Instantànies

Entre el 1992 i el 1996 vaig ser membre del comitè d’experts que va treballar en la redacció de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Allà vaig conèixer Carles Torner, que ja era membre del PEN Club. Sempre que coincidim en algun lloc em posa al dia de les vicissituds de Ngugi wa Thiong’o, l’escriptor de Kenya que viu exiliat des que una obra seva en kikuiu va encendre les consciències d’aquells que no l’havien pogut llegir en anglès.

Simona Skrabec és una intel·lectual potentíssima i assagista brillant que ens regala la seva mirada de dona pont entre la cultura eslovena i la catalana. La paraula “traductor” en les llengües que ens són més properes s’associa generalment a la conducció d’una banda a una altra, el que ens porta a l’altre costat. En altres cultures s’associa més aviat a l’intèrpret, el torsimany. Ara que col·laboro amb ella en un projecte que es farà públic l’any que ve m’adono que ella reuneix aquests dos vessants, ens condueix a l’altra banda i alhora ens interpreta el que hi trobem. En el projecte hi col·labora també Júlia Ojeda Caba, una dona que et sacseja amb cada opinió perquè té una mirada lliure sobre la vida.

La sociolingüística catalana té una veu lúcida i original en Marina Massaguer Comes. Potser per això els seus diagnòstics són sempre encertats. Les preguntes que es fa –i ens fa–, les respostes que dóna, el coneixement que aporta sempre et fan reflexionar i preguntar-te més i més coses. També Míriam Martin Lloret et sacseja amb les seves aportacions tan transgressores com fonamentades.

No recordo els anys que fa que conec Saoka Kingolo, un congolès que milita pel català i amb qui pots compartir estones i estones parlant de literatura africana. Un home compromès que vincula realitats ben diverses que rarament es troben. I no coneixia personalment Núria Cadenes fins que vaig topar amb ella en una biblioteca amb uns fitxers que la van embadalir.

Amb Teresa Cabré hem tingut tants debats que podria dir que és l’amiga més discutidora que tinc. Em diu que l’ús de la llengua és preocupant però que també ho és el coneixement. I li dic que, justament, si ens hem de preocupar del coneixement de la llengua, com podem tolerar que a les escoles s’ensenyin autèntics disbarats lingüístics? No en tenim prou amb les interferències del castellà que hi hem d’afegir el desori sintàctic i semàntic que han implantat els que s’han apropiat de l’autoritat sobre la llengua.

I parlant de llengua, comento a Marc Artigau que jo m’havia rigut molt de la “versemblança” que reivindicava el director de Merlí quan parlava dels usos lingüístics. Si me’n reia era perquè la cosa més inversemblant eren aquells alumnes atents, sense mòbils ni pantalles al davant, que intervenien a l’aula i escoltaven el professor. Però quan em vaig començar a trobar estudiants d’arreu que havien descobert el català gràcies a Merlí i són els més reivindicatius de tots, ja vaig dir que no el criticaria més.

Amb tots aquests amics, coneguts i saludats, entre altres, m’hi vaig trobar dissabte a la “Jornada Nació XXI. Cap a un nou Congrés de Cultura Catalana”. Aquests esdeveniments tenen la gràcia –a part del contingut– que et permeten trobar i retrobar gent que no veus habitualment però amb qui sempre et ve de gust xerrar una estona. Ben mirat, vénen a ser com la meva ruta masquefina, el recorregut –generalment matinal– que faig a Masquefa i que em serveix per posar-me al dia de com anem tots plegats. Un dia trobes la Isabel –veïna de tota la vida– (mira que feia temps que no ens veiem!). L’altre trobes el Santi. A la plaça hi ha la Salvadora. A l’Antonio li demanes què fa la Montserrat i a la Pilar què fa l’Antonio. Xerres una estona amb la Teresa, que fa poc que ha perdut el Josep Maria. Saludes la Carme de lluny. Tant de bo aquesta jornada hagi estat el fonament per a un espai de trobada que ens permeti una mirada llarga, tal com desitjaven els organitzadors, i que també aplegui noves veus per a dir-hi la seva i ens ajudin a respondre les preguntes: com ens mantenim? Com ens comuniquem? Com ens cuidem? Com ens cohesionem? Tot allò que hem començat per preguntar-nos de cara al nou congrés.