20.04.2021 - 01:50
|
Actualització: 20.04.2021 - 08:01
ERC pressiona perquè hi hagi un acord entre Sant Jordi i el Primer de Maig i per aconseguir-lo ha llançat una mena d’ultimàtum a Junts. “Quan decidirà Junts que el país està per davant del partit?”, diuen. ERC no concreta, tanmateix, què passarà si no es compleix el calendari. I Junts refusa de lligar-se a cap data: “Ni posar dates, ni fer declaracions, ni filtrar documents canviarà la nostra manera de treballar.” Una manera que creuen que requereix discreció i aprofundiment dels acords. Junts insisteix que és imprescindible de tancar un pacte amb prou concrecions perquè no sorgeixin discrepàncies una vegada constituït el govern i encara hi ha, diuen, “serrells” per tancar. Però ERC no hi veu esculls importants, sinó “excuses”, i atribueix la posició de Junts a discrepàncies internes. Per ells, és responsabilitat del partit de Carles Puigdemont que s’allargui la formació de govern. En aquest context van continuar avançant ahir les converses, amb una nova reunió, a la tarda, en què JxCat va fer contrapropostes al capítol estratègic després de l’intercanvi mutu de retrets en públic.
L’encreuament d’acusacions no era menor, en dos socis que arrosseguen el pes de les divergències del passat. La disputa passava ahir a la palestra de les conferències de premsa posteriors a les reunions de les executives, en un moment delicat de les converses, quan el desgast del pas de les setmanes emergeix malgrat la voluntat de tots dos partits d’enllestir un pacte que els permeti de formar govern. L’estira-i-arronsa, en teoria, es pot allargar unes quantes setmanes més, atès que l’horitzó legal per a evitar unes eleccions és el 26 de maig. Però alhora el termini és tan llarg que es fa difícil de gestionar políticament. I això, després de dos intents d’investidura fallits, incomoda sobretot ERC. Tampoc no és evident que Junts en tregui rendiment polític malgrat que la gestió del temps és justament una de les armes més potents de què disposen en la negociació. Mentrestant, el govern arrossega una interinitat que el manté en un to baix. Les accions contra la pandèmia són el principal àmbit d’actuació pública. Alhora, l’executiu espanyol pot adduir la falta de govern a Catalunya com a argument per a justificar el seu immobilisme, per bé que és la campanya electoral de la comunitat de Madrid allò que realment impedeix cap moviment.
Malgrat tot, els contactes entre ERC i JxCat continuen, i és previst que avui es tornin a reunir. Ahir feia tres dies de la reunió anterior, que va ser breu i telemàtica. Després d’haver retornat divendres a ERC les seves contrapropostes sobre el capítol del pla de govern, Junts va fer arribar a Esquerra les alternatives a la part estratègica. Hores abans, els de Pere Aragonès els havien retret que no haguessin respost a les propostes que els havien fet arribar per escrit sobre aquest punt i més, com ara el de l’acció parlamentària o l’estructura de l’executiu.
ERC proposa que la direcció col·legiada del moviment independentista, amb els tres partits i l’ANC i Òmnium, es reuneixi amb la presència de Puigdemont, i que el Consell per la República, on Junts defensava que es prenguessin les decisions, sigui un òrgan important per a la internacionalització del conflicte. També demanen que es reformuli per a garantir la representativitat de tots els actors. La unitat d’acció a Madrid és un altre dels punts calents de l’estira-i-arronsa. Esquerra vol que se cenyeixi a les qüestions clau per a avançar cap a la independència i Junts vol ampliar-ho, també, als àmbits que es corresponguin a l’acció del govern de la Generalitat; per exemple, els fons europeus.
Junts espera ara un retorn d’ERC sobre les dues parts a què ha respost i reclama més concreció sobre la nova estructura de govern que ha dibuixat Aragonès, amb la creació de les conselleries d’Acció Climàtica, Feminismes i Coneixement i un comissariat sobre els fons Next Generation que, segons ERC, dependria dels departaments competents. Esperen que Aragonès els en doni una explicació. El repartiment de carteres entre tots dos partits serà l’últim punt que tocaran. A més, Junts hauria de fer ara una contraproposta sobre els mecanismes de coordinació (amb tres comissions) que els havien proposat els republicans, per mirar d’evitar desavinences i fer un seguiment periòdic del compliment dels acords.
ERC va acompanyar la formulació del seu ultimàtum d’una escenificació destinada a intensificar la pressió que fa dies que exerceix sobre Junts. Els quatre membres de l’equip negociador (Marta Vilalta, Sergi Sabrià, Laura Vilagrà i Josep M. Jové) van comparèixer plegats per a donar compte de les seves propostes. Volien transmetre que, si encara no hi ha un acord, ells no en són els responsables. “Aquest bloqueig no pot continuar”, va dir Sabrià. La raó amb què Junts justifica el ritme de les negociacions és que cerca un pacte molt més concret que no pas ERC. La portaveu del partit, Elsa Artadi, ho exemplificava amb xifres sobre el programa de govern: allò que Esquerra presenta en nou planes, ells ho detallen en cinquanta-set. “És la legislatura de la concreció”, va dir. I afegí que així evitarien possibles desavinences en el futur.
Malgrat tot, Junts manté la premissa que la negociació s’ha de dur amb discreció, i recela d’haver de retre comptes davant els mitjans de cada pas que fa o deixa de fer. Per això demana reciprocitat a ERC. “No compartim aquest canvi de criteri”, va afirmar Artadi, convençuda que “la prudència a l’hora de fer declaracions també ajudaria a continuar teixint unes confiances que en aquest moment podrien ser més sòlides”. La situació arriba a la paradoxa. D’una banda, Junts assegura que vol reunions diàries per a avançar i, d’una altra, ERC al·lega que si no es reuneixen més és perquè Junts no ho vol. Fonts de Junts assenyalaven que la reunió d’avui ja s’havia acordat i, malgrat tot, ERC va voler remarcar perfil públic. Esquerra, en canvi, assenyala als diversos sectors de JxCat. “Els problemes interns d’una formació política no es poden convertir en els problemes de la gent”, va dir Vilalta. Per als republicans, l’horitzó del 26 de maig es fa inassumible: “No podem esperar més.” I afegeixen que si JxCat especula amb la repetició de les eleccions, hauria de dir-ho públicament.
Així avançava, un dia més, el repartiment de culpes per la dilació d’un pacte que tots dos partits s’han abocat a intentar fer fructificar, malgrat tot. S’ha esvaït, si més no ara per ara, l’amenaça de Junts d’investir Aragonès i mantenir-se fora del govern si consideren que l’acord és insuficient.