Comença el curs al País Valencià i a les Illes amb la preocupació dels professors

Avui comença el curs al País Valencià i a les Illes, però els sindicats es mostren preocupats per la situació dels docents i també per les amenaces a la llengua. Amb l’arribada de la dreta al govern tant al País Valencià com a les Illes, és en dubte quin serà el funcionament de les escoles i instituts aquest curs vinent, atès que aquests primers mesos de govern s’han fet moltes declaracions al respecte, però de moment no hi ha res clar. I això preocupa, i molt, tant els professors com les famílies.

Un començament de curs caòtic al País Valencià

Al País Valencià aquest estiu ha estat tota una odissea. Amb el canvi de govern, la Conselleria d’Educació va caure en mans de José Antonio Rovira, del Partit Popular. El nou conseller va llançar la primera pedra quan va dir que sobraven professors als centres educatius valencians. La polèmica es va encendre. Però quan va arribar el moment de la gestió, el caos no es va fer esperar.

La nova conselleria va publicar les llistes d’adjudicacions docents més tard que no era habitual. Però no solament això, sinó que les llistes tenien un cúmul d’errors que va obligar a retirar-les i a repetir el procés. Així i tot, continuava havent-hi errades en alguns col·lectius, com ara els interins, i la resolució final es va allargar fins pocs dies abans del començament del curs. “Tots tenim incertesa, ràbia i molta preocupació”, deia Diego, un professor interí de formació professional que vuit dies abans no començàs el curs, encara no sabia si se n’hauria d’anar a dos-cents noranta quilòmetres de casa seva.

Les culpes anaven i tornaven. El Partit Popular acusava el Botànic i argumentava que el programa informàtic que feia les adjudicacions estava obsolet. L’anterior govern recriminava al Partit Popular haver destituït la directora general de personal el 28 de juliol, en un moment crític per a la gestió de les adjudicacions, i nomenar-ne una de nova, Sonia Sancho, que no va aparèixer pel despatx fins el 10 d’agost. Dia en què sortien les llistes. Aquesta situació va fer que tant docents com sindicats restessen pendents durant tot el mes d’agost de les llistes. El 23 d’agost es va publicar la darrera. Dijous passat, es va fer l’adjudicació de dos mil interins i s’han tornat a detectar errades. “Si el volum de persones mal adjudicades és un aspecte generalitzat, tal com sembla, caldrà repetir l’adjudicació”, diu l’STEPV.

No contents amb aquest enrenou, el 31 d’agost la conselleria va publicar al DOGV una resolució que modificava els horaris de primer a tercer de secundària i augmentava dues hores lectives. La conselleria anterior havia convertit en obligatòria l’assignatura de projectes interdisciplinaris, que era optativa. Com que hi havia sentències que ho prohibien, al juliol van decidir tornar-la a fer optativa i eliminar aquestes dues hores. La nova conselleria les ha recuperades i a primer d’ESO ha posat una hora per a llengua estrangera i una altra per a matemàtiques; i a segon i tercer seran per a fer reforços i desdoblaments. Aquest canvi d’última hora obligava els equips directius dels centres educatius a refer tots els horaris, que eren enllestits d’ençà del juliol. Els sindicats denuncien que no els han convocat per tractar aquesta problemàtica, que afecta les condicions laborals, i l’STEPV hi ha presentat un recurs. Malgrat tot, diuen que tothom és al seu lloc de feina i no hi ha perill per al començament del curs.

Un començament de curs ple d’incerteses a les Illes

Fins fa escassament onze dies, a les Illes, el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, no havia explicat a la comunitat educativa com s’avaluaria aquest curs que tot just avui comença. El 30 d’agost va presentar a la Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associacions de Directors i a la Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat de les Illes Balears un esborrany d’avaluació en què s’explicava que a partir d’aquest curs hi hauria tres informes d’avaluació l’any, en què les notes serien numèriques. A final de curs, hi haurà l’avaluació ordinària en què la nota serà qualitativa, perquè així ho estableix la LOMLOE, però també tindrà una referència numèrica. Uns canvis que preocupen els docents, atès que tot plegat s’ha fet a l’últim moment i encara hi ha dubtes. “El curs comença, però no és tot a punt”, diu la Federació d’Ensenyament de CCOO de les Illes.

Una de les altres incerteses del curs és la manca de professors a secundària en algunes matèries i zones geogràfiques. Els sindicats diuen que és una de les qüestions que s’haurà d’abordar aquest nou curs per garantir una educació de qualitat a tot el territori. Menorca, Eivissa i Formentera són les illes més castigades per aquesta situació. Concretament, el director territorial d’Educació a Eivissa i Formentera ha informat que el curs comença amb quaranta-set places vacants a Eivissa i onze a Formentera. La majoria d’aquestes places són de secundària.  Els docents que hi van per cobrir les vacants que hi ha tenen dificultats greus per a trobar un pis on poder viure dignament, i acaben vivint situacions humiliants. Els sindicats reclamen que es cree un complement salarial per aquelles places de cobertura difícil per afavorir que els professors es puguen pagar un habitatge a la zona.

A final d’agost, el govern de les Illes va proposar de solució que els docents que havien anat fins a Formentera dormissen a l’alberg de l’illa en lliteres. De fet, diuen que ja treballen per adaptar-lo. “Volem que l’edifici sigui únicament per a docents, perquè tinguin un lloc on poder viure arran de la mancança d’habitatges a Formentera”, va dir el conseller Vera. La setmana passada cinc docents nouvinguts a Formentera hi van dormir durant uns dies, però el cap de setmana van haver-se’n d’anar, perquè les places eren reservades de feia temps. Avui sembla que hi podran tornar de manera provisional fins que troben un lloc on viure.

Per una altra banda, el curs arranca amb una desena de centres en obres i cent cinquanta-sis aules modulars a totes les Illes.

Perilla la llengua als centres educatius?

Al País Valencià, el nou conseller Rovira ha atacat directament la llengua. Una de les primeres mesures que vol executar és la tornada a l’exempció lingüística a les comarques castellanoparlants del País Valencià. “Aquells pares que vulguen que els seus fills estudien en valencià ho podran fer, i els que vulguen que estudien en castellà ho podran fer. És el que ens diferencia del Botànic. Compromís imposava el valencià, nosaltres no”, va dir en una entrevista.

L’STEPV-Intersindical Valenciana, el sindicat majoritari, mostra el rebuig a aquesta mesura. “Nosaltres demanem un model d’ús vehicular del valencià que siga l’eix central del model educatiu, que hi haja més valencià a l’ensenyament i no a l’inrevés, que és el que sembla que vol fer el conseller d’Educació”, diu Marc Candela, portaveu del sindicat.

Rovira ha qüestionat, fins i tot, l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, perquè va defensar que els consellers poguessen triar les seues pròpies normes ortogràfiques. “No crec que l’AVL tinga la veritat absoluta”, va dir. En aquesta mateixa compareixença, també va negar la unitat de la llengua: “El govern del PP creu que el nostre idioma es diu valencià. I punt.” Les declaracions van ser tan polèmiques que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, es va veure obligat a posicionar-se i va dir que tot el Consell reconeixia l’autoritat de l’Acadèmia.

A les Illes, l’acord de govern entre el PP i Vox preveu que els pares puguen triar la primera llengua d’escolarització. “Ens comprometem a estendre aquest dret a totes les etapes educatives abans d’acabar la legislatura, sense excloure cap de les llengües cooficials”, diuen. Aquesta ja va ser una qüestió polèmica durant la darrera legislatura d’Armengol, quan els socialistes van intentar d’aprovar una llei que convertia el castellà en llengua vehicular a l’escola. Finalment, arran de l’oposició de les entitats educatives i de Més –soci de govern–, els socialistes es van fer enrere. De fet, el PP, amb el govern de José Ramón Bauzá, ja va provar d’aplicar un model semblant al que ara proposen, i la pressió de la comunitat educativa ho va impedir. Per tant, ara els docents viuen amb preocupació això que pot passar els mesos vinents. En l’acord, el PP i Vox volen evidenciar que a les aules hi ha adoctrinament i intromissions ideològiques. Partint d’aquesta premissa, el nou govern de Prohens amenaça de fer més inspeccions. Encara que no ha desenvolupat com s’aplicarà tot plegat.

“Encarem el curs amb preocupació”

“Encarem el curs amb preocupació per la llengua, per les plantilles docents i per la intenció de restar recursos materials i econòmics a la pública per traslladar-los a la concertada”, diu Candela. Quan el conseller va dir que sobraven professors, feia una clara al·lusió a l’acord de plantilles que van signar tots els sindicats amb el govern anterior, que preveia la creació de cinc mil llocs de feina nous. Rovira va dir que s’hauria de revisar. “Que un conseller diga que sobra professorat és indicatiu d’una voluntat inequívoca de voler retallar en un futur”, avançava Beatriu Cardona, portaveu de l’STEPV. “Si això es concreta i retallen plantilles, tindrem un conflicte obert”, indica Candela.

D’una altra banda, el programa del Partit Popular ja recollia la recuperació del districte únic, que implica que una família pot matricular el seu fill en qualsevol centre de la ciutat o poble, encara que no siga al seu districte o barri. “Això alimenta la diferència entre centres concertats i centres públics, i crea favoritismes en favor de la concertada. Ací veiem la falsa llibertat d’elecció de centre, perquè elegeix qui pot desplaçar-se o qui pot pagar determinades quotes, i normalment la gent que va a la pública no ho pot fer”, diu Candela.