05.04.2023 - 17:17
|
Actualització: 05.04.2023 - 17:44
El programa d’actes de l’Institut Joan Oró de Lleida per commemorar la doble efemèride del cinquantè aniversari de l’institut i de l’Any Oró inclourà el llançament d’un globus sonda a trenta quilòmetres fins a l’estratosfera. Es farà el 17 d’abril des d’Alcanó i l’objectiu és transportar una càpsula amb uns quants aparells, muntada per alumnes i professorat del mateix centre, per recollir mitjançant uns sensors informació, entre més paràmetres atmosfèrics, sobre la temperatura, humitat relativa i qualitat de l’aire (CO2). La sonda ha estat batejada amb el nom de Rovelló, un petit homenatge a l’escriptor Josep Vallverdú, ja que enguany també fa cent anys.
A la iniciativa hi col·laboren la Fundació Joan Oró i els ajuntaments d’Alcanó i Torrebesses. Els equips electrònics de la sonda són formats per un equip d’alumnes i professors de l’institut, assessorats pel professor jubilat Francesc Barrachina. És previst que la sonda, amb un pes aproximat d’1,8 quilos, voli durant aproximadament una hora i mitja, tot i que el lloc d’aterratge dependrà de la direcció i força del vent.
L’elecció d’aquest paratge del Segrià per al llançament respon al vincle que hi té la família de Joan Oró, ja que el pare era d’Alcanó i la mare de Torrebesses. D’altra banda, l’alumnat de l’institut del cicle formatiu de Guia en el Medi Natural ha preparat unes quantes activitats ludicoesportives per als nens i nenes de la ZER L’Eral d’Alcanó que es faran en diferents espais de la zona el matí del 17 d’abril abans de l’enlairament.
Una experiència per desenvolupar capacitats dels alumnes i despertar vocacions
Imma Romero, directora de l’institut, diu que la iniciativa s’emmarca inicialment en l’aniversari del centre i en l’Any Oró, però alhora tindrà una “vessant molt pràctica i polivalent”, ja que de la mateixa manera se’n derivaran petits projectes científics que seran d’interès per a molts alumnes. En aquest sentit, explica que les dades obtingudes durant l’experiència s’aniran aprofitant durant tot el curs en àrees com Matemàtiques, Física i Química o Ciències Ambientals.
El professor Joan Gatius comenta que s’aprofita per participar en el centenari del científic Joan Oró commemorant la seva col·laboració en el programa Apollo de la NASA, incorporant al projecte Rovelló tecnologies avantguardistes a través del treball dels alumnes, donant-los l’oportunitat de ser els protagonistes i desenvolupar les seves capacitats, contribuint potser que esdevinguin en el futur professional del més alt nivell.
Aspectes tècnics del projecte
La intenció de l’equip de treball és que el globus-sonda proporcioni informació ambiental, visual, geoposicional i bidireccional.
En l’àmbit ambiental, les dades sobre temperatura, humitat relativa, qualitat de l’aire, gasos i altres factors, combinades amb la geoposició de la càpsula, proporcionaran un mapa informatiu de tot el recorregut, que posteriorment els alumnes podran treballar per extreure conclusions estatístiques.
La informació visual s’aconseguirà per mitjà de sis càmeres digitals ubicades a les cares de la caixa, que faran vídeos i fotografies durant tot el recorregut de la càpsula. Les càmeres tenen una obertura focal de cent seixanta graus, fet que proporcionarà un camp de visió de tres-cents seixanta graus i permetrà de crear audiovisuals amb aparells de realitat virtual a fi de poder observar amb aquestes ulleres en totes les direccions en qualsevol punt del viatge de la càpsula. Cada càmera és independent, i la creació dels audiovisuals es podrà fer com a projecte a les assignatures d’Audiovisuals, tant en l’optativa d’Audiovisuals com en les de Disseny i Plàstica als cursos d’ESO.
Quant a la informació geoposicional, el projecte contempla dades de posició (latitud, longitud i alçada) de la càpsula, tant en l’ascensió com en el descens, informació útil per a crear el mapa meteorològic del cel de Lleida. També servirà per saber la velocitat de desplaçament de la càpsula i la seva posició en cada moment, a fi de fer-ne el seguiment i recollir-la un cop hagi fet el descens.
Finalment, es preveu una comunicació bidireccional. Utilitzant tecnologia de comunicació via satèl·lit, un aparell de comunicació situat a la càpsula permetrà de rebre informació sobre el geoposicionament i l’alçada de l’aparell a temps real. Considerant que superats els tres quilòmetres d’alçada, el senyal 4g es perd i tenint en compte que la intenció és que la sonda ascendeixi fins a trenta quilòmetres d’alçada, la tecnologia Iridium permetrà de rebre informació en tot moment en qualsevol punt del planeta.
