Intel·ligència vegetal

Entendre que una manera de capgirar o frenar els estralls del canvi climàtic, produïts a causa dels excessos del nostre viure, és revisar el nostre antropocentrisme, proclamant que l’home no ha de ser la mesura de totes les coses, és un canvi de paradigma. Em va sonar a revelació (encara que això, dit així, faci riure), quan li vaig sentir a Juan Insua en la presentació del Kosmópolis 17: Reconeixent l’existència d’altres intel·ligències en el nostre planeta (a més de la nostra), podrem aprendre i canviar el punt de vista i la sensibilitat, de cara a repensar el nostre sistema de viure. I en aquest sentit, en aquesta edició del Kosmópolis ha pres força la idea de la intel·ligència vegetal.

Dos científics han passat per Kosmópolis per parlar de la intel·ligència de les plantes: la geobiòloga nord-americana Hope Jahren i el neurobiòleg sicilià Stefano Mancuso. Sobre la xerrada de Jahren, podeu llegir aquest extens article de Francesc Ginabreda a Núvol, ‘La dansa secreta de les plantes’. Jo vaig anar encuriosida a escoltar Stefano Mancuso, un home agradable, amb sentit de l’humor i amb molta capacitat d’empatia. És un autor inèdit en català. Galaxia Gutenberg ha publicat en espanyol ‘Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal’ i a la tardor la mateixa editorial publicarà el seu darrer llibre, ‘El futuro es vegetal’. Sortint de la conferència, un parell de joves comentaven que el científic havia fet afirmacions molt fortes sense grans raonaments al darrere, que havia estat un acte divulgatiu sobretot. Certament, quaranta-cinc minuts  donaven per poc i es van fer curts. Però a mi el que va semblar és que Stefano Mancuso ens volia obrir el cap i trencar alguns apriorismes, que quedéssim fascinats per una nova manera de mirar les plantes, d’entendre’n el seu comportament.

D’entrada va explicar que les plantes representen entre el 80% i el 97,5% de la biomassa del planeta. De manera que es pot considerar que el planeta és una vida vegetal. Després va dir que els vegetals no són organismes tan antics que es diu i es pensa, sinó que les plantes amb floració van aparèixer una mica després dels primers mamífers i només una mica abans que els humans.

Després es va esforçar a explicar-nos com n’és de diferent una planta d’un animal (inclosos els humans): les plantes són organismes arrelats, que vol dir que es mouen però que no es poden traslladar. I això és molt rellevant i la diferència més substancial entre els vegetals i els animals. Els animals ho resolem tot movent-nos. Les plantes ho han de fer d’una altra manera.

Les plantes tenen un cos completament diferent del dels animals, perquè no són individus (provinent del terme indivisible), són divisibles. Tallar un tros de planta no és matar-la, ans el contrari, sovint permet propagar-la. Perquè les plantes no tenen òrgans (un cervell, dos ulls, dos pulmons, un estómac, dos ronyons…). Els òrgans són estructures molt eficients, però també molt vulnerables. I segons Mancuso, perquè les plantes no tenen òrgans, per això no les entenem, o ens costa tant d’entendre-les. Perquè els humans raonem a partir de nosaltres mateixos i de com som. I una planta es troba molt lluny dels humans. La planta veu, sent, respira, es nodreix i raona amb tot el cos. Els animals funcionem en vertical (el cervell governa tota la resta, de dalt a baix), en canvi les plantes funciones en horitzontal (tot el cos participa en el funcionament de l’organisme).

Aquesta manera distributiva de funcionar de les plantes és més lenta, però és molt més robusta segons Mancuso. I resolt problemes, a diferència dels animals, que amb el moviment acostumem a esquivar, evitar, els problemes. Resoldre els problemes és molt més difícil. Per això les plantes són més flexibles i més adaptables que els animals. Les plantes són una forma distinta de vida, per això, el neurobiòleg diu que el futur és vegetal, que les plantes són un model per a construir el nostre futur. Fins ara ens hem mirat i ho hem construït tot a partir de nosaltres mateixos. Mireu l’estructura d’un ordinador o com funciona el conjunt de la societat, són analogies de nosaltres mateixos.

Mancuso, director del laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal a la Universitat de Florència, va explicar alguns dels experiments fets, per demostrar com funciona la intel·ligència vegetal: per exemple, que les plantes es mouen molt sense utilitzar l’energia interior com fem nosaltres, sinó a través de l’energia ambiental (en funció de la humitat, per exemple). Hi ha una llavor de la família dels geranis que té una forma i produeix un moviment que li permet enterrar-se tota sola. Una meravella d’enginyeria. O bé a través del comportament dels gira-sols petits, s’ha descobert que aquestes plantes construeixen unes relacions socials. Un sol gira-sol col·locat d’adult en un camp de gira-sols no pot sobreviure, els altres el destruirien, perquè el moviment harmònic i compassat d’un camp de gira-sols, l’aprenen junts des de petits.

Segons Mancuso, les plantes senten d’una manera molt més immediata que els animals. L’animal no necessita tanta anticipació, perquè es pot moure. El científic diu que han comprovat que una única arrel és capaç de captar entre quinze i vint paràmetres físics i químics diferents, d’una manera contínua. Tradicionalment, s’havia definit la planta des d’una similitud més geològica que biològica. Diu Mancuso que aquesta visió costa molt d’esborrar, tot i que és una estupidesa. I a continuació va explicar que les plantes perceben els sons i que també n’emeten. Les arrels emeten uns sons que fan una funció d’eco-localitzadors, per determinar on són les altres arrels i detectar obstacles.

Les plantes perceben les formes també. És una descoberta recent, del 2014, de dos biòlegs xilens, Gianoli i Carrasco-Urra, que es van adonar que la planta boquilla trifoliolata, que és una trepadora, adapta les seves fulles a les dels altres arbres que es va trobant. I la pregunta que suggereix aquest fet: com pot aquesta planta canviar el seu cos en un procés tan ràpid? I, encara més: Com sap allò que ha d’imitar? La boquilla trifoliolata imita la forma de les fulles de qualsevol planta, fins i tot les plantes de plàstic (va ironitzar Mancuso). La recerca considera que ho pot fer perquè veu la forma que ha d’imitar. El 1905 el botànic G. Haberlandt ja va proposar la idea que algunes plantes tenien unes cèl·lules transparents epidèrmiques que podien funcionar com una lent. Mancuso diu que avui no ens ha de sorprendre la capacitat que tenen aquestes plantes de discriminar les formes.

Finalment, va parlar de com funciona una planta parasitària, que s’entortolliga a altres plantes. Els experiments han demostrat que és una planta que escull i discerneix entre dues possibles plantes a parasitar i que hi ha plantes que discerneixen l’ambient físic on es troben. Mancuso es va (ens va) preguntar: les plantes són conscients del comportament de les altres plantes? La resposta: els experiments demostren que sí.

Certament, només va ser una petita introducció sobre la intel·ligència de les plantes, però també, certament, ens va fer començar a canviar el paradigma.