07.09.2019 - 21:50
‘La situació econòmica mundial i, particularment, la de l’àrea de l’euro s’han continuat afeblint en el període més recent, arrossegades, entre més factors, per l’evolució negativa del comerç internacional. En aquest context, alguns dels principals riscs que planen d’ençà de fa uns quants trimestres sobre les perspectives de creixement de l’àrea s’han intensificat i ja tenen efecte en l’economia de la UEM…’ Són paraules del governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, el cap de setmana passat, en què afirmava que els riscos de l’economia s’orienten a la baixa tot i l’elevació recent de la previsió de creixement. I afegia unes paraules inquietants: ‘Espanya no està preparada per a afrontar un deteriorament ràpid a Europa.’ Doncs ja cal que toquem ferro…
Bé, aquesta primera setmana de setembre hi ha hagut una allau d’informacions estatístiques. En algunes s’hi nota clarament la desacceleració i en algunes altres, no. A Catalunya, cal dir per començar que les dades més preocupants fan referència a la indústria, mentre que les de turisme i consum no inquieten pas especialment. Quant al mercat laboral, és difícil d’analitzar en un mes com l’agost, amb tantes anomalies, per les baixes tradicionals que es registren durant les vacances, sobretot en sectors com l’educació i la construcció, que enguany s’han repetit.
De fet, de la indústria ja fa mesos que en parlem. En el cas català, la situació és molt influïda per la de tot Europa, sobretot d’Alemanya. L’estructura de la nostra indústria té una gran concentració i això no és bo. Per exemple, sabíeu que entre alimentació (22%), química i farmàcia (24%) i automòbils (15%) sumen el 61% de la producció industrial catalana? (Idescat, 2017). Una de les tres branques principals, els automòbils, comença a fallar. El fet de formar part de cadenes de producció multinacionals fa que la transmissió dels problemes de fora sigui immediata. Penseu en el cas de la Nissan.
Aquesta setmana hem sabut una dada fonamental, la de les comandes. I no fa patxoca. L’índex d’entrada de comandes a la indústria dels productes industrials, excloent-ne l’energia, disminueix d’un 4,9% interanual al juny. Per grans sectors industrials, els béns intermedis i els béns de consum decreixen d’un 9,9% i d’un 3,0%, respectivament; en canvi, els béns d’equipament creixen d’un 1,8%. En aquest mateix període, l’índex general decreix d’un 5,2% a Catalunya i l’acumulat del primer semestre baixa d’un 0,3%. L’altra dada que hem sabut, la xifra de negocis, tampoc no és bona: l’índex de volum de negoci a la indústria dels productes industrials, excloent-ne l’energia, baixa d’un 7,0% interanual a Catalunya al juny. Per grans sectors industrials, tots els béns baixen: els béns intermedis, d’un 9,6%; els d’equipament, d’un 8,2%; i els de consum, d’un 3,2%. En aquest mateix període, l’índex general perd un 7,2% interanual i l’acumulat el primer semestre és un zero pelat. Demà sabrem les xifres de les exportacions del juny, que ens aportaran una mica més de llum sobre la situació.
Dilluns passat es va fer públic l’índex dels directors de compres de Markit, el Purchasing Managers’ Index (PMI), corresponent al mes d’agost. Deia que l’economia del sector manufacturer espanyol s’havia continuat contraient a l’agost, a causa d’un empitjorament de la caiguda de la producció registrada d’ençà del maig del 2013 i d’una reducció de les noves comandes. Com que es va continuar palesant l’excés de capacitat, les empreses van mantenir les retallades de personal i d’estocs. La confiança respecte dels dotze mesos vinents va millorar, però es va mantenir en un nivell moderat. Tenim això. El cas català pot diferir una mica de l’espanyol, però tot apunta a una tendència semblant. Prudència, doncs, i a veure què passa aquests mesos vinents.
Més enllà de la indústria, ens han arribat dades de consum i turisme. I cal dir de seguida que han estat positives. Quant a consum, l’índex general de comerç al detall sense estacions de servei, a preus corrents, va augmentar d’un 3,9% interanual a Catalunya al juliol, un creixement important; i el mateix mes, l’índex de vendes en grans superfícies a preus corrents va créixer d’un 5,7% interanual. Ambdues dades lliguen amb l’índex de Retail de Comertia, que va créixer d’un 5,9% al juliol i d’un 3,3% a l’agost. Val a dir que l’augment de vendes ha estat generalitzat, però els sectors més destacats han estat oci i cultura (7,4%) i complements de la persona (5,3%), seguits d’alimentació (4,9%) i altres (4,4%). El que ha crescut menys ha estat moda (0,8%). Són creixements importants, però potser és tan important o més que la previsió dels empresaris de retail per al mes de setembre és d’un augment de vendes del 4,4%. En una mirada a més llarg termini, concretament per al quadrimestre vinent, 7 empresaris de cada 10 són optimistes quant a la previsió de vendes; en canvi, un 9% afirma notar contenció en el consum i un 21% més considera que entrem en una desacceleració. Tal com van les coses, no està malament.
I direu que això no lliga amb les vendes de vehicles. Sí, però l’automòbil va a la seva. A l’agost les matriculacions han tingut una altra forta davallada –d’un 25% a Catalunya sobre l’agost del 2018, segons ANFAC. Hi ha factors aliens que ho expliquen en part. Al marge de la debilitat del mercat durant tot l’any, el director de FACONAUTO explicava que la davallada a tot l’estat espanyol havia estat influïda per un factor concret de l’any passat. ‘El mercat ha caigut perquè no ha pogut compensar el fort increment de les matriculacions de l’agost de l’any passat, que era el mes previ a l’entrada en vigor del cicle d’homologació WLTP (el nou examen per a mesurar consums i emissions des del setembre del 2018)’, deia.
Quant al turisme, malgrat les queixes que ve menys gent a tot l’estat espanyol, el fet cert és que a Catalunya la despesa dels turistes estrangers registra un nou rècord en un mes de juliol: s’enfila a 2.999 milions d’euros, un 3,4% més que el mateix mes del 2018. Veurem com ha anat finalment l’agost, però, ara com ara, no ens podem queixar. Durant el mes de juliol han transitat pels aeroports catalans 2,2 milions de passatgers de vols internacionals, un 2,1% més que un any enrere, un nou rècord. En canvi, l’estatística ens diu que han visitat Catalunya 3,4 milions d’estrangers, un 2,2% menys que un any enrere. Continua, doncs, un corrent molt interessant, que consisteix a tenir menys visitants, però que deixen més diners. La quantitat mitjana és de 1.262 euros per turista, un 5,6% més que el juliol de 2018, i 199 euros per viatge i dia, amb un augment de l’11,5% en vist d’un any abans. Són dades de mitja temporada, però sembla que les coses en aquest camp han anat prou bé.
En definitiva, arran de les xifres que hem sabut aquesta setmana, la preocupació augmenta al terreny industrial –sobretot al sector de l’automoció i l’entorn–, mentre que la resta de l’activitat es desenvolupa amb normalitat. Malgrat que es parla de recessió –crec que massa–, penso que aquí encara en som lluny, per bé que el fet més preocupant és que la solució del problema no és a les nostres mans. Els alemanys, Trump i els xinesos hi tenen, ara com ara, l’última paraula.
