15.07.2024 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
És una imatge que ja hem vist tots: l’ex-president Donald Trump, en un escenari a l’aire lliure a Pensilvània, envoltat per agents del servei secret, amb sang que li raja del cantó de l’orella fins a la galta. Sembla agitat però es mostra desafiant, amb el puny alçat mentre l’allunyen ràpidament.
Trump va sobreviure dissabte a un aparent intent d’assassinat, en què va morir el presumpte autor dels trets i un assistent al míting i dos assistents més van quedar greument ferits. El tirador ha estat identificat per l’FBI com Thomas Matthew Crooks, de vint anys. Ara com ara, no hi ha cap indicació oficial dels motius de l’atac, que ha commocionat el món i ha alterat el cicle electoral nord-americà, que ja de per si era volàtil i tens.
El president, Joe Biden, va qualificar l’intent d’assassinat dissabte al vespre de “malaltís” i va dir que als EUA no hi tenia cabuda, “aquesta mena de violència”. Més tard, va parlar amb Trump. Dirigents mundials de tot l’espectre polític han condemnat l’atemptat i han expressat l’alleujament pel fet que Trump no hagués estat ferit de més gravetat. De seguida, molts aliats de Trump han culpat els demòcrates i qualsevol que suggereixi que l’ultranacionalisme de Trump és un perill per a la democràcia nord-americana de ser, en certa manera, còmplices de l’atac.
En aquest salt retòric, se’ls va unir una sèrie de dirigents d’altres llocs que es consideren aliats ideològics de Trump, si més no, parcialment: el president argentí, Javier Milei, ha aprofitat l’ocasió per criticar “l’agenda autoritària de l’esquerra internacional”. El president salvadorenc, Nayib Bukele, molest de fa temps per les crítiques de l’administració Biden i dels defensors dels drets humans per la seva consolidació quasi-autocràtica en el poder mentre exercia una repressió molt popular contra el crim, s’ha limitat a demanar a les xarxes socials: “Democràcia?”
Entre les reaccions dels dirigents estrangers, les del primer ministre eslovac, Robert Fico, i de l’ex-president brasiler Jair Bolsonaro són, segurament, les més significatives. Fa tan sols dos mesos, Fico, populista i comparat sovint amb Trump, el van disparar i va quedar greument ferit. L’atacant era septuagenari que actuava tot sol i que no compartia les seves polítiques. Ara el dirigent eslovac ha sortit de la seva convalescència i encara està més convençut de la deslleialtat dels seus adversaris polítics. Per una altra banda, el 2018, Bolsonaro, aleshores candidat a la presidència del Brasil, va ser apunyalat per un altre atacant solitari enmig d’un míting de campanya. L’incident va generar una simpatia pública envers Bolsonaro, un altre nacionalista de línia dura contra l’establishment com Trump, i el va portar al poder.
Diumenge al matí, Fico i Bolsonaro van donar suport públicament a Trump i van denunciar els seus oponents. “És una còpia exacta del guió”, va escriure Fico a les xarxes socials, tot suggerint que ell i l’ex-president dels EUA eren víctimes d’un entorn en què els seus adversaris fomentaven la histèria pública contra ells. “Els adversaris polítics de Trump proven de fer-lo callar. Quan fracassen, inciten el públic fins que algú agafa les armes.”
Bolsonaro va mostrar la seva “solidaritat” amb Trump, i va dir que el veuria a la presa de possessió, un reflex de la confiança aclaparadora entre els analistes de dretes que l’incident es convertirà en un avantatge polític per al candidat a la presidència. El fill de Bolsonaro, Eduardo, es va fer ressò d’aquest sentiment, i en una resposta a un piulet del fill de Trump, Eric, va dir que Trump ja havia estat “elegit” i va fer referència a l’apunyalament de Bolsonaro el 2018. “Tenim experiència amb una situació com aquesta, coneixem l’enemic, i vosaltres també,” va escriure Eduardo Bolsonaro.
Els crítics de Trump assenyalen el seu historial de retòrica incendiària; el vinculen a una rastellera d’actes de violència política que han marcat la vida dels Estats Units aquesta darrera dècada. La retòrica de Trump ha ressonat amb les teories de la conspiració d’extrema dreta vinculades a tiroteigs en massa a El Paso, una sinagoga a Pensilvània i la mobilització més àmplia de supremacistes blancs armats d’extrema dreta. Va alimentar les flames de l’assalt dels seus partidaris al Capitoli el 6 de gener de 2021.
“Trump fa servir sovint un llenguatge incendiari, com ara quan va prendre possessió del càrrec, el 2017, i va descriure l’estat de la nació com a ‘carnisseria americana’”, va escriure el meu col·lega Michael Scherer. “D’aleshores ençà, ha anomenat els seus enemics polítics ‘plagues’, ha descrit alguns immigrants indocumentats com a ‘animals’ i ha advertit d’un ‘bany de sang’ si no guanya al novembre.”
Jair Bolsonaro was stabbed on September 6th 2018.
Here's how the polls evolved after that: pic.twitter.com/hszsNHfZ4a
— François Valentin (@Valen10Francois) July 13, 2024
Alguns analistes creuen que hi ha un precedent polític que pot orientar la política nord-americana els mesos vinents. “Tots els brasilers van pensar immediatament en l’atac amb ganivet que va empènyer Bolsonaro a la victòria el 2018”, diu Thiago Krause, un historiador de Rio de Janeiro, com a reacció a l’intent d’assassinat a Trump. “Això donarà un gran impuls a Trump i radicalitzarà encara més les bases.”
Segurament Bolsonaro i els seus seguidors estan més afligits ara, fora del poder, que abans d’haver guanyat. Després d’haver perdut la reelecció, el 2022, alguns dels seguidors de Bolsonaro van fer un intent d’insurrecció amb paral·lelismes amb el 6 de gener. Van assaltar edificis federals a Brasília. Van ser dispersats i expulsats, i les conseqüències han submergit l’antic president brasiler i els seus principals aliats en una xarxa d’investigacions criminals i càrrecs penals que encara podrien dur-lo a la presó.
Com Bolsonaro i Fico, Trump té un complex de persecució poderós. Tots descriuen les causes judicials contra ells com a caceres de bruixes orquestrades per un establishment malvat. Tant se val la seriositat i substància de les acusacions, i l’aparent independència del poder judicial als països respectius.
Fico, quatre vegades primer ministre, va ser destituït del càrrec després de l’assassinat d’un periodista que investigava els vincles dels seus socis amb la màfia italiana. Va tornar al poder amb una plataforma que combinava una versió de populisme d’esquerres amb nacionalisme d’extrema dreta. Després de gairebé ser assassinat, els aliats de Fico van dir que els mitjans de comunicació i l’oposició eren darrere l’incident, amb un to que alguns activistes dels drets humans temien que afectaria el debat públic.
“Culpar l’oposició, els opositors ideològics i polítics, els mitjans de comunicació o el sector no governamental inicia una espiral de por, odi i possible violència futura”, deia un comunicat signat per representants dels principals grups de drets civils d’Eslovàquia.
La setmana passada, després de reincorporar-se a les funcions públiques, Fico va deixar clar el seu desafiament. “Estimats mitjans de comunicació progressistes i liberals i oposició, lamento haver sobreviscut, però he tornat”, va publicar a Facebook.
- Subscriviu-vos a The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
