, ni res, perquè no ens ho diuen amb gens d’antelació. Si el curs comença el 7 de setembre, ens avisen el dia 14. Anem a l’aventura i així no es poden fer les coses”, afegeix.
Els sords, els principals perjudicats
Els intèrprets també denuncien que es contracta perfils que no compleixen els estàndards necessaris per a fer aquesta feina. Ara mateix poden treballar-hi persones que tinguin el grau de Traducció i Interpretació amb l’especialitat de llengua de signes, però també tots aquells que hagin superat un cicle superior de Mediació Comunicativa o d’Interpretació amb Llengua de Signes. Ara bé, els intèrprets critiquen el fet que s’hagi deixat d’impartir el cicle d’interpretació: “Es va canviar l’un per l’altre, però el departament no entén que som perfils diferents. Demanen aquest perfil, però no som el mateix”, assegura Linares. I afegeix que aquest intercanvi és contraproduent: “Els mediadors comunicatius no tenen el nivell de llengua de signes que pot tenir un intèrpret ni els coneixements que pot tenir un intèrpret. A més, tampoc no tenen el codi ètic que tenim nosaltres. Nosaltres, de tot allò que es parla a classe, no en diem res. En canvi, ells no tenen cap codi ètic. Això perjudica els usuaris.” La manera com treballen tampoc no és igual. “Els intèrprets agafem tot allò que diu el professor, ho passem pel nostre filtre i ho traslladem a l’alumne. És la manera de tenir igualtat de condicions entre els sords i els oïdors. Els mediadors comunicatius fan una adaptació del que diu el professor i hi ha coses que potser no arriben bé a l’alumne o no es diuen en la totalitat”, diu Linares.
La manca de planificació perjudica els usuaris del servei: “No saben si tindran intèrpret, si no en tindran, quan començarà… No saben si els exàmens extraordinaris es podran fer amb l’intèrpret amb qui han fet la majoria de les classes o si els vindrà un substitut que no coneixen i que no ha treballat amb ells. És un greuge, perquè no estan en igualtat de condicions que un oient”, assenyala Linares.
Volen formar part del departament i deixar enrere la precarietat
Una feina poc valorada quant a condicions però que els centres valoren molt. Els professors no poden entendre que companys que consideren essencials tinguin unes condicions molt pitjors que les seves: “Me’n vaig assabentar perquè m’ho va explicar una companya. Ho vaig viure amb molta indignació. Com pot ser que aquesta companya, que per a mi és tan important a l’aula, no tingui unes condicions dignes?”, diu José Luis González, delegat sindical de la CGT i professor de secundària. Per això reivindiquen que se’ls equipari salarialment: “Si es volgués fer, es podria fer. Ara bé, com que poden exercir amb un cicle formatiu, cobren menys. N’hi ha molts que estan molt formats, però com que no es requereix, cobren menys de la meitat que els docents. Tenen moltes titulacions que jo no tinc, però com que estan contractats sota aquest conveni, cobren com si només tinguessin això”, afegeix. Per tot plegat, els intèrprets demanen de formar part del departament, a més de contractes anuals, que hi hagi una borsa laboral i igualtat de condicions amb la resta de personal de suport educatiu.
