31.10.2017 - 11:48
TINA FOREST (@redroses1123) | MARIONA PUIG (@_marionapuig_)
L’original, el que semblava que havia vingut per guanyar, el que tenia als seus peus els milers i milers de seguidors que molts haurien volgut tenir; qui havia d’imaginar que acabaria caient en l’oblit i desapareixent tan ràpid com havia nascut? Doncs l’Instagram de Mark Zuckerberg no només ho va imaginar, sinó que ho va fer realitat, i va fer miques la seva competència del moment: Snapchat. Amb una ofensiva letal, l’aplicació per excel·lència de les fotografies va atacar el fantasmet utilitzant les seves mateixes armes, i va incorporar les exitoses InstaStories al seu repertori. Així, les famoses històries de 24 hores van disparar encara més la popularitat d’Instagram, que oferia una aplicació molt més completa que un Snapchat tocat i que havia vist com li prenien la seva millor arma.
Així va ser com l’any passat Mark Zuckerberg va demostrar, una vegada més, que la batalla per l’èxit a les xarxes socials és ferotge i constant. Innovar-se o morir: el primer, Instagram, una de les aplicacions més completes dels nostres temps, amb la ja coneguda galeria fotogràfica i amb les flamants InstaStories; el segon, Snapchat, que va morir esclafat pel gegant de Facebook, Instagram i WhatsApp. En aquest camp de batalla ningú no hi té pietat, i tothom busca la complicitat del soldat, o client, més decisiu: l’adolescent.
La tècnica de còpia de Zuckerberg ha estat ‘prou bona i convenient’. Així ho defineixen des del mitjà especialitzat TechCrunch, que a partir d’un anàlisi de les dues xarxes socials ha corroborat la caiguda d’usuaris de Snapchat del 40%, de manera que Instagram li ha pres el lideratge des de l’aparició de les InstaStories.
Les claus de l’èxit
El jove internauta no és un client difícil de satisfer si l’aplicació compleix uns certs paràmetres, i és més que conegut que és un usuari amb moltes hores d’experiència en l’àmbit. Però, exactament, què busca un jove en una xarxa social? Segons Marga Perelló, Community Manager, un adolescent demana dues coses: immediatesa i molta interacció. És nascut a l’era digital, la seva vida a la xarxa ha fet que rebi una quantitat alarmant d’inputs que han fet que s’adaptés a un entorn de preguntes i respostes ràpides i, evidentment, aquest flux d’informació en constant moviment és en interacció amb altres persones, majoritàriament joves com ells, amb les mateixes necessitats i preferències en una aplicació.
Perelló afirma, a més, que el constant contacte amb les xarxes porta a una exposició social elevada d’aquests internautes al món digital, que busquen sentir-se dins un grup social i, per tant, necessiten compartir molta informació personal per poder-hi tenir cabuda. Interacció social, immediatesa i exposició de la pròpia vida als altres usuaris. Tots aquests requisits concentrats en una única aplicació és el que ha aconseguit que Instagram s’obri pas dins la comunitat dels joves fins a ser la tercera xarxa social més coneguda de manera espontània, darrere de Facebook i Twitter.
El gegant de les fotografies ha atrapat a la gran part d’adolescents amb la creativitat de les imatges i amb l’aplicació com a font d’inspiració o de conèixer gent nova, però els ha seduït definitivament amb l’actualització de les instantànies de la gent, aconseguit amb les InstaStories; amb aquest caràcter de publicació en temps real han permès, a la vegada, que els joves publiquessin imatges més naturals, més instantànies i reals que a la galeria normal d’Instagram, creada només per agradar a la resta d’usuaris. Així, doncs, l’aplicació compleix a la perfecció el doble objectiu d’interacció i d’immediatesa que els adolescents tant demanen, i per això ha esclatat en popularitat. Només cal veure les reaccions d’alguns adolescents de 14 a 17 anys, recollides de manera aleatòria als instituts Antoni Torroja de Cervera i INS Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, quan se’ls pregunta per Instagram:
De fet, Instagram s’ha convertit en la tercera xarxa preferida dels usuaris, essent la que n’ha guanyat més en l’últim any segons un estudi realitzat per IAB Spain. La seva freqüència d’ús ha crescut fins a les gairebé 3 hores diàries de mitjana per cada usuari.
L’altra cara de la moneda
L’ús de les xarxes va en augment i cada cop atreu més als joves, però fins a quin punt és sa? Segons Marc Masip, director i psicòleg de l’Institut psicològic Desconect@ i expert en addicció a les noves tecnologies, poden existir casos de nens que desenvolupin addicció a les xarxes socials. Quan això passa, poden sorgir conflictes a nivell familiar i baixades del rendiment acadèmic a nivell escolar, i fins i tot pot provocar casos d’ansietat. Ho explica a l’entrevista que li hem fet des de Cetrencada:
A dia d’avui la batalla l’ha guanyat Instagram, però qui guanyarà la guerra? Les constants innovacions en el món de les xarxes socials fan que aquest futur sigui incert. Tot depèn de l’acceptació que rebin aquestes innovacions per part dels seus usuaris. Tot plegat per poder seguir fent del núvol un negoci que, al cap i a la fi, segueix generant beneficis.