07.02.2019 - 09:27
En l’actualitat democràtica en què sembla que el ciutadà és més lliure que mai, la censura sembla no tenir cabuda. No obstant, Instagram estableix un sistema de control exhaustiu per a fer possible que la xarxa sigui un espai segur. Però, com pot una comunitat digital tan gran garantir una convivència apropiada sense entrar en conflicte amb les llibertats individuals?
El control basat en la moral compartida
Andrea Mendiola, jurista especialitzada en gènere, considera que “en tractar-se d’una eina d’ús públic, hi ha certs comportaments que cal censurar perquè es pugui arribar a tota la comunitat. Des dels 13 anys ja pots tenir un compte a Instagram, sent menor d’edat. És a dir, ha d’existir una certa protecció.” Mendiola es refereix, sobretot, a temes relacionats amb el respecte cap al mateix espai personal o a béns protegits per a tota la humanitat, com pot ser la prohibició de comentaris d’enaltiment del terrorisme.
És a dir, existeix una determinada censura basada en la moral compartida. Tot això amb l’objectiu d’assegurar la protecció d’aspectes fonamentals. No obstant això, què succeeix quan se censura sobre la base de la moral no compartida?
Les xarxes socials s’han convertit en el paradís de la generació millenial, en l’espai on tot és possible. O gairebé tot. La censura basada en la moral no compartida es troba molt present. Un fet que provoca el desgrat i la indignació d’una significativa part dels usuaris, que no comprenen els criteris en els quals l’aplicació es basa per destriar entre el contingut apropiat i “inapropiat”.
Instagram: la meva casa, les meves regles
No es pot oblidar que Instagram és una empresa. Malgrat el seu indubtable caràcter públic, la censura que exerceix és de naturalesa privada. Sergio Magán, expert en Instagram, considera que els usuaris són “meres mercaderies dins de la xarxa social”. S’han d’acceptar les seves normes, ja que, al cap i a la fi, és “casa seva”, i si no s’hi està d’acord, millor anar-se’n a un altre lloc.
Les restriccions que l’aplicació determina es basen en un determinat marc de valors que no és compartit per tothom. De fet, és possible traçar un paral·lelisme entre les actuacions d’Instagram i els tradicionals valors del conservadorisme estatunidenc. Qualsevol pot publicar fotos d’armes, ja que aquestes no són considerades com a contingut inapropiat. No obstant això, una dona no pot ensenyar els seus mugrons.
Aquesta és una de les grans contradiccions que es deriven de les Community Guidelines. Existeixen més de 8’9 milions de publicacions sota l’etiqueta #guns (armes); mentre que l’etiqueta #nipples (mugrons) ha estat directament censurada. Aquesta doble moral entra en conflicte amb drets tan essencials com la llibertat d’expressió, regulada per l’article 20 de la Constitució espanyola, i, fins i tot, la igualtat de gènere.
La llibertat d’expressió es veu amenaçada
La censura afecta a l’usuari de manera que els continguts publicables es veuen reduïts considerablement. Instagram deixa clar que les restriccions tenen com a objectiu crear un espai de convivència. El problema és quan aquest proteccionisme xoca amb la llibertat de creació artística. A vegades els usuaris entenen que s’imposa un sistema de condemna sistemàtica d’acord amb les creences de la companyia.
Instagram ha desenvolupat una gran infraestructura al voltant de la censura. Tant algoritmes com persones físiques es dediquen a detectar comentaris i imatges que poden “ferir la sensibilitat”. Tot i això, la censura és irregular i parcial, perquè no totes les publicacions s’eliminen automàticament, sinó que a partir de les denúncies d’altres usuaris, es fa una investigació posterior. D’entre tots els posts que es publiquen cada dia, no tots passen el tall de la censura.
Arran de les crítiques rebudes durant tots aquests anys, l’aplicació ha implementat gradualment un nou sistema de censura menys agressiu, el blur o desenfocament. Enrique San Juan, director de Community Internet, admet que és una alternativa encertada, ja que s’avisarà a l’usuari que el contingut que vol previsualitzar conté materials sensibles que poden portar “sorpreses desagradables”.
L’art, en perill
Aquesta xarxa social és un aparador per molts artistes, una via per donar-se a conèixer. Però, com a conseqüència de la censura, algunes obres es veuen modificades o retirades de circulació. La il·lustradora barcelonina Sigrid Amores denuncia aquest fet: “No entenc com un dibuix on es veu un mugró femení se’l consideri pornografia i es censuri. A més, és un atemptat contra la llibertat de difusió.” Una altra artista que ha hagut de fer front a la censura és Cinta Tort:
Molts experts han assenyalat que seria necessari fer una revisió de la política d’ús perquè com a conseqüència de la censura, molts artistes veuen limitada la seva obra. L’art és art, una forma d’expressió que hauria d’estar visibilitzada i no ocultada, per tal de poder respectat la llibertat de creació.
Instagram: un sistema patriarcal
Els pits de les dones han estat sexualitzats tota la vida. Quan es fa una censura al cos de la dona, s’està donant continuïtat a una violència sistèmica. No hi ha diferència visual entre els mugrons considerats femenins i masculins, però Instagram pensa que sí. Inclús, existeix una discriminació. Se censura una cosa tan natural com els mugrons femenins, però no passa el mateix amb els masculins. Un tractament desigual de gènere.
Doncs, el què Instagram està dient és que les dones han de tapar el seu cos perquè se’l considera provocatiu. La jurista Andrea Mendiola assegura que “a la xarxa s’anima a les usuàries que ensenyin el cos, però ells et diuen com.” La clau per entendre això és diferenciar el paper de les dones com a subjecte i com a objecte. Per exemple, quan aquestes apareixen a la publicitat són un objecte, i per tant, està ben vist que es mostrin imatges sensuals a Instagram. No obstant això, quan una dona decideix empoderar-se i publicar lliurement els seus pits a la xarxa, passa a ser subjecte i se la invisibilitza. Hi ha comptes que reivindiquen la dona com a subjecte i la igualtat entre tots els éssers humans.
Cada cop són més els usuaris que exigeixen una alternativa a l’actual sistema de censura. En paraules de l’expert digital Joan Barceló, “pot ser que una revisió de la censura, permeti una millor coexistència entre les restriccions, la llibertat d’expressió i la creació artística”. És necessari obrir els ulls a la realitat del segle XXI i donar pas a un escenari digital més inclusiu, obert i tolerant amb tothom. Instagram s’ha convertit en un element molt poderós dins de la societat. Per tant, té una gran responsabilitat de fer d’aquesta un espai millor. Un pas essencial per aconseguir aquest objectiu: deixar enrere el patriarcat.
