Qui és Iñigo Iruin, el nou advocat de Meritxell Serret?

Iñigo Iruin (Sant Sebastià, 1953) és el nou advocat de Meritxell Serret, que ha prescindit de Gonzalo Boye. Iruin és força desconegut al nostre país, però ha estat un dels lletrats més destacats de l’esquerra abertzale i dels seus dirigents, entre els quals Arnaldo Otegi. Un històric que ara s’ha implicat en la defensa de Serret, provisionalment en llibertat i citada a prestar declaració davant el jutge Pablo Llarena el 8 d’abril.

Iruin és llicenciat en dret penal i en ciències empresarials. Actualment exerceix d’advocat, però també ha estat polític. Fou militant d’Herri Batasuna, diputat al Parlament del País Basc entre el 1984 i el 1990 i entre el 1998 i el 2001, i senador per Guipúscoa. També va ser membre de la mesa nacional de Batasuna des de final dels anys vuitanta fins a mitjan anys noranta. A principi de segle, va deixar d’exercir càrrecs polítics per dedicar-se a l’advocacia. També és membre del consell d’administració d’Orain S.A., que editava el diari Egin abans que l’Audiència espanyola n’ordenés arbitràriament el tancament.

Dues victòries destacades contra el Suprem espanyol

El seu activisme polític l’ha dut a exercir l’advocacia amb el compromís irrenunciable amb la causa de la llibertat del País Basc. Segons que assegurava Vozpópuli aquesta setmana, Iruin és un advocat respectat per jutges i fiscals del Tribunal Suprem espanyol, on ha participat en molts judicis, per la seva alta qualitat tècnica. Ha defensat membres d’ETA i militants de l’esquerra abertzale jutjats per acusacions de terrorisme a l’Audiència espanyola. També ha participat en les converses entre ETA i el govern espanyol, i el 2007 va mostrar-se crític amb l’estratègia de Batasuna respecte del procés de pau.

Iruin pot presumir de dues victòries destacades contra el Suprem espanyol en la defensa de l’esquerra abertzale. És un dels pares de Sortu, l’organització hereva de Batasuna, integrada a EH Bildu. El Suprem espanyol va voler il·legalitzar Sortu perquè entenia que els estatuts no condemnaven fermament la violència, però Iruin va guanyar la partida i el Tribunal Constitucional espanyol va avalar-ne els estatuts. La fórmula que va trobar, i que va irritar el Suprem, deia que la nova organització rebutjava “l’ús de la violència, o l’amenaça de la seva utilització, per a aconseguir objectius polítics. Això inclou la violència d’ETA, si n’hi hagués”. Un altre triomf important fou la consecució de l’empara del Constitucional espanyol contra la condemna del Suprem contra els membres de la mesa nacional de Batasuna el 1997.

Un altre dels seus grans èxits és la condemna a presó contra l’ex-general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, mort fa poques setmanes a causa de la covid-19, pel cas de Lasa i Zabala. També va aconseguir la desclassificació de documents del CESID sobre els GAL.

En una entrevista a EITB el 2014, Iruin desgranava la implicació del PSOE en el terrorisme d’estat. “Els GAL són l’estat fent terrorisme. Funcionaris de l’estat fent terrorisme. La primera generació del terrorisme d’estat eren bàsicament mercenaris fent terrorisme […]. La dada nova d’aquesta segona generació és que a aquest terrorisme mercenari s’hi incorpora terrorisme executat directament per funcionaris policíacs, és a dir, per policies i guàrdies civils”, resumia.

L’advocat abertzale ha participat en més casos destacats. Entre el 2005 i el 2007 va formar part de la defensa al macrojudici del sumari 18/98 durant setze mesos a l’Audiència espanyola contra cinquanta-sis acusats vinculats a ETA, dels quals quaranta-sis foren condemnats, i també va implicar-se en el cas Egunkaria, que va acabar el 2010 amb l’absolució de Martxelo Otamendi, Ignacio María Uria, Juan María Torrealdai, José María Auzmendi i Javier Oleagalos malgrat el tancament arbitrari del diari set anys abans.

El cas Bateragune i el triomf a Estrasbrug

Darrerament, Iruin ha defensat Arnaldo Otegi, Arkaitz Rodríguez, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta i Sonia Jacinto en el cas Bateragune. Tot i que els dirigents abertzales foren condemnats a penes de presó per l’intent de reconstruir la mesa nacional de Batasuna, l’advocat va obtenir un triomf contundent contra Espanya al Tribunal Europeu els Drets Humans, que va anul·lar el judici contra Otegi i els altres condemnats. El Suprem espanyol va trigar dos anys a fer complir la sentència d’Estrasburg –va anul·lar definitivament les condemnes després de les eleccions del País Basc el juliol del 2020, de manera que privà que Otegi en fos candidat– i n’ha ordenat la repetició. Iruin ja ha presentat un recurs contra la decisió del Suprem al Constitucional, i espera de tornar a guanyar.

Defensa reeixida de si mateix

El 1992 va defensar-se a si mateix en un procés judicial en què era acusat d’actuar com a mediador d’ETA en el cobrament de l’anomenat impost revolucionari. Al sumari, el magistrat de l’Audiència espanyola Carlos Bueren va arribar a acusar-lo de ser un dels principals dirigents d’ETA. Malgrat la gravetat de l’acusació, la causa va ser finalment arxivada al Tribunal Superior de Justícia del País Basc.

Un altre element biogràfic remarcable és la seva presència a l’assalt a l’hotel on eren reunits els diputats i senadors de Batasuna el 20 de novembre de 1989, el dia abans de la investidura de Felipe González al congrés espanyol. Uns encaputxats van irrompre amb trets i van assassinar Josu Muguruza. Més tard, l’ex-policia espanyol Ángel Duce fou condemnat per aquells fets.