Avui és Notícia:

Subscriptors

País

Opinió

Opinadors

Pòdcasts

Jocs

Món

Societat

Cultura

Economia

Ciència i Tecnologia

Botiga

Altres

Correus

La Botiga Pòdcasts English Apps VilaWeb TV
Dimarts 31 de desembre de 2024
Subscriptor

Menú

Àudio
Jocs
Pòdcast
Botiga
País · Principat

Inquietud a l’independentisme per si la reforma de la sedició agreuja la repressió

  • La majoria de l'independentisme expressa recels a la reforma, i tan sols ERC i el PDECat la veuen com un pas endavant en la desjudicialització

VilaWeb

Redacció

11.11.2022 - 21:40

Després d’anys d’estira-i-arronsa, dijous a la nit, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar de sorpresa –en una entrevista a La Sexta amb una audiència baixíssima perquè coincidia amb un partit del Reial Madrid– la reforma de la sedició, un delicte que va qualificar d’anacrònic (el redactat és de 1822). La proposta, que encara ha de ser sotmesa a esmenes al congrés espanyol, substitueix el delicte per una nova versió de desordres públics agreujats.

 

Què diu exactament la proposta de reforma de la sedició? Text íntegre 

El relat del PSOE i d’Unides Podem, que han comparegut conjuntament, diu que la reforma vol harmonitzar el codi penal espanyol amb els de la resta de la Unió Europea. I el portaveu socialista, Patxi López, ha negat que el canvi legal sigui una contrapartida perquè ERC aprovi el pressupost.

El redactat de la reforma, tot i que preveu una retallada de penes de presó, ha generat moltíssim dubtes a la majoria de l’independentisme —tan sols ERC i el PDECat l’han defensat com un pas endavant en la desjudicialització— perquè podria impulsar una reviscolada de la repressió.

Criminalització de les protestes i la dissidència política

Un dels punts de la reforma que ha causat més preocupació és la modificació de l’article 557 per a establir dues categories de desordres públics. La primera preveu penes de sis mesos a tres anys per a aquells que atemptin contra la pau pública i executin “actes de violència o intimidació” sobre les “persones o coses”, “obstaculitzin les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones” o “envaeixin instal·lacions o edificis”.

La versió agreujada estableix penes entre tres anys i cinc per als qui cometin els fets descrits anteriorment però “amb una multitud que tingui un nombre, organització i propòsit idonis per a afectar greument l’ordre públic”. A més, afegeix que si el delicte el comet una autoritat, la pena d’inhabilitació “serà absoluta per un temps de sis anys a vuit”.

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha condemnat la redacció de la reforma legal i ha dit que “l’ampliació del delicte de desordres públics és un pas endavant en la criminalització de la dissidència política i en la persecució del dret de protesta, fins i tot, més enllà de l’independentisme.” A més, ha criticat que el text posi en pla d’igualtat la violència amb elements molt més inconcrets com són els actes d’intimidació. “Qui decideix quan hi ha intimidació? Els mateixos que van decretar presó per a Jordi Cuixart per haver participat en una manifestació i exercir el dret de protesta?”

Altres veus, com Josep Costa i Elisenda Paluzie, han posat l’accent en el fet que la reforma esdevindrà una cotilla per a l’independentisme, perquè el fantasma de la presó sobrevolarà qualsevol protesta i acció de desobediència civil, com van ser l’ocupació de les escoles abans del Primer d’Octubre o la de l’aeroport després de la sentència. “Sort que no pot ser retroactiu”, ha piulat l’ex-presidenta de l’ANC.

Per la seva banda, l’advocat Eduardo Cáliz ha lamentat que ERC celebri la reforma, que amplia els supòsits de protesta que es poden considerar delicte de desordre públic. Sobre la menció a locals comercials, Cáliz recorda que el nou redactat hauria permès d’empresonar Ada Colau quan ocupava oficines bancàries amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

L’amenaça als exiliats

Durant la presentació de la reforma, Patxi López ha dit que l’homologació del codi penal espanyol amb la resta de la Unió Europea havia de facilitar l’extradició dels exiliats. “No hi tornarà a haver santuaris per als atemptats contra l’ordre públic”, ha dit en referència a la situació de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Marta Rovira.

“A aquells que ens critiquen, el 2017 es va obrir un gran debat entre juristes sobre els tipus delictius perquè no eren gens clars. Ara els clarifiquem. A més, com que el delicte de sedició no existia a la resta de països, la col·laboració amb ells [en referència a les euroordres del Suprem] no va ser possible”, ha afegit.

Dijous, Sánchez ja va amenaçar directament Puigdemont i va dir que, tot i la reforma de la sedició, hauria “de retre comptes igualment davant la justícia” espanyola, perquè els delictes que, segons ell, va cometre el 2017, es recullen com a “desordres públics agreujats, com tenen altres democràcies”.

De l’exili estant, Puigdemont ha avisat que donar suport a l’actual redactat de la reforma tan sols servirà “per a liquidar la nostra estratègia de derrotar a l’estat”. Segons ell, els canvis legals tenen com a objectiu una extradició automàtica dels exiliats i, per tant, evitar una decisió de fons com la del tribunal de Slesvig-Holstein, que va denegar la seva extradició per rebel·lió. “És un mestre de l’art de l’enganyifa”, ha dit Puigdemont de Pedro Sánchez.

Reconèixer l’1-O com a delicte

Una altra preocupació de bona part de l’independentisme és que validar la reforma significa assumir que l’1-O va ser un delicte. De fet, Patxi López ha recordat que en la taula de diàleg la Generalitat va signar un document en què es compromet a complir l’ordenament jurídic legal. “Catalunya està molt més bé que el 2017”, ha declarat.

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha negat que la reforma derivi en una amnistia o un referèndum d’autodeterminació. “No es despenalitzen les conductes típiques del 2017”, ha dit en una compareixença de premsa al Parlament de Catalunya. I ha afegit: “Cap amnistia, tan sols es fa una actualització del codi penal.” I Sánchez ha insistit que la reforma no afebleix pas l’estat espanyol contra eventuals declaracions d’independència com la DUI del 27 d’octubre. “Es reconeixeran penes per a aquests delictes de desordres agreujats.”

Per aquests motius, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha dit que era incapaç d’aplaudir la reforma. “Sembla un vestit fet a mida” per a dir que els fets de l’octubre del 2017 van ser un delicte. “Diuen a dos milions de persones represaliades que allò que van fer l’1-O és un delicte”, ha insistit.

El diputat de la CUP Carles Riera ha anat més enllà i ha acusat ERC de comprar els “jocs de malabars” del PSOE, que intenta d’aprovar el pressupost espanyol. Sobre la reforma en si, ha dit que encara complica més l’objectiu de la independència. “O ERC és ingènua i innocent o hi col·labora conscientment”, ha reblat.

 

“Si et condemnen a presó per organitzar i convocar un referèndum d’independència, tant se val si són quinze anys de presó o en són cinc: estan criminalitzant un dret”, ha puntualitzat Puigdemont, que ha afegit que el guany individual –la reducció de pena– no comporta cap guany polític. “No es desjudicialitzaria res”, ha conclòs.

Si et condemnen a presó per organitzar i convocar un referèndum d’independència, tan se val si són 15 anys de presó o en són cinc: estan criminalitzant un dret. El guany individual (passar menys temps a la presó) no desemboca en un guany polític. No es desjudicialitzaria res.

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) November 10, 2022

El gruix dels represaliats no en trauran cap benefici

El president Aragonès ha defensat que la reforma era un pas endavant en la desjudicialització, tot i que ha insistit que calia continuar treballant a favor de l’amnistia. Ara bé, Alerta Solidària li ha respost que l’acord tan sols té en compte l’elit política de l’independentisme, perquè la majoria dels quatre mil represaliats no han estat acusats de sedició. “En cap dels 68 judicis polítics d’enguany, que afecten 124 persones, no hi ha ningú imputat per sedició”, ha dit el col·lectiu d’advocats.

Així mateix, Carles Riera ha avisat que el 99% dels represaliats pel procés no en trauria cap benefici, de la reforma. “Aquí el problema és la llei mordassa, entre altres. Per tant, [la reforma] afectarà una minoria, només parcialment, i generarà un nou tipus delictiu que s’estendrà a més situacions. En definitiva, el que vam fer el 20 de setembre, el que vam fer l’1 d’octubre, el que vam fer el 3 d’octubre, l’ocupació de l’aeroport… Tot això serà delicte? Probablement sí.”

 

“Si et condemnen a presó per organitzar i convocar un referèndum d’independència, tant se val si són quinze anys de presó o en són cinc: estan criminalitzant un dret”, ha puntualitzat Puigdemont, que ha afegit que el guany individual —la reducció de pena— no comporta cap guany polític. “No es desjudicialitzaria res”, ha conclòs.

El gruix dels represaliats no en trauran cap benefici

El president Aragonès ha defensat, del Palau de la Generalitat estant, que la reforma és un pas endavant en la desjudicialització, tot i que ha insistit que cal continuar treballant a favor de l’amnistia. Ara bé, Alerta Solidària li ha respost que l’acord tan sols contempla l’elit política de l’independentisme, perquè la majoria dels 4.000 represaliats no han estat acusats de sedició. “En cap dels 68 judicis polítics d’enguany, que afecten 124 persones, no hi ha ningú imputat per sedició”, ha piulat el col·lectiu d’advocats.

Així mateix, Carles Riera ha avisat que la reforma no beneficiarà el 99% dels represaliats pel procés. “Aquí el problema és la llei mordassa, entre altres. Per tant, [la reformà] afectarà una minoria, només parcialment, i generarà un nou tipus delictiu que s’estendrà a més situació. En definitiva, el que vam fer el 20 de setembre, el que vam fer l’1 d’octubre, el que vam fer el 3 d’octubre, l’ocupació de l’aeroport… Tot això serà delicte? Probablement sí“, ha reblat.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor