22.03.2018 - 13:20
|
Actualització: 22.03.2018 - 13:28
La citació demà al Suprem de Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva, Marta Rovira i Josep Rull tenia com a objectiu impedir un cop més la investidura d’un president de la Generalitat incòmode per a l’estat, però el moviment judicial pot no ser efectiu. El jutge Pablo Llarena ha citat els diputats per a revisar la situació de llibertat provisional amb la idea d’empresonar —com a mínim— Turull per a posteriorment suspendre-li les funcions del càrrec per la via de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que estableix que l’encausat queda automàticament inhabilitat quan es troba en presó provisional i el processament és ferm. És justament aquesta darrera condició, que el processament sigui ferm, el que impedeix que el rei espanyol pugui no nomenar Turull nou president de la Generalitat.
Tal com estableix la llei de la presidència de la Generalitat i del govern, són tres les passes que un diputat ha de seguir per a convertir-se en president de la Generalitat. La primera d’elles és aconseguir el suport del ple del parlament i ser investit, sigui en primera votació o en segona. Si la CUP avala la proposta de JxCat i ERC, Turull serà investit avui i anirà divendres al Suprem com a president electe.
El següent pas per a ser president de la Generalitat és que el rei espanyol el nomeni a proposta del president del parlament. És en aquest moment on el procés s’hagués pogut paralitzar en cas que fos empresonat i se li suspenguessin les funcions. La qüestió és que, com dèiem, això no és possible fins que el processament sigui ferm. És a dir, després que totes les parts hagin presentat recurs i el Suprem els hagi resolt. Fins que això no passés, Turull conservaria tots els seus drets polítics.
Pot el rei espanyol esperar que se li suspenguin les funcions per a evitar de nomenar-lo president de la Generalitat? L’article 5.1 de la llei de presidència és clar: ‘El president o presidenta de la Generalitat, un cop investit pel Parlament, és nomenat pel rei o reina a proposta del president o presidenta del parlament.’ Com que no estableix un termini, el rei espanyol no pot esperar a fer-ho.
Turull podria prendre possessió des de la presó
El darrer pas és la presa de possessió com a president de la Generalitat, que s’ha de fer com a molt tard cinc dies després del nomenament del rei espanyol. Habitualment s’ha celebrat un acte protocol·lari per vestir la pressa de possessió, però no és legalment obligatori. De fet, quan Carles Puigdemont va prendre possessió va ser denunciat per no haver promès fidelitat al rei i la constitució espanyola, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ho va desestimar perquè ni l’estatut, ni el reglament del parlament estableixen cap fórmula concreta a seguir.
És per això que Jordi Turull podria prendre possessió fins i tot des de la presó tan sols signant un document oficial que ho certifiqués abans que el Suprem hagi pogut suspendre-li les funcions. En aquest supòsit, Turull es convertiria en el 131r president de la Generalitat tres mesos i pocs dies després de les eleccions del 21-D.
