04.10.2023 - 21:40
El Departament d’Interior treballa per disposar d’un pla específic que determini l’actuació de l’administració i els cossos d’emergència a l’hora d’atendre les víctimes d’atemptats, segons que ha sabut VilaWeb. L’objectiu de la Generalitat és actualitzar el Protocol d’Atenció a les Persones davant Emergències Greus a Catalunya (APCAT) amb la creació d’un apartat concret sobre aquesta qüestió. Interior treballa juntament amb membres de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), que va veure’s obligada a dissoldre’s al maig, quan va criticar amb duresa el paper del Ministeri de l’Interior espanyol i el govern català. Els dos organismes ja han fet unes quantes reunions i s’han proposat de començar una col·laboració amb la voluntat principal de millorar l’abordatge de les víctimes d’atemptats. El debat sobre l’actualització del protocol arriba sis anys després dels atacs a Barcelona i Cambrils.
El departament que encapçala el conseller Joan Ignasi Elena considera l’actuació amb dues accions principals. D’entrada, volen rebre assessorament per a revisar i actualitzar l’APCAT, específicament pensant en els operadors d’Interior que intervenen en els atemptats. I, d’una altra banda, volen fer una proposta formativa pels cossos operatius per a fer conèixer l’actualització del protocol i millorar l’atenció a les víctimes i el tractament d’aquesta mena de situacions. “Aquesta proposta implicarà la creació d’un grup de treball entre professionals experts –ex-membres de la UAVAT– i els cossos operatius del Departament d’Interior, com ara Protecció Civil, els Mossos d’Esquadra i els bombers, que es troben implicats en l’emergència d’un atemptat terrorista i el Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals que coordinarà el projecte”, expliquen fonts d’Interior a VilaWeb. “L’objectiu és estar més preparats per aprendre d’experiències passades”, afegeixen.
Un pla centrat en les víctimes
Robert Manrique, un dels impulsors de la UAVAT, celebra la bona entesa amb Interior i explica que hi ha bona sintonia perquè les propostes de l’entitat prosperar i s’arribi a acords. “Cal estudiar el protocol i oferir modificacions, fer canvis per a evitar errades que, malauradament, s’han comès. Si, per desgràcia, l’hem de tornar a fer servir, que estigui actualitzat”, diu.
Segons Manrique, convé treballar de valent l’afiliació de les víctimes, és a dir, tota la informació que es recopila de la gent que ha sobreviscut a un atac. “No pot ser que la víctima sigui en una llista o no segons qui l’hagi atès.” Manrique s’explica amb un exemple del 17 d’agost de 2017: “Ens vam trobar amb un matrimoni en què la dona era en una sabateria i l’home en una cafeteria. Després de l’atemptat, tots dos van estar confinats set hores en llocs diferents. Quan van sortir, només li van demanar les dades a ell. A ella no li van demanar res.” Aquests casos, segons que explica, causen problemes en el moment de gestionar la informació i reconèixer les víctimes. “El tema de la informació després de l’atemptat és molt important. La cosa normal és atendre’ls i informar-los dels drets”, afegeix. Manrique recorda que fa prop de vint anys que es reclama de disposar d’un pla d’actuació específic en cas d’atemptat. A parer seu, és crucial que determini quina atenció ha de rebre la víctima.
Els Mossos d’Esquadra ja disposen d’un operatiu policíac en cas d’atemptats. S’anomena dispositiu Cronos i activa totes les unitats i especialitats de la policia catalana. Es va dissenyar arran de l’atemptat de París del 2015 i té com a objectiu capturar els autors de l’atac i evitar-ne rèpliques. Es va activar per primera i única vegada després de l’atemptat de la Rambla de Barcelona. En aquell cas, també es va activar l’operació Gàbia, un fort dispositiu que va tancar hermèticament Barcelona amb l’objectiu de localitzar l’autor dels atropellaments.
Que faciliti la localització
El protocol que vol actualitzar Interior, l’APCAT, és un document extens que defineix una estratègia d’atenció integral a la gent afectada per qualsevol emergència greu a Catalunya. Inclou un conjunt de procediments operatius que descriuen l’organització i els responsables de dur a terme les actuacions necessàries per a aconseguir una resposta integral i contínua dels afectats en tots els estadis d’una emergència. Avui dia, el document no té cap apartat sobre com s’ha de gestionar l’atenció de les víctimes d’atemptats.
Segons Manrique, l’actualització ha de permetre de tenir localitzades les víctimes. “I un cop localitzades, el protocol ha de marcar l’assistència administrativa. Tota la gent que sofreix un atemptat pensa en els drets. Els ho han d’explicar just després de l’atemptat, perquè tenen un any per a demanar-ne el reconeixement”, explica. La UAVAT s’ha trobat més d’una vegada que, en el cas víctimes psicològiques, les seqüeles no han aparegut fins passats dos anys dels fets. I aleshores el Ministeri de l’Interior espanyol els gira l’esquena perquè s’ha exhaurit el termini. Per això, Manrique defensa que el protocol hauria de servir per a pressionar en aquesta mena de situacions. “Una víctima de terrorisme no ha d’esperar que la sentència sigui ferma per a tenir els drets reconeguts. Ens hi hem trobat amb la del 17 d’agost, que el Ministeri de l’Interior diu que encara no és ferma. No fotem! Han passat sis anys. El protocol ens serviria per fer pressió i que la Generalitat digués que no s’ha de funcionar així, que malgrat que no hi hagi una sentència ferma, ja hi ha uns drets reconeguts”, diu.
L’oficina pública per a les víctimes, una qüestió pendent
Manrique diu que s’ha fet un avenç important en relació amb la revisió i actualització del protocol. Però afegeix que encara hi ha més deures pendents. I destaca la reobertura del Servei d’Informació i Orientació a les Víctimes del Terrorisme (SIOVT), que presidia ell mateix.
L’oficina, impulsada pel tripartit de la mà de l’ex-consellera Montserrat Tura l’any 2010, la va tancar el govern el 2012. Aleshores, en conferència de premsa, Manrique explicà que s’havia tancat al·legant una excusa pressupostària i que ja hi havia una oficina d’atenció a les víctimes de delictes. D’aleshores ençà, la reobertura ha estat una de les reivindicacions principals de la UAVAT. El dia que van anunciar-ne la dissolució, al maig, Elisa Micciola, vice-presidenta de la UAVAT, va dir que plegar era una manera de collar l’administració. “És una forma de forçar el govern a crear una oficina”, va expressar.
El Departament d’Interior al·lega que la reobertura de l’oficina depèn principalment del Departament de Justícia. Fonts de Justícia expliquen a VilaWeb que ara com ara les víctimes es canalitzen per mitjà de l’oficina de l’estat espanyol i d’acord amb la llei de víctimes del terrorisme espanyola, atès que, actualment, Catalunya no té una norma pròpia sobre la qüestió. “En cas que es creés, seria responsabilitat del parlament i dels grups parlamentaris, no pas del departament”, diuen.
Justícia sí que gestiona oficines d’atenció a la víctima del delicte, un servei gratuït que ofereix atenció, suport i orientació a les víctimes i persones perjudicades per un delicte, també els relacionats amb atemptats. El departament explica que treballa en la millora dels protocols per a atendre les víctimes: “Treballem conjuntament amb l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, sota la coordinació de Protecció Civil.”
Mentrestant, Interior i la UAVAT es reuniran periòdicament amb l’objectiu de tenir la feina enllestida el març de l’any vinent.
