The Washington Post · Rebecca Tan

Singapur. Els cables submarins que travessen el fons de la mar de la Xina Meridional fa molt de temps que connecten a internet els països del sud-est asiàtic.

Per a mantenir l’extensa xarxa de cables i desenvolupar-ne de noves, les companyies privades han confiat durant dècades a poder circular lliurement per aquesta via aquàtica, malgrat les reclamacions territorials sobre l’àrea per part de la Xina i mitja dotzena de països més.

Però ara, la competència pel control de la mar de la Xina Meridional encalla la reparació i la molt necessària construcció de cables submarins, n’eleva els costs i, fins i tot, dificulta les telecomunicacions, segons que expliquen més de trenta persones del sector dels cables submarins que han accedit a parlar en exclusiva amb The Washington Post.

A mesura que la Xina accentua les reclamacions territorials sobre aquesta via navegable, a les empreses els resulta com més va més difícil d’obtenir l’aprovació de Pequín per a operar-hi, segons que assenyalen executius d’empreses de cablatge, consultors i reguladors governamentals. Algunes reparacions del cablatge s’han endarrerit mesos a causa dels retards en l’obtenció de permisos xinesos. Dos projectes nous de cablatge, pel cap baix, fa anys que arrosseguen retards.

La determinació de la Xina de consolidar el control sobre la mar de la Xina Meridional ha convertit la via navegable en un comodí per a les empreses de cablatge, segons que diu Kelvan Signen, director executiu de l’empresa indonèsia Super Sistem. “El problema és que ningú no sap fins on arribaran”, diu, en al·lusió a les forces marítimes xineses. “Qui vol córrer aquest risc?”, afegeix.

Com més va més, les empreses de telecomunicacions s’allunyen de l’estratègica via marítima per evitar d’enfrontar-se a aquesta mena d’envits o acabar atrapades en la disputa més àmplia sobre el cablatge entre la Xina i Occident –i particularment els Estats Units, que han intensificat la pressió sobre empreses i governs perquè evitin de treballar amb companyies xineses.

Com a resultat de la pressió dels Estats Units, tres projectes de cable transpacífic finançats per empreses nord-americanes s’han desviat per evitar la mar de la Xina Meridional. Però aquests desviaments són més llargs, menys directes i costen desenes de milions de dòlars més de desenvolupar, segons que expliquen els consultors.

Aquests darrers quatre anys, el govern nord-americà ha blocat tres projectes de cablatge, pel cap baix, que haurien unit els Estats Units amb Hong Kong per por que la Xina pogués espiar o sabotar-ne les comunicacions. Les empreses de cablatge, tant nord-americanes com xineses, es van veure obligades a abandonar milers de quilòmetres de cable ja estès al fons marí o que ja havia estat soldat en fàbriques.

Molts d’aquests detalls sobre els endarreriments i l’assetjament xinesos, la pressió nord-americana i les mesures que les empreses han pres com a resposta no s’havien donat a conèixer anteriorment.

Segons l’empresa d’investigació TeleGeography, més d’un 99% de les telecomunicacions intercontinentals –incloent-hi la connexió a internet– es fa mitjançant cables de fibra òptica que recorren el fons de les mars del món.

Almenys onze d’aquests sistemes de cables amb múltiples ramals són a la mar de la Xina Meridional. Durant dècades, aquesta xarxa ha estat la manera més eficaç de connectar els centres d’internet a l’Àsia –Singapur, Hong Kong, el Japó– entre si i amb la resta món. Ara, la xarxa afronta envits sense precedents, segons les empreses responsables.

Un incident recent, que fins ara no havia transcendit, revela els esforços de la Xina per a refermar el domini sobre la zona. A l’abril, la tripulació d’un vaixell privat que transportava cables submarins, escortat per un vaixell de la marina vietnamita, feia una reparació dins la zona econòmica exclusiva (ZEE) del Vietnam, a centenars de milles de la Xina continental, quan va veure aproximar-se un vaixell guardacostes xinès.

La nau xinesa es va acostar a menys d’una milla del vaixell de reparació i va exigir, per ràdio, de saber la naturalesa de les activitats del vaixell, segons que informen executius de la companyia de cablatge, que també aporten fotografies de la trobada entre tots dos vaixells i captures dels missatges de text de la tripulació de reparació el dia de l’incident. Després de la retirada del vaixell de la marina vietnamita a causa de l’incident, el vaixell xinès va passar un dia sencer voltant-lo abans de deixar-lo estar definitivament. Va ser aleshores que la tripulació va poder acabar la feina.

Executius de l’empresa, que parlen amb condició d’anonimat per a protegir-ne els interessos comercials, diuen que aquesta trobada és el primer incident que els consta d’aquesta mena amb un vaixell de reparació a la mar de la Xina Meridional.
“Nosaltres vam veure clar què era: una demostració de força”, diu el cap de manteniment de l’empresa.

L’assertivitat xinesa creix

Amb la presidència de Xi Jinping, la Xina s’ha tornat com més va més assertiva a l’hora de plantejar reivindicacions sobre la mar de la Xina Meridional i de rebutjar les dels altres sis governs que diuen que la via navegable els pertany parcialment. Els guardacostes xinesos han fet servir tàctiques violentes per exercir el control sobre la via, fins al punt d’encerclar i atacar amb canons d’aigua vaixells guardacostes estrangers.

Alguns armadors de vaixells d’instal·lació de cablatge diuen que han considerat la possibilitat d’ampliar la cobertura de l’assegurança dels vaixells desplegats a la mar de la Xina Meridional. Uns altres diuen que han avaluat els protocols de seguretat, incloent-hi la possibilitat de navegar amb escortes navals o estacionar guàrdies armats a bord dels vaixells.

El Ministeri de Defensa xinès, que participa en la concessió de permisos de navegació per a la instal·lació de cablatge, no ha respost a una petició de comentari per a aquest article. Tampoc no hi ha respost el Ministeri d’Afers Estrangers de la Xina, que sol respondre a les preguntes dels mitjans de comunicació internacionals.

En una conferència de premsa feta el desembre passat, Mao Ning, portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers, va rebutjar les informacions publicades pel Financial Times i Nikkei que apuntaven que la Xina havia restringit l’activitat de cablatge a la mar de la Xina Meridional. “El govern xinès sempre ha adoptat una actitud acollidora i ha fet costat a uns altres països i empreses de telecomunicacions en la instal·lació de cables submarins internacionals en aigües sota jurisdicció xinesa”, digué.

Els cables submarins d’arreu el món són vulnerables a amenaces de tota mena, tant artificials com naturals. Però els cables sota la mar de la Xina Meridional són més propensos a sofrir danys que els de pràcticament qualsevol altre lloc, perquè la via navegable és alhora una ruta marítima important i un dels caladors principals del món, cosa que significa que constantment hi passen vaixells amb àncores i xarxes que s’hi enganxen, segons el Comitè Internacional de Protecció de Cables (ICPC).

Segons dades inèdites de l’ICPC facilitades a The Washington Post, cada poques setmanes es registra una avaria, pel cap baix, en un cable d’aquesta via navegable. En comparació, en les aigües entre Amèrica del Nord i del Sud –en què hi ha una densitat semblant de cables– tan sols hi ha avaries una vegada cada pocs anys.

Segons les convencions de l’ONU, les companyies de cablatge tan sols necessiten permís d’un país per a reparar avaries dins les seves aigües territorials, que s’estenen a 12 milles de la costa, però cal no pas per entrar dins la seva zona econòmica exclusiva (ZEE), que s’estén fins a 200 milles de la costa. Tanmateix, ateses les tensions en la mar de la Xina Meridional, moltes empreses han començat a demanar permís per entrar en les ZEE. Quan hi ha reclamacions que s’encavalquen, les empreses solen demanar permisos a diferents països.

Les reivindicacions de la Xina estan delimitades als mapes per una línia de deu punts. Encara que un tribunal de l’ONU va dictaminar el 2016 que aquesta línia no tenia cap base en el dret internacional, moltes empreses de cablatge no s’atreveixen a enviar vaixells més enllà de la línia sense autorització xinesa. “Tant hi fa si les aigües, en realitat, no els pertanyen”, diu Howard Kidorf, soci gerent de la consultora de telecomunicacions Pioneer Consulting. “Si la Xina actua com si la línia de deu punts fos xinesa, és com si ho fos”, afegeix.

Els cables malmesos llangueixen

El problema és que aconseguir permisos xinesos ha esdevingut com més va més difícil, cosa que ha contribuït al fet que els temps d’espera per a reparacions a la mar de la Xina Meridional esdevinguin considerablement més llargs que en qualsevol altra part del món, segons que expliquen executius de set empreses de cablatge. Abans es trigava menys de deu dies a obtenir els permisos de la Xina; ara es pot trigar quatre mesos, segons els executius. A voltes, les sol·licituds es rebutgen per petits tecnicismes o amb molta poca justificació, cosa que obliga les empreses a reprendre el procés.

La informació recopilada per TeleGeography sobre les reparacions que s’han fet públiques mostra que, d’ençà del 2021, les avaries en diversos sistemes de cable a la mar de la Xina Meridional han trigat, habitualment, més de dos mesos a arreglar-se.

L’any passat, els cinc cables submarins internacionals que donen servei al Vietnam van malmetre’s, si fa no fa, alhora. Segons els proveïdors d’internet, es va trigar vuit mesos a acabar les reparacions, cosa que va obligar el Vietnam a redirigir el trànsit per cables terrestres i xarxes de satèl·lit amb una amplada de banda inferior. Això, de retruc, va alentir la velocitat d’internet en algunes parts del país.

Alguns consultors i executius del sector del cable suggereixen que els endarreriments en la concessió de permisos xinesos són una resposta als intents recents del govern nord-americà de restringir la participació de Pequín en projectes internacionals de cablatge. Uns altres atribueixen els retards a la importància que la Xina atribueix a les activitats estrangeres prop de les seves bases militars a la mar de la Xina Meridional.

La Xina ha convertit esculls remots de la mar en bases militars, i probablement no vol que vaixells estrangers s’acostin a aquests llocs avançats o interfereixin en els cables no cartografiats que hi arriben, segons que explica Mike Constable, consultor i ex-director executiu del proveïdor xinès de cables Huawei Marine, ara rebatejat com HMN Technologies.

Segons Constable, en dècades anteriors les empreses podrien haver afrontat els retards en les reparacions a còpia d’estendre encara més cables al fons de la mar de la Xina Meridional. Però ara hi ha com més va més inversors importants que ja no estan disposats a posar-hi més cablatge –si més no, després de veure què va passar amb el sistema de cables conegut com a SJC2.

Un projecte fonamental aturat

El sistema Southeast Asia-Japan 2 (SJC2), que s’estén al llarg de 10.000 quilòmetres, va ser dissenyat per millorar la connectivitat entre els països de l’Àsia. Finançat per un consorci internacional que inclou empreses nord-americanes i xineses, entre més, empra cable construït per l’empresa japonesa NEC. A l’agost, el projecte arrossegava gairebé quatre anys de retard. Segons els consultors, aquests endarreriments són molt poc freqüents en el sector submarí.

Gran part del retard és a causa de l’endarreriment de permisos xinesos, segons que expliquen executius de dues empreses del consorci que parlen amb condició d’anonimat per protegir els seus interessos comercials. Els organismes xinesos han denegat els permisos durant anys per temor al fet que els cables, de fabricació japonesa, poguessin incloure elements que permetessin a uns altres governs d’espiar-ne les comunicacions. Un portaveu de NEC, per la seva banda, diu: “No hi ha absolutament cap comportament relacionat amb l’espionatge en cap de les nostres activitats empresarials.”

La Xina va concedir autoritzacions per al projecte el 2023. Però, arribats a aquell punt, els permisos més antics per al projecte havien caducat, i part de la tecnologia de cablatge ja era obsoleta. L’objectiu és que el cable sigui llest a final d’any.

Els retards han resultat molt costosos, segons un executiu, atès que les empreses del consorci s’han vist obligades a retenir els contractistes més temps que no preveien i a reformular els pagaments del deute. I com que les obres s’han allargat, l’empresa ASEAN Cableship, contractada per col·locar el cable, no ha pogut encarregar-se d’uns altres projectes, cosa ha implicat una pèrdua important de negoci potencial, segons que n’explica el director executiu, Shiun Jye Too.

Al mateix temps que el SJC2 ha restat aturat, dos projectes dirigits per la Xina sense participació nord-americana han continuat endavant i són a punt d’entrar en funcionament l’any que ve, segons anuncis públics. Tots dos projectes, que travessen la mar de la Xina Meridional, són construïts per l’empresa xinesa HMN Technologies. “No hem tingut cap problema amb els permisos xinesos”, diu un executiu d’una empresa xinesa de telecomunicacions que participa en els projectes.

Per a molts en el sector, la lliçó és clara. “Cal treballar molt estretament amb el govern xinès i reconèixer-lo com el titular principal del fons marí”, diu Oli Pope, consultor nord-americà. “És l’única manera”, afegeix.

Temors d’espionatge i sabotatge

La decisió original del govern nord-americà, l’any 2020, de blocar un projecte de cable que unia els Estats Units amb Hong Kong per temors d’espionatge i sabotatge va commocionar les empreses de telecomunicacions. D’aleshores ençà, Washington cada vegada està més convençut de la importància dels cables submarins per a la seguretat nacional i es preocupa més per la vulnerabilitat, segons que explica Justin Sherman, director executiu de Global Cyber Strategies, amb seu a Washington.

Enguany, funcionaris i executius nord-americans s’han reunit unes quantes vegades amb representants del govern vietnamita per pressionar-lo perquè deixi de col·laborar amb empreses de cablatge xineses. Reuters van ser els primers a informar d’aquests esforços de pressió. El govern nord-americà ressalta els riscs de l’espionatge xinès i vincula les possibles inversions nord-americanes a xarxes “netes” sense participació xinesa, segons que diuen empreses i consultors.

Els Estats Units han instat específicament el Vietnam, juntament amb Taiwan i el Japó, a invertir en projectes que protegeixin els cables de l’espionatge, segons que diu Anne Neuberger, assessora adjunta de seguretat nacional nord-americana per a tecnologia cibernètica i emergent, que es va reunir amb el màxim dirigent vietnamita la setmana passada. “La Xina té un programa de ciberespionatge sofisticat i ben dotat de recursos, per la qual cosa és necessari garantir que el trànsit viatja protegit”, explica.

Un portaveu del Departament d’Estat dels EUA diu que els funcionaris de l’administració Biden han participat en cursos de formació al Vietnam per “promoure l’ús de proveïdors de confiança i provats […] i alhora fomentar la diversitat de rutes de cable submarí per evitar la polèmica mar de la Xina Meridional”.

Molta gent del sector submarí diu que la preocupa que el govern dels EUA pugui anar més enllà –per exemple, a còpia de prohibir a les empreses xineses la reparació de cables de propietat nord-americana, cosa que dificultaria encara més les operacions a la mar de la Xina Meridional.

Però cercar rutes que evitin del tot la mar de la Xina Meridional canvia uns problemes per uns altres, segons que diu Alan Mauldin, director de recerca de TeleGeography. Algunes de les rutes alternatives travessen aigües menys profundes, cosa que fa que els cables siguin més propensos a tenir avaries. I com que hi ha pocs cables que recorrin aquestes noves rutes, seria difícil, en cas de trencament, de traslladar el trànsit uns altres cables que passin per les mateixes zones.

Un consorci d’empreses que exclou a les companyies xineses planeja un nou sistema de cablatge que travessi la mar de la Xina Meridional per les aigües que Pequín no reclama com a pròpies, segons tres consultors amb coneixement del projecte. Però aquesta tampoc no pot ser una solució a llarg termini, diu Constable.

Estendre els cables pel centre de la mar de la Xina Meridional –amb un tronc principal que es ramifica a banda i banda– continua essent la manera més directa i eficient de satisfer la demanda creixent de connectivitat a l’Àsia. Però això també implica, inevitablement, d’operar en les aigües que la Xina pretén de dominar.

No hi ha opcions fàcils per al cablatge, diu Constable. Si la disputa pel control de les aigües continua escalant, explica, el problema no farà sinó augmentar. “Temo que les coses tan sols es complicaran”, sentencia.

Mapa de Laris Karklis. Pei-Lin Wu ha contribuït en aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb