Un informe contundent a l’ONU assenyala Espanya per haver perseguit independentistes per terrorisme

L’Institut Internacional per a l’Acció No Violenta (Novact) ha publicat un informe que deixa molt malparats uns quants països de l’Europa mediterrània, entre els quals l’estat espanyol. Explica que fan servir acusacions de terrorisme contra moviments pacífics, dissidents, partits polítics o organitzacions de la societat civil amb l’objectiu de desmantellar-los o criminalitzar-ne les ideologies.

El document l’ha elaborat el periodista i politòleg Ricard González, especialitzat en el Llevant i el nord de l’Àfrica, i hi han col·laborat les associacions Suds i Irídia. El va presentar dimarts Serlinda Vigara a la seu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), a Nova York, en la tercera Setmana de l’Antiterrorisme de les Nacions Unides.

La jornada ha aplegat organitzacions de la societat civil i del sector privat i alts representants d’estats i de l’ONU, com ara el secretari general, António Guterres, que han bescanviat informació, experiències i pràctiques. Per l’estat espanyol, hi era present el coronel Manuel Navarrete, director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). Vigara ha explicat en tres minuts les principals conclusions del report, basant-se en casos pràctics, com ara el Tsunami Democràtic. “Fa poc vam saber durant la filtració en premsa que el tribunal antiterrorista ha iniciat la investigació i ha identificat polítics”, comenta Vigara en declaracions a VilaWeb.

En la #CTWeek de la @UN_OCT, @SerlindaVigara presenta algunas conclusiones del informe "No me llames terrorista, cuando no lo soy"

+ Informe https://t.co/EWpG59zxLU

En este vídeo:
🔶España y la #LeyMordaza
🔶Cataluña y el Tsunami Democrático pic.twitter.com/F62KucTChs

— NOVACT (@novact__) June 21, 2023

El document recorda que en alguns països la legislació antiterrorista ha estat modificada aquesta darrera dècada per ampliar la definició de terrorisme i, d’aquesta manera, controlar la població. Novact explica que això no ha contribuït a protegir realment les societats contra les amenaces antiterroristes, sinó que ha implicat una regressió quant a llibertats individuals i col·lectives. Segons González, el concepte “terrorisme” es fa servir amb molta vaguetat i els estats l’han emprat per reprimir moviments dissidents o que van contra el govern.

El document analitza una desena de casos, com ara Algèria, Egipte, el Marroc, l’Irac i Tunísia. També parla dels països de la Unió Europa, i dedica un capítol sencer a l’estat espanyol. En aquest cas, l’autor centra gran part del text a explicar com es va engegar la maquinària judicial d’ençà del referèndum del Primer d’Octubre per reprimir l’independentisme català. “Espanya i França són els dos països en què hi ha una utilització d’acusacions falses de terrorisme contra dissidents polítics”, diu González a VilaWeb.

Operació Judes, Tamara Carrasco i Tsunami Democràtic

L’informe diu que a l’estat espanyol la preocupació per l’ús de la legislació de seguretat en la repressió de la dissidència va ressorgir el 2015, quan es va aprovar la llei mordassa, que és contrària al dret de protesta i la llibertat d’expressió. També fa menció de les modificacions del codi penal espanyol pensades per ampliar el ventall de delictes que constitueixen actes de terrorisme. I fa èmfasi en el fet que les autoritats espanyoles van començar a acusar injustament de terrorisme alguns activistes, especialment independentistes catalans, d’ençà del referèndum del Primer d’Octubre.

“El 2019, nou persones van ser detingudes a Catalunya amb acusacions de terrorisme i quatre més van ser investigades en un procés legal anomenat operació Judes. Van passar tres mesos en presó preventiva abans de ser posats en llibertat sota fiança i encara estan pendents de judici”, diu el document, que destaca que totes formaven part dels CDR. I afegeix també: “Aquests grups van dur a terme actes de desobediència civil, com el blocatge de carreteres, però no van cometre mai cap atac.”

González insisteix que el càstig a la dissidència sovint va acompanyada d’una campanya mediàtica, sobretot dels mitjans afins a l’estat que, conscientment, reprodueixen el relat oficial perquè tenen interessos polítics i una ideologia determinada. “En el moment en què es posa en presó preventiva una persona a causa de terrorisme, els mitjans ho recullen, és una notícia. Després, quan li retiren càrrecs, moltes vegades no s’explica. I aleshores, ja queda en l’ambient que aquest moviment polític o social té alguna relació amb terrorisme”, comenta.

Un dels altres casos que recull l’informe és la detenció de Tamara Carrasco el 2018: “Li van prohibir de sortir del seu municipi, Viladecans, a la província de Barcelona, durant un any. Finalment, atesa la manca de proves serioses d’activitats terroristes, només va ser jutjada per incitació als desordres públics.”

Carrasco va sofrir quatre anys de linxament i persecució per part dels partits polítics espanyolistes i els mitjans de comunicació. La detenció va córrer com la pólvora pels telenotícies de les principals cadenes de televisió i mitjans espanyols. L’ABC, per exemple, va il·lustrar tota la portada amb una fotografia de l’activista escortada per agents de la Guàrdia Civil. Amb l’absolució definitiva quatre anys després, la maquinària mediàtica espanyola, que tant havia inflat el relat, va rebre la notícia amb un silenci total. D’això en parla González, del relat mediàtic que es construeix per atemptar contra un col·lectiu concret. “Un dels mals que genera és el de deslegitimar opcions polítiques que a ulls de la majoria de la població són radicals, penjant-los injustament l’etiqueta de terrorisme. És important no analitzar tan sols què fan els estats, sinó quins efectes té en l’ecosistema mediàtic”, explica.

L’informe també parla de la investigació d’un tribunal antiterrorista que va començar el 2019 contra el Tsunami Democràtic. “Segons una filtració publicada per un diari espanyol, la investigació avança i presumptament ja ha identificat alguns coneguts polítics i dirigents socials que hi ha darrere aquest moviment sense rostre”, diu el text.

Novcat denuncia que recentment els artistes s’han convertit en l’objectiu més habitual de les autoritats espanyoles, acusats i condemnats per haver “exaltat al terrorisme”. Fa referència a Valtònyc, que recorda que és condemnat a tres anys i mig per la lletra de les cançons i és exiliat a Brussel·les, i de Pablo Hasel, condemnat a presó el 2021 pels mateixos càrrecs, i que encara ara compleix la condemna.

Ecoterrorisme, un concepte a l’alça

A l’estat espanyol i al conjunt de països de la regió euromediterrània, segons que relaten González i Vigara, dos dels altres col·lectius que són objecte d’acusacions injustes de terrorisme, són els activistes pel clima i la comunitat musulmana que té una interpretació conservadora de la religió. Per exemple, l’activista Mohamed Saïd Badaoui, que fou deportat al Marroc acusat d’haver donat suport al gihadisme. “Una acusació que va rebutjar categòricament. No obstant això, no va poder impugnar aquesta acusació perquè la informació contra ell provenia de fonts d’intel·ligència i era classificada”, recull el document.

Quant als activistes climàtics, hi ha un concepte que és a l’alça per a estigmatitzar-los, sobretot a l’estat francès: ecoterroristes. “Encara que després no acabin processats, els mitjans de comunicació conservadors comencen a anomenar “ecoterroristes” les persones que s’han enganxat a la Mona Lisa o han abocat un pot de pintura al vidre. I potser d’aquí a dos anys els acabaran aplicant la legislació antiterrorista”, diu González. És un concepte que fan servir els mitjans de comunicació, però també polítics, com ara el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin.

Posar-se d’acord en la definició de terrorisme

L’informe presenta una llista de recomanacions, com ara la necessitat de posar-se d’acord amb la definició de terrorisme. Concretament, proposa de construir amb actors interessats, com ara partits polítics o organitzacions de drets humans, coalicions locals per reduir-ne la definició. “Hi ha una problemàtica internacional perquè no hi ha consens sobre què és terrorisme. Hi ha tant contingut que és buit. Es fa servir per a qualsevol persona, sense fer èmfasi si els mètodes són violents o no. Per això es poden criminalitzar moviments socials”, explica Vigara, que lamenta que no s’hagi tractat prou en la jornada a l’ONU. “Ja que la comunitat internacional no és capaç de posar-se d’acord a definir què es terrorisme, perquè alguns estats voldrien incloure-hi el terrorisme d’estat i alguns altres pensen que el terrorisme només el poden fer organitzacions no estatals, posem-nos d’acord a dir què no és terrorisme, excloguem activitat”, afegeix González.

També proposen de construir coalicions d’abast mundial per augmentar la consciència global, perquè la percepció del problema varia segons cada país; millorar la recollida de dades; impulsar un esforç global per trobar una “definició negativa” del terrorisme; adreçar-se als governs sobre els perills de les polítiques actuals; integrar proteccions dels drets humans en els marcs legals i administratius antiterroristes nacionals i desenvolupar un nou marc normatiu conegut per dret d’assistència (R2A), que, segons l’informe, implicaria que “tot individu, independentment del seu lloc de residència, hauria de tenir el dret de sol·licitar i rebre assistència destinada a protegir i promoure els drets humans fonamentals”.

En la Setmana de l’Antiterrorisme de les Nacions Unides, Vigara explica que els alts representants han reconegut que cal obrir un espai cívic per prevenir els moviments terroristes, que hi ha un problema de base amb el canvi climàtic i que l’acaparament de recursos i les desigualtats socials són un brou per als moviments violents.