27.09.2024 - 19:50
La inflació anual estimada de l’IPC el setembre del 2024 és de l’1,5%, segons l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquest indicador proporciona un avenç de l’IPC que, si es confirmés, significaria un descens de vuit dècimes en la taxa anual, atès que el mes d’agost aquesta variació va ser del 2,3%. Aquesta evolució és deguda, principalment, al descens dels preus dels carburants, i també, encara que en grau més baix, a la disminució dels preus d’alimentació i de l’electricitat, davant la pujada del setembre del 2023. També hi influeixen el lleure i la cultura, els preus dels quals baixen amb més intensitat que el mateix mes de l’any anterior. Finalment, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix de tres dècimes, fins al 2,4%.
Això diu la nota oficial de l’INE sobre l’avanç dels preus al consum del mes de setembre. Una evolució espectacular i positiva, amb vuit dècimes de retallada, respecte del mes passat, en termes anuals. I que té més importància pel fet que el setembre del 2023 –la base de referència– l’IPC només havia pujat d’un 0,2%, quan ara la desacceleració intermensual ha estat de -0,6 punts percentuals. L’INE avança poques dades sobre els motius de la baixada i haurem d’esperar a mitjan mes per saber en detall quins són els productes que han baixat de preu, amb especial interès pels aliments, que són els més importants per a la cistella de la compra de les famílies.
Sobre aquest nivell de l’1,5% assolit cal dir algunes coses. La primera és que és el nivell de creixement de preus més baix d’ençà del mes de març del 2021, quan va arribar a l’1,3%. La segona és que la inflació encadena quatre mesos consecutius de descensos, després de les pujades experimentades al març, l’abril i el maig, que van portar l’IPC anual a col·locar-se en el 3,6%. La tercera és que, en termes mensuals, ja fa tres mesos que no puja, fet que no és habitual en aquesta magnitud, la qual cosa assenyala una bona tendència. La quarta és que, pendents dels resultats del setembre a la zona euro, ens situa set dècimes per sota del 2,2% europeu registrat a l’agost. La cinquena és que el nivell de l’IPC se situa per sota del llistó establert pel Banc Central Europeu, que és del 2%.
I la sisena és d’ordre semàntic. Encara que llegim i escoltem durant el dia d’avui que la inflació anual ha “baixat”, no vol dir que els preus siguin més barats que fa un any. Vol dir, senzillament, que de mitjana són un 1,5% més cars que no pas el setembre de l’any 2023. Per tant, ara encara paguem més que no pas l’any passat. Haver “baixat” a l’1,5% sí que significa que el ritme d’encariment ha minvat. És bo no oblidar aquest punt. I que han baixat alguns productes i serveis –ja veurem quins–, respecte del mes d’agost.
Quant a la inflació subjacent, és important destacar que també fa tres mesos que es va desaccelerant en termes anuals i que, mensualment, ha baixat de quatre dècimes respecte de l’agost. Amb tot, es troba gairebé un punt per sobre de la general (2,4%). Recordem, però, que el setembre de l’any passat pujava a un ritme del 5,8%, i el del 2022, ho feia al 6,2%. La diferència no necessita gaires comentaris. La desacceleració és important, si bé, per definició, la subjacent té una variabilitat menor que la general, perquè no comptabilitza els productes més volàtils, en termes de preus, com són els aliments no elaborats i l’energia.
Aquest matí, també hem sabut els preus al consum a l’estat francès, que assenyalen una clara desacceleració. L’IPC avançat ha augmentat d’un 1,2% interanual al setembre, la qual cosa representa una forta frenada respecte de l’1,8% registrat a l’agost, segons que ha indicat l’Institut d’Estatística francès (INSEE). La desacceleració de la inflació s’explica tant per la menor alça dels preus dels serveis (2,5% interanual al setembre, després del 3% a l’agost) com per la baixada dels preus de l’energia (-3,3%), segons la nota oficial. El cost dels productes alimentaris (+0,5% en un any) i del tabac (+8,7%) ha evolucionat al mateix ritme que a l’agost, sempre segons aquesta estimació provisional.
És una bona notícia per a l’estat francès i també per al BCE, que veu com dos dels pesos pesants de l’economia de l’euro ja han travessat a la baixa el seu llistó objectiu del 2%, la qual cosa li facilita successives rebaixes en el seu tipus d’interès. Dimarts vinent, sabrem quin és l’avanç per tota la zona euro dels preus al consum i tindrem més elements de judici sobre aquest punt.
Finalment, no es pot passar per alt que avui la Comptabilitat d’Espanya ha fet públiques les dades definitives del creixement del segon trimestre d’enguany. El més significatiu és que el PIB interanual creix d’un 3,1%, és a dir, dues dècimes més que no la xifra que va avançar a final de juliol. Aquesta millora es basa en les recents correccions a la Comptabilitat fetes per l’INE i a una evolució més bona que no s’esperava del consum de les famílies, però també de la despesa pública, de la inversió de les empreses i, sobretot, del sector exterior, concretament, del turisme. Recordem que les revisions fetes per l’INE, i que han augmentat els creixements de diverses magnituds, s’han fet per sol·licitud de l’Eurostat a tots els països de la zona, com ja comentava en la píndola anterior.
El cas és que el sumatori de les dues dades que hem sabut aquest matí té un resultat molt positiu per a l’economia estatal –i, de retruc, per la catalana– i destaca, sobretot, la desacceleració de l’índex de preus, que pot ser un element important per a l’impuls del consum familiar, perquè representa una millora clara en el poder adquisitiu.
