06.06.2017 - 14:17
Els Mossos reclamen mesures cautelars i més seguretat jurídica
MADRID, 6 (EUROPA PRESS)
El Col·legi d’Advocats de Barcelona (Icab) estima en més de cinc mesos –115 dies hàbils que en la pràctica suposen 162 dies– el temps que triga a tramitar-se l’execució d’un procés de desnonament com a conseqüència de l’ocupació d’un habitatge.
Així ho ha manifestat al Congrés Vicente Pérez Daudí, professor Titular de Dret Processal a la Universitat de Barcelona (UB) i membre de la Comissió Normativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, durant la seva intervenció en les compareixences que inicien el tràmit parlamentari de la proposició de llei presentada per PDeCAT per agilitar els procediments de desnonament en casos d’una ocupació.
No obstant això, ha assenyalat que un propietari afectat per l’ocupació del seu habitatge és conscient o ha de saber que fins a dins de dos o tres anys no podrà recuperar la propietat efectiva del seu habitatge.
Així, ha assenyalat que, si bé l’última sentència per la via penal, de març del 2017, es refereix a una ocupació d’abans d’octubre del 2015. Un any i mig que, si bé suposa un termini “bastant ràpid”, ha dit, encara restaria executar-se el desallotjament.
Per la via civil existeixen tres procediments, fet que ha cridat a simplificar per tal de delimitar-ho a un únic procediment. “L’ideal seria crear una justícia anticipatòria, com existeix a Itàlia, França i Alemanya”, ha asseverat, amb un sistema similar de mesures cautelars.
En aquest sentit, s’ha mostrat favorable a l’adopció de mesures cautelars com les propostes en la proposició de llei portada al Congrés pel PDeCAT d'”eficàcia immediata” i que, en paral·lel, es desenvolupi l’oposició a aquesta mesura cautelar, on es puguin presentar al·legacions.
Això, ha sostingut, permetria una reducció de l’activitat delictiva desenvolupada per màfies organitzades. “Si s’aconsegueix un procediment ràpid i eficaç, i no en dos o tres anys per via civil, és un fenomen disminuirà radicalment”, ha dit.
“HI HA PROPIETARIS QUE PREFEREIXEN PAGAR UN PERDONAVIDES”
Una altra de les persones citades a comparèixer aquest dimarts al Congrés ha estat Anna Nicolás González, advocada especialista en Dret Immobiliari, que ha explicat als diputats que els casos d’ocupació que atén afecten ciutadans “del carrer”. “No parlo de bancs ni de grans promotors, sinó de gent comuna”.
Per a Nicolás, l’actual legislació ha deixat “un camp adobat per la lluita de les engrunes”, ja que moltes de les màfies de l’ocupació se centren en habitatges de protecció, reservats precisament per a persones amb dificultats per accedir a un pis.
Així mateix, ha alertat de l’activitat de “grups organitzats per defensar propietaris amb violència”. “No ho podem recomanar, però hi ha propietaris que prefereixen pagar un perdonavides. Això és així”, ha dit. “Des de la meva humil opinió és necessària una reforma urgent de la llei i donar una solució a aquesta problemàtica”, ha asseverat aquesta advocada, que ha acudit al Congrés a petició del PDeCAT.
“FA FALTA MÉS SEGURETAT JURÍDICA”
A la Comissió de Justícia del Congrés també han acudit representants dels Mossos d’Esquadra, que han reclamat la inclusió en la llei de mesures cautelars i més seguretat jurídica per a tots els actors que intervenen després d’una ocupació d’un habitatge.
“El marc legal no ofereix tota la seguretat jurídica que seria necessària. L’ideal seria que l’autoritat judicial, en un breu termini, adoptés la mesura cautelar que hauria de contemplar-se específicament en els textos legislatius”, ha dit el comissari de la Prefectura de la Policia dels Mossos, Xavier Gàmez.
Així mateix, ha reclamat “criteris procedimentals i temporals homogenis” en aquesta matèria, amb la finalitat de “dissuadir” aquelles persones que, ha assenyalat, “acaben aprofitant-se i lucrant-se d’aquesta situació”.
Davant els casos de víctimes de màfies, que ocupen habitatges prèviament ocupats, el comandament policial ha defensat que se’ls ofereix denunciar per un delicte d’estafa a les persones que arrenden il·legalment l’habitatge, encara que ha lamentat que no troben “molta col·laboració després per perseguir aquestes persones”.
DISTINGIR ENTRE DIFERENTS SUPOSATS
Per la seva banda, la responsable de l’assessoria jurídica dels Mossos, María Pau Martí González, ha lamentat que l’actual legislació reculli “realitats molt diferents” davant la inexistència d’elements diferenciadors, tant entre els supòsits perjudicats com entre els ocupants.
“És irrellevant que aquesta persona sigui un particular, una societat petita o multinacional, un banc, o una administració pública de pisos de protecció, o una ONG. Tots aquests perfils tenen cabuda en aquest article”, ha dit, destacant que igual succeeix per part de l’ocupant.
Així mateix, ha dit que “en no poques ocasions” aquests casos es deriven a la jurisdicció civil pel principi d’intervenció mínima, cosa que, ha contraposat, correspon aplicar “estrictament” al legislador, “que ha de decidir quines conductes són sancionables o no”. “Una vegada que aquest és exercit, l’únic principi que regeix és el de legalitat”, ha subratllat.
