La inflació subjacent, per sota del 6% i a mínims anuals

La inflació anual estimada de l’IPC el setembre del 2023 és del 3,5%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquest indicador proporciona un avenç de l’IPC que, si es confirma, significarà un augment de nou dècimes en la taxa anual, atès que al mes d’agost aquesta variació va ser del 2,6%. Aquesta evolució és deguda, principalment, a l’increment dels preus de l’electricitat, que van disminuir el setembre del 2022. També cal destacar, encara que en grau més baix, la pujada dels carburants, després de la baixada registrada el setembre de l’any anterior. Per la seva banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (l’índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix de tres dècimes, fins al 5,8%. I, finalment, els preus de consum registren al setembre una taxa del 0,2% respecte del mes d’agost, segons l’indicador avançat de l’IPC. Fins aquí, tota l’explicació que ens ha donat l’INE sobre l’avanç de la pujada de l’IPC.

No sé què comentaran avui els mitjans, tot i que suposo que prioritzaran la pujada d’un punt percentual. Però, malgrat l’augment d’aquest punt, gairebé, crec que els preus no han anat malament al setembre. De fet, han pujat a un ritme mensual del 0,2%, que em sembla lògic, si pensem que darrere hi ha la benzina i la llum. Penso que és més important el fet que la subjacent, finalment hagi baixat del 6% i es posi a mínims de quinze mesos, cosa que semblava difícil fa un temps. I, veient que, l’octubre de l’any passat, la subjacent va pujar d’un 1% mensual, molt probablement, el mes vinent ens pot donar una sorpresa més positiva i, fins i tot, acabar situant-se al voltant del 5%.

La clau de l’augment de l’IPC general, com ja havíem avançat a les píndoles en què parlàvem dels preus el mes passat, rau en la baixada del 0,7% mensual registrada el setembre de l’any passat. Ara, fixant-nos en la trajectòria dels mesos de tardor que va tenir el 2022, si no hi ha algun esdeveniment de molta intensitat en el món dels preus, probablement, continuarem al voltant d’aquest nivell fins a final d’any.

De totes maneres, els temors inflacionistes sembla que creixen en els mercats pel nou repunt en els preus del petroli, després de la forta caiguda de les reserves de cru als Estats Units, que s’afegí a la preocupació per l’escassetat de subministraments mundials derivada de les retallades de l’OPEP+, encapçalada per l’Aràbia Saudita. Avui, el petroli ha allargat el seu ral·li alcista i el Brent ja s’ha acostat als 100 dòlars per barril (96,71), després d’haver pujat d’un 35% des dels mínims assenyalats a final de juny, quan cotitzava a 72 dòlars.

De fet, els empresaris, sobre aquesta qüestió, tampoc no les acaben de tenir totes. A l’enquesta del Banc d’Espanya sobre l’evolució de l’activitat del tercer trimestre (EBAE), presentada la setmana passada, quan es pregunta a les empreses per les perspectives a un any vista, els enquestats diuen que esperen que el repunt recent en els costos suportats es traslladi parcialment als seus preus de venda. D’aquesta manera, s’observa un augment de l’indicador de pressions inflacionistes, respecte del valor previst fa tres mesos per al mateix horitzó temporal. En concret, el 64,9% de les societats espera que, d’aquí a un any, els costos siguin superiors als actuals (10,5 punts percentuals més que a l’anterior l’EBAE). Per sectors, el repunt és similar a la indústria i els serveis, i es mantenen més elevades les expectatives d’augments en el sector terciari, com ha passat els trimestres anteriors.

Per altra banda, hem de recordar que el pic de la inflació va arribar el juliol de l’any passat, i que de llavors ençà l’índex s’ha anat moderant. Això fa que les comparacions sobre la base dels mesos corresponents de l’any passat siguin com més va menys favorables a una moderació dels creixements d’enguany.

Mentrestant, a l’esglaó anterior als preus del consum, les dades de l’índex de preus industrials de l’agost, que es van publicar dilluns passat, apunten en positiu, en el sentit d’ajudar a rebaixar els preus en el següent pas. Així, l’índex de preus de productes industrials (que no inclou l’energia) augmenta d’un minso 0,1% interanual a Catalunya. En aquest mateix període, l’índex que inclou l’energia decreix d’un 7,3% respecte de l’agost de l’any anterior. I, per grans sectors industrials, disminueixen els preus de l’energia d’un 29,1% i els de béns intermedis d’un 7,7%, mentre que augmenten els de béns de consum d’un 7,0% i els d’equipament d’un 2,3%. Pensem que, l’any passat, els preus industrials al setembre creixien al 13%, sense energia, i al 27,5%, amb energia. La baixada ha estat descomunal.

De totes maneres, a escala estatal, on el detall és superior, hi ha dos creixements de preus industrials que em preocupen. L’un, és la fabricació d’olis i greixos vegetals i animals, que augmenta d’un 6,6% mensual, una xifra que és una barbaritat i que podem comprovar cada dia al supermercat. L’altre, el refí de petroli, que té molta més incidència en l’índex final i que ha tingut un augment estratosfèric, del 13,1% mensual. I la incidència posterior en el consum és evident.

Però la gran notícia positiva del dia és, sense dubte, la baixada de la inflació a Alemanya. L’IPC s’ha moderat 1,6 punts percentuals a la lectura anual avançada del setembre, segons informa Destatis (l’INE alemany). La inflació ha passat del 6,1% d’agost al 4,5% actual, el nivell més baix d’ençà del febrer del 2022, tot just quan va esclatar la guerra a Ucraïna. Fins i tot, la xifra és una dècima inferior al 4,6% estimat pel consens que havien pronosticat els analistes. I, també molt important, la inflació subjacent ha caigut al 4,6% des del 5,5% de l’agost. Alemanya és clau en la inflació global de la zona euro i una de les variables en què més posa l’atenció el BCE a l’hora de prendre decisions en la seva política monetària restrictiva actual, amb l’alça dels tipus d’interès. Que continuï així…