07.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 08.12.2023 - 20:32
Laura Escanes i Miki Núñez presentaran enguany les campanades de TV3. Així s’apuntala la nova estratègia de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA): fitxar cares noves amb seguidors castellanoparlants per atraure un públic poc assidu a la cadena. Però és una maniobra intel·ligent d’un punt de vista lingüístic i cultural? Pere Aragonès explicava fa unes quantes setmanes en una entrevista a TV3 que la llengua era una prioritat de país i que l’audiovisual hi havia de jugar un paper clau, perquè era la porta d’entrada al català de tota una comunitat de nouvinguts.
Reinald Besalú, sociòleg expert en recepció televisiva i opinió pública, llegeix com una bona estratègia la nova opció de 3Cat. Ara, puntualitza, sempre que s’aconsegueixi de trobar l’equilibri entre guanyar un públic nou que habitualment no ha estat espectador de la cadena i mantenir el públic més tradicional i fidel. Albert Lloreta, impulsor de la Fera, també és partidari d’incorporar cares de fora de l’ecosistema tradicional català: “Mantens viu el teu star system catalanocèntric i alhora t’expandeixes a espais en què la gent no s’expressa en català.”
Tanmateix, Lloreta alerta del perill que pot implicar preocupar-se únicament de fitxar creadors de contingut que eminentment fan servir el castellà per comunicar-se a les xarxes socials: “Si copen tot l’espai mediàtic, el català es pot entendre com la llengua dels encàrrecs.” Per això, detalla que és interessant d’incorporar aquests influenciadors dins l’oferta mediàtica de 3Cat tan sols si alhora es dóna suport a l’ecosistema català. I no solament en l’àmbit lingüístic, sinó també de continguts. “Aquest públic de tota la vida no pot trobar l’oferta que busca en cap lloc més si la CCMA ho deixa d’oferir”, afegeix Besalú.
Shalana Rodríguez és tiktoker, presentadora del programa Déu n’hi do de RTVE, i col·laboradora al Ràndom de l’X3. Explica que va fer el salt a la televisió pública gràcies a la fama que va adquirir a TikTok, on ha penjat alguns vídeos en què fa bromes en català o en què denuncia que certs catalanoparlants s’hi dirigeixin en castellà per la seva fisonomia. Tanmateix, la majoria dels vídeos que publica són en castellà. “Sóc conscient que penjo vídeos indistintament en català o castellà, i ho faig segons que em vingui de gust, perquè a casa meva parlo en castellà amb la meva mare i en català amb el meu pare”, aclareix. Per això, té un gruix important de seguidors castellanoparlants.
En aquest sentit, Rodríguez celebra que alguns dels seus seguidors de fora del país que s’interessen pels seus vídeos en català, de retruc, siguin usuaris d’alguns dels programes que fa a les televisions públiques. Un fenomen que Besalú reivindica: “Tot i que molts castellanoparlants no es converteixin en espectadors habituals ni fidels, poden anar accedint esporàdicament a la cadena i a partir d’aquí enganxar-se a uns altres productes.” Lloreta va més enllà: “És possible que una certa audiència es catalanitzi per aquest procés, perquè hi haurà una audiència catalanoparlant que pressionarà o reclamarà que t’expressis en català més sovint.”
Parlar en català, una subvenció de la CCMA?
Rodríguez té clar que, si no hagués publicat contingut en català o sobre el català, no hauria trobat mai un espai dins la televisió pública. “Si ho fes tot en castellà, m’hauria costat molt més tenir l’oportunitat de participar en un programa com el Ràndom del Super3.” Una situació que també detecta Lloreta: “El mercat castellà s’ha saturat, costa de créixer-hi i fer-s’hi un lloc, i la comunitat no és tan concreta ni tan vinculada a trobar projectes i ofertes territorials.”
En canvi, casos com els de Laura Escanes i Núria Marín demostren que no és necessari de fer servir el català a les xarxes per convertir-se en una cara visible de la CCMA.
Sembla que mai plou a gust de tothom. A Instagram s’han enfadat per parlar en català i aquí per escriure en castellà… està divertida la cosa 😅
— Laura Escanes (@LauraEscanes) November 11, 2023
“No plou mai a gust de tothom”, resumia Escanes en una entrevista a VilaWeb, en què comentava l’oposició que va rebre a les xarxes per haver fet un piulet en castellà en què anunciava que presentaria les campanades a TV3. Per Lloreta, el cas d’Escanes no és problemàtic, sinó la tendència de molts mitjans de comunicació –no solament la CCMA–, de potenciar un imaginari de personatges molt castellanocèntric. “Els influenciadors no tenen el deure de fer servir el català, però nosaltres tenim el deure de fomentar que el facin servir. I això vol dir crear un ambient i un seguit de continguts prou atractius perquè es vegin gairebé obligats a participar-hi.” Però ho matisa i alerta: “Seria problemàtic de crear un star system de creadors que només usen el català en l’encàrrec públic però que després l’abandonen en la seva realitat del dia a dia.”
Per cridar l’atenció dels influenciadors catalanoparlants, Rodríguez veu interessant d’explorar noves fórmules audiovisuals que demostrin que el català també forma part del lleure i es deixi d’associar a un àmbit més acadèmic o encotillat. En tot cas, la clau de l’èxit és aconseguir que els influenciadors usin el català a les seves xarxes socials de manera voluntària.
Per això, Besalú opta per crear mecanismes compensatoris que animin els creadors de contingut a fer-ho. “Cal potenciar unes altres iniciatives i, si el contingut és de qualitat, atrauràs el públic.” Per això, veu amb bons ulls el naixement de 3Cat, tot i que lamenta que ha trigat massa a sortir. “TV3 ho hauria d’haver fet uns quants anys abans, quan encara era més fàcil captar públics nous, i no pas ara, que tot s’ha consolidat més.”
En tot cas, Lloreta creu que no podem acceptar que el futur de la llengua recaigui únicament en allò que faci la CCMA, malgrat que sigui la productora pública. “Si el que volem és que el català es normalitzi, s’expandeixi i creixi en audiència, ens hem d’esprémer el cervell per pensar productes i continguts que siguin atractius, i posar-hi més recursos i diners. En aquest país tenim una petita obsessió a fixar-nos en el que fa o deixa de fer la CCMA, com si tot comencés i acabés en aquesta institució.”
En aquesta línia, el naixement de l’Aferrada, una trobada de creadors de contingut digital en català que vol agrupar i connectar l’ecosistema de tot arreu dels Països Catalans, és un bon exemple de com es pot fomentar la llengua més enllà de les dinàmiques de la televisió pública. De fet, tal com denunciava la directora, Laia Carrera, encara hi ha molta feina a fer més enllà del Principat per arribar als dotze milions de catalanoparlants.
El perill de caure en la folklorització de la llengua
“Quan El Rubius o un altre influenciador fa servir frases o publicacions en català, per mi és un territori minúscul, però és un territori guanyat”, assenyala Lloreta. De fet, Aitana ballant sardanes amb el “CotixCoti” a les seves xarxes pot ser llegit de molts punts de vista diferents. D’una banda, com una folklorització del català, però, d’una altra, com una nova finestra per a la llengua, per a arribar a àmbits nous que fins aleshores no havia ocupat.
“Està bé introduir el català en espais on s’havia perdut, i no pas el contrari, que és el veritable problema”, detecta Lloreta. “Prefereixo que el català s’escoli en el contingut en castellà que no pas que el castellà s’escoli en el contingut que fins ara era en català, tal com passa en la ficció i en els mitjans de comunicació de manera constant.” En aquest sentit, assenyala la sèrie La Mesías, de Javier Ambrossi i Javier Calvo, com a folkloritzant: “No s’atreveix a explicar una realitat gairebé 100% catalana en la nostra llengua. La lectura de fons és que no ens podem explicar a nosaltres mateixos en català de manera completa, i que el català és només un complement d’una realitat eminentment castellana.”
Ver esta publicación en Instagram
