19.12.2023 - 13:44
|
Actualització: 19.12.2023 - 17:35
Els nadons no tan sols segueixen patrons acústics quan ploren sinó també neurofisiològics i de comportament, segons si el plor és motivat per la gana, la son, els gasos, l‘estrès o la irritabilitat. Un estudi sobre aquestes característiques complexes que ha fet l’Hospital Clínic de Barcelona amb trenta-vuit infants ha permès de crear un algorisme que interpreta de manera automàtica el motiu del plor. Per exemple, el plor per angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut que no pas el de gana. El programari, desenvolupat amb l’empresa emergent Zoundream, s’introdueix en un dispositiu amb la idea de millorar la relació entre els pares i el fill. El proper pas és aplicar aquesta investigació a nadons prematurs i amb patologies.
L’estudi de l’Hospital Clínic i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) ressalta la complexitat del procés comunicatiu del nounat, que en els primers mesos pot plorar de mitjana d’entre una hora i mitja i tres al dia. “L’objectiu és donar suport, no vol ser un substitut de les famílies, els pares són els que coneixen més els fills. El que volem fer és empoderar més a les famílies i ajudar sobretot en les primeres setmanes que tenir un nen a casa que plora pot generar molt d’estrès”, ha detallat Anna Lucia Paltrinieri, pediatre del Servei de Neonatologia del Clínic.
L’informe apunta que el desencadenant d’impotència, ira o frustració que pot provocar el plor pot afectar de manera negativa els pares en el vincle amb el nadó i “comprometre’n la cura, així com el seu procés de desenvolupament neurològic”. El programa cerca de cuidar el lligam amb el nen perquè si els pares responen “de manera correcta al missatge, el vincle afectiu es veu reforçat i el nadó es desenvolupa correctament”, segons ha explicat Ana Laguna, cofundadora i científica de dades principals de Zoundream.
Característiques específiques
Per això, la investigació ha permès d’atribuir característiques determinades als cinc tipus de plor ja descrits anteriorment en la literatura científica. Així doncs, han descobert que el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d’expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l’atenció del cuidador.
En canvi, el plor d’angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut i és considerat “el més molest” per als progenitors. El plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s’exerceix sobre les cordes vocals.
El plor per son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, però en general amb una “expressió més tranquil·la”, mentre que el plor per demanda d’atenció és molt semblant, encara que sembli més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en el qual es presenti.
La diferència entre el resultat de l’estudi i les anàlisis del plor que ja estan al mercat és que en aquest cas es parteix d’una investigació científica multimodal. “Pretenem treure qualsevol caràcter subjectiu i fer un assaig clínic per comprovar si hi ha patrons d’activitat cerebral, patrons d’activitat corporal, que està passant molt més que l’acústica en el cos del nadó”, ha explicat Ana Laguna, cofundadora i científica de dades principals de Zoundream.
Risc neurològic
L’estudi buscava traslladar les variables descobertes a un algoritme d’aprenentatge profund que, només tenint en compte el so, sàpiga què li passa al nadó. “Tenim un 92% de precisió amb tots els nens que hem provat”, ha defensat Laguna, que ha explicat que aquest programa es pot afegir a qualsevol dispositiu que tingui un micròfon.
El proper pas és aplicar aquesta investigació a nadons prematurs i amb patologies per actuar de forma preventiva i millorar els resultats dels tractaments. “L’objectiu final de l’estudi és veure si podem utilitzar el plor com un biomarcador vocal que ens pugui ajudar a preveure des de les primeres setmanes de vida si el nen té un risc neurològic més”, Anna Lucia Paltrinieri, pediatre del Servei de Neonatologia del Clínic.
