Què passarà a partir d’ara amb la inhabilitació de Torra?

La condemna per desobediència i la inhabilitació d’un any i mig del president de la Generalitat, Quim Torra, portarà Catalunya a unes noves eleccions aviat, segurament durant el 2020. La defensa de Torra ja va anunciar que presentaria un recurs al Tribunal Suprem espanyol. Com que la sentència del TSJC encara no és ferma, Torra pot continuar ostentant la presidència, però no pot presentar-se a les eleccions mentre estigui inhabilitat.

Tanmateix, la Junta Electoral espanyola s’ha avançat al Suprem i ha decidit d’ordenar la retirada de la credencial com a diputat a Torra i executar la inhabilitació. La defensa pot demanar ara mesures cautelaríssimes a la sala tercera del Suprem en un recurs contra la decisió de la JEC, i el Parlament de Catalunya ha de decidir si obeeix l’ordre de la JEC o si defensa Torra. Si el Suprem concedís les cautelars —té un termini de 48h des del moment en què es demanin– Torra podria continuar ostentant la presidència mentre no es resolgués el recurs.

La defensa del president argumenta que la resolució de la JEC ordena la inhabilitació de Torra com a diputat, però no com a president. L’Estatut de Catalunya exigeix que cal ser diputat per a ser elegit president, però en cas la pèrdua de la condició de diputat implica la pèrdua de la condició de president. L’estatut –en l’article 67.7– i la Llei 13/2008 de la Presidència i del Govern no contempla aquesta hipòtesi entre les que impliquen la destitució del president.

El govern preveu d’aprovar el pressupost amb el suport dels comuns aviat, al març a tot estirar. Serà probablement el límit de la legislatura, perquè el Suprem tardarà pocs mesos a resoldre el recurs de Torra. És, doncs, una qüestió de temps que pot gestionar el president, perquè té l’opció de dissoldre el parlament i convocar eleccions una volta aprovats els comptes i abans que la inhabilitació no sigui ferma. L’única possibilitat perquè la decisió s’ajornés és que el Suprem acceptés de presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Luxemburg.

Si no ho fes i continués exercint el càrrec esgotant el temps fins que el Suprem confirmés la sentència –és poc probable que l’anul·li–, el vice-president, Pere Aragonès, assumiria la presidència en funcions interinament. Una altra possibilitat és que Torra remodelés el govern i situés un dirigent de JxCat en una vice-presidència de rang superior, però això és poc probable.

Votació al parlament i compte enrere

La llei de la presidència de la Generalitat i del govern, a l’article 7.3, estableix que quan el president cessa les funcions per incapacitat permanent, física o mental, per defunció o per condemna penal ferma que impliqui inhabilitació, comença el procediment d’elecció habitual. És a dir, el president del parlament hauria d’obrir una ronda de consultes entre els partits i proposar un candidat al ple.

El parlament hauria d’elegir el nou president per majoria absoluta a la primera volta o per majoria simple a la segona. Si la investidura fos fallida, s’engegaria el rellotge: durant dos mesos, diversos candidats es podrien sotmetre a la investidura i, si no en sortís elegit cap, es dissoldria la cambra i es convocarien eleccions.

Aquesta hipòtesi situaria les eleccions catalanes després de l’estiu. JxCat i ERC no podrien mantenir-se a la Generalitat perquè tant la CUP com els comuns –i també els tres partits unionistes– han demanat mantes vegades que es convoquin eleccions, i és improbable que qualsevol altre candidat aconsegueixi el suport suficient del parlament sense passar abans per les urnes.