07.06.2021 - 21:50
|
Actualització: 07.06.2021 - 22:06
L’altre dia vaig escriure un bitllet d’opinió a Mèdia.cat en què suggeria que és arribat el moment de recuperar la corresponsalia de TV3 a Catalunya Nord. Cap novetat: ho penso i ho defenso. Però després de l’escandalós silenci d’aquest cap de setmana dels telenotícies nostrats sobre la victòria de la USAP de Perpinyà, em permetré el luxe d’escriure’n un altre en la mateixa direcció. Així doncs, aquest text és un “jo encara diria més” dels germans Dupond i Dupont, en tota regla.
Els fets esportius, breument exposats, són aquests. Dissabte, la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) tenia l’oportunitat de tornar a la màxima categoria del rugbi francès, una divisió anomenada Top 14, després d’un periple de dos anys a la segona divisió. Els arlequinats la va ben aprofitar, l’oportunitat, i van derrotar el Biarritz Olímpic per 33 a 14 a Montpeller. Enhorabona!
A qui no puc felicitar és a TV3. L’àrbitre xiulava el final del partit a les 19.24. VilaWeb penjava la notícia a les 19.29. El TN Vespre va començar puntualment a les 21.00. Quan va arribar l’hora dels esports, els ciutadans de Catalunya vam ser informats de les semifinals de lliga del Barça masculí de bàsquet, la final de copa del Barça masculí d’handbol, les vicissituds del Girona masculí de futbol i de l’Espanyol femení, una notícia esperpèntica sobre l’espanyolitat (o no) d’un jugador de la selecció espanyola masculina de futbol, i afers diversos de motociclisme, tennis, fórmula 1, el ral·li de Sardenya, natació i waterpolo. Un total d’onze notícies, doncs, amb entrevistes, entradetes i tot allò que fa al cas. I la USAP? La USAP va merèixer exactament els deu segons finals, un “últim apunt” van anunciar, òbviament sense imatges, del minut 36’50” al 37’00” per a ser exactes.
Decebut amb la nostra, una vegada més, me’n vaig anar a dormir. L’endemà, sense ser un gran partidari de les segones oportunitats, decideixo mirar el TN Migdia de diumenge. Segona decepció: ni una trista menció, ni al partit ni a la festa posterior. Res de res, el triomf de la USAP no ha existit a TV3. Bé, sí, ha tingut una existència efímera de deu segons, però és que haurien hagut de retransmetre el partit en directe! I això que són llargs, els espais dedicats als esports durant els caps de setmana. Aquesta notícia de text a la web és tot allò que hi ha o jo he sabut trobar.
Em direu que el rugbi és un esport minoritari i que TV3 tampoc no parla mai de la Santboiana, i que la resta de mitjans catalans tampoc no fan gaire cas a la USAP, i és veritat. Però no cal ser cap crac del periodisme esportiu, o del periodisme i prou, per a saber que la USAP no és un club qualsevol sinó un “club de foc”. Que tenen “L’estaca” per himne i celebren les victòries fent onejar senyeres i fins i tot alguna bandera estelada, com hi ha món! La USAP és un símbol de catalanitat en una terra on la catalanitat va molt cara i el mínim que ha de fer una televisió nacional digna d’aquest nom és dedicar-li una mínima atenció quan se la mereix.
El problema, ai las, és aquest: que a TV3 li costa d’exercir de televisió nacional i massa sovint se sent més còmoda fent de televisió autonòmica. Encara pitjor: troba més normal, i suposo que més informatiu, de parlar de la darrera ximpleria del jugador estrella del Reial Madrid que no pas de la victòria de la USAP o dels cent cinquanta anys del recinte esportiu més antic d’Europa, el trinquet de Pelayo de València. Que la grandesa de TV3 és o hauria de ser anar més enllà d’explicar les mateixes notícies que qualsevol altra cadena espanyola però en català és una obvietat que cansa molt de repetir.
De vegades s’ha dit que TV3 i els Mossos són les nostres úniques estructures d’estat. És fals, però sí que són bàsiques i haurien de ser estructures de nació que aspira a ser estat algun dia. Madrid sempre intentarà que siguin tan poc nacionals i tan autonòmiques com sigui possible. Per això posa tantes traves com pot a permetre que TV3 es vegi més enllà de les quatre províncies i hi ha nervis quan els Mossos demanen de tenir accés a la Interpol o resolen els atemptats de la Rambla i Cambrils amb l’eficiència que ho van fer.
Crec recordar que en el moment de tancar la corresponsalia capitanejada per Pere Codonyan, el maig del 2013, TV3 va adduir motius econòmics. En aquell moment, el cost de la delegació no arribava a 100.000 euros anuals. El pressupost actual de la Corporació és de 245 milions. Però és que tenir un corresponsal a Catalunya Nord, per a la televisió nacional d’un país, és una decisió política, de principis, que no pot dependre de si anem més curts d’armilla o menys! TV3 ha de tenir corresponsals a Perpinyà, a València i a Palma i punt, això és de primer d’espai comunicatiu català. A més, no cal patir: recuperar la corresponsalia de Catalunya Nord no serà excusa perquè ens tornin a aplicar el 155 i és una decisió que depèn exclusivament de la voluntat del 54,81% de diputats independentistes del parlament, del govern independentista que se’n deriva i dels nous capitosts de la Corporació que suposo que aviat seran nomenats.
