19.09.2024 - 08:33
|
Actualització: 19.09.2024 - 11:09
Un informe de l’Acadèmia Catalana de la Música conclou que el sector musical català està “impregnats de racisme”. El treball n’analitza les causes i també els efectes. Segons un dels autors, el músic Marc Ayza, la supremacia blanca és evident en tots els àmbits: l’organització de certàmens, els músics i el públic. “El problema greu és l’imaginari que hi ha sobre la negritud i la por de tot allò que és negre”, subratlla. I no tan sols això, per Ayza es passa “pel sedàs blanc europeu qualsevol estil de música”. L’informe “Música i pluralitat. Programacions a una Catalunya que ja no és només blanca” posa l’exemple dels instruments que s’ensenyen a les aules, que només són de cultura occidental-europea. Per Ayza, la solució implica instaurar polítiques d’igualtat com les del feminisme.
La imatge d’una persona negra per a promocionar un festival on no hi ha cap negre: ni entre els músics, ni entre el públic, ni tampoc entre l’organització. “És una pràctica molt estesa, però n’hi ha d’altres, com la manera que es tracten els músics, la quantitat que cobren o si estan assegurats o no”, subratlla Ayza.
El document, que es presenta avui a dos quarts de cinc de la tarda al Mercat de Música Viva de Vic, analitza la manca de representativitat i el racisme estructural que hi ha al sector musical català.
El document és el resultat de les jornades fetes el novembre de l’any passat dins el Fòrum 2023, organitzat per l’Acadèmia Catalana de la Música i dedicat a la pluralitat i a la representació dins el sector. Durant el Fòrum, es va evidenciar la manca de pluralitat i representativitat.
L’informe assenyala que l’escena musical està profundament afectada per un racisme estructural, tant en l’explotació de gèneres com el jazz i el reggae per part de programadors blancs, com en la manca d’inclusió real d’artistes d’orígens no europeus als circuits principals.
A més, analitza com els estereotips i les pràctiques culturals eurocèntriques predominen en la formació musical. “L’ensenyament és clau. Com ensenyem música de certes cultures obviant i menyspreant codis d’aquestes cultures. Quins tipus de músics accedeixen a la docència? Els alumnes han de veure que hi ha tot un ventall i que es pot arribar a fer música des de molts ventalls. La sensació és que passem qualsevol estil de música pel nostre sedàs blanc europeu”, subratlla Ayza.
Quotes i subvencions per a revertir la situació
L’informe proposa recomanacions per a fomentar la inclusió en el sector, com ara la implementació de quotes, i la creació de línies de subvenció específiques per a artistes racialitzats. “Al final es tracta de les mateixes polítiques o mesures que es poden implementar en el feminisme. Si hi ha coses que funcionen en el tema d’equitat entre homes i dones, també poden funcionar en el tema d’equitat entre persones blanques i no blanques. El racisme i el masclisme impregnen la nostra societat des de tots els àmbits: la nostra manera de pensar, de relacionar-nos”, explica Ayza.
Per tot plegat, l’estudi també posa sobre la taula la necessitat d’incorporar la pluralitat musical en l’educació i els mitjans de comunicació.
