El govern espanyol aprova l’ingrés mínim vital

El govern espanyol ha aprovat l’ingrés mínim vital, que pretén reduir en un 80% la pobresa extrema a l’estat. La prestació arribarà a un milió de llars (uns 100.000 d’elles monoparentals), dels quals 100.000 la rebran aquest mes de juny, i oscil·larà entre els 462 i els 1.015 euros depenent de la composició de la llar. Segons que ha explicat el vice-president segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, les persones que ja rebin una prestació per tenir un fill a càrrec no hauran de fer cap tràmit, ja que s’adjudicarà d’ofici. La resta de beneficiaris hauran de fer una sol·licitud preferentment des de la seu electrònica de la seguretat social i només hauran de presentar els documents que acreditin els requisits d’edat i de temps de residència a l’estat espanyol. Es podrà tramitar a partir del 15 de juny i totes les sol·licituds que arribin fins al 15 de setembre es cobraran amb caràcter retroactiu des de l’1 de juliol. L’ingrés mínim vital es cobrarà de manera mensual en dotze pagues i serà efectiu mentre duri la situació de manca d’ingressos del beneficiari.

Podeu seguir ací la compareixença de premsa:

El govern espanyol ha establert els 461,5 euros per un adult que viu sol com el llindar mínim per a sobreviure. L’ingrés mínim vital complementarà la resta d’ingressos fins a arribar a aquests 461,5 euros, l’equivalent a una pensió no contributiva. El màxim que es podrà cobrar serà de 1.015,3 euros al mes per a famílies de 2 adults amb 3 nens o de 3 adults amb 2 nens, entre altres, en tant que s’estableix un complement addicional per a les situacions de monoparentalitat de 100 euros. El govern espanyol estima que el cost de la renda mínima serà de vora 3.000 milions d’euros a l’any que seran finançats amb càrrec als pressupostos generals de l’estat. L’ingrés mínim vital podria complementar-se, a més, amb altres rendes salarials, així com amb altres prestacions de les comunitats autònomes.

Per a accedir a la prestació s’haurà d’acreditar la situació de vulnerabilitat i portar almenys un any residint de manera legal a l’estat espanyol, la qual cosa deixa fora els migrants en situació irregular. Amb tot, es contemplen algunes excepcions com en el cas dels sol·licitants de protecció internacional, les víctimes de tràfic d’éssers humans, a partir de l’expedició de l’autorització de residència provisional o les dones estrangeres víctimes de violència de gènere, encara que es trobin en situació irregular.

Així mateix en cas que el sol·licitant de la prestació estigui emancipat, la seva edat mínima haurà de ser de 21 anys, excepte en els supòsits de dones víctimes de violència de gènere i víctimes de tràfic d’éssers humans, en els quals s’exigirà que la persona titular sigui major d’edat. El límit màxim d’edat per a percebre-la seran els 65 anys.

També podran accedir a l’ingrés mínim vital aquelles dones víctimes de maltractament que hagi abandonat el seu domicili familiar habitual acompanyades dels seus fills i els seus familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.

Incentiu a l’ocupació

El govern espanyol promourà estratègies d’inclusió de les persones beneficiàries i s’aplicarà un ‘incentiu’ a l’ingrés mínim vital per a les unitats de convivència on un o tots els membres treballin. També hi haurà incentius per a les empreses que contractin beneficiaris de l’ingrés mínim vital.

Així mateix, es contempla la creació d’una Comissió de seguiment, que estarà presidida pel ministre espanyol d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, i comptarà amb la presència del secretari d’estat de seguretat social, a la qual se sumarà un Consell Consultiu de l’ingrés mínim vital, com a òrgan de cooperació amb les entitats del tercer sector.

Gestió des de les comunitats forals

L’ingrés mínim vital el gestionarà i tramitarà el govern espanyol, excepte en els casos en els quals el beneficiari visqui al País Basc o Navarra, que tenen un règim fiscal foral. Això ha provocat crítiques de les Generalitats de Catalunya i Valenciana. La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha demanat en eusquera que les autonomies que ho demanin puguin gestionar l’ingrés per a compatibilitzar-ho amb cada renda d’inclusió i evitar duplicitats i desprotecció social o ‘pel que pugui passar en el futur’. ‘Nahitaezko gutxieneko diru sarrera kudeatu nahi dugu; volem gestionar l’ingrés mínim vital’, ha dit.

#CrisiCoronavirus | La vicepresidenta del Consell, @monicaoltra, ha demanat en basc la gestió per part de la @generalitat de l'ingrés mínim vital i ha explicat que volen fer-ho complementant-lo amb la renda valenciana d'inclusió.

📺 https://t.co/NlACPiVwfM pic.twitter.com/ZkzPreOtC9

— À Punt NTC (@apuntnoticies) May 29, 2020

Escrivá ha dit que de moment no contemplen accedir a aquestes peticions per la necessitat de desplegar l’ajuda amb celeritat. ‘Hi ha consens en què en aquest moment el fonamental és anar molt ràpids’. En tot cas ha recordat que el decret estableix que es puguin signar convenis amb les comunitats autònomes de règim comú per a la gestió de l’ajuda a partir del 2021. ‘Aquesta possibilitat la concretarem quan aquesta data es vagi acostant’, però serà en ‘una segona fase’ perquè ara ‘el prioritari és arribar al nombre més gran de llars’.