Inflació per a rics i inflació per a pobres

Sense cap mena de dubte, la inflació ha estat un dels fenòmens econòmics més importants de l’any 2022. L’augment de preus anuals va ser del 8,0%, la taxa més alta d’ençà de mitjan dècada dels vuitanta. El càlcul es fa basant-se en una enquesta de pressuposts familiars mitjans, que no és el de ningú en concret, però que ens representa a tots. Ara, és evident que les famílies suporten taxes d’inflació diverses, perquè tenen cistelles o patrons de consum també diferents. Per exemple, en les cases amb rendes més baixes, les despeses relacionades amb l’habitatge tenen un pes molt important en el conjunt del consum. I, per contra, els hotels i els restaurants presenten una proporció molt petita de les seves despeses si es comparen amb la de les cases amb rendes més altes.

Quan es diu que la inflació és l’impost més injust ens referim a això. El més necessitat, al marge d’ingressar menys, és més castigat que no pas el que no passa dificultats econòmiques. Dins l’informe anual de l’economia catalana del 2022, que el Departament d’Economia i Hisenda ha presentat aquest matí, m’ha cridat l’atenció l’anàlisi de la inflació, segons els trams de rendes de les famílies. En realitat, tot l’informe és fruit d’una bona feina, molt detallada i extensa alhora, que podeu trobar a la web de la conselleria.

Segons les paraules de la consellera Natàlia Mas en l’acte de cloenda, l’estudi permet de tenir una fotografia de l’evolució de l’economia catalana i “aporta un coneixement i unes dades essencials per a veure d’on venim i on som i poder actuar amb decisió cap allà on volem anar”. Mas ha afegit: “Cap de les dades macroeconòmiques que apareixen a l’informe no tindrà sentit si no es tradueixen en més benestar i felicitat de les persones. En definitiva, en generació de prosperitat compartida arreu del territori.”

Seguint el fil de les paraules de la consellera, en aquesta píndola he triat l’aspecte concret dels preus al consum, per tal de fer més detallada la fotografia de la realitat catalana. Veig que cada mes la presentació de les dades de l’IPC és un motiu de protesta general, perquè inevitablement molts ciutadans diuen que l’índex fa curt, segons els càlculs que fan els estatístics de l’INE.

Per això trobo interessant que l’informe vagi un pas més enllà. S’hi calcula una inflació específica de les famílies a Catalunya durant l’any 2022 d’acord amb el quintil (20% de la població total) de renda. També s’hi ofereix una anàlisi de l’encariment d’una cistella de la compra de productes de primera necessitat.

Recordem que la inflació de l’any 2022 fou del 8,0%, amb un valor màxim mensual del 10,3% interanual al juliol. Per grups de despesa, es detecta un augment molt important de preus en l’habitatge, que es va encarir d’un 14,6%. En aquest grup s’hi inclouen les despeses de lloguer i també les despeses de subministraments, com l’electricitat, el gas i l’aigua. El segon grup que més es va encarir va ser el del transport (11,9%) que inclou, per exemple, els carburants i despeses de transport per carretera o ferrocarril. I el grup d’aliments va ser el tercer més inflacionari, amb una inflació anual del 10,3%.

Els tres grups més inflacionaris presenten un biaix important en el consum segons el nivell de renda familiar. Així, doncs, l’habitatge representa un 26,4% de la despesa total en una família del primer quintil de renda, que és el doble del que representa en una del darrer quintil (13,7%). Això vol dir que un augment de preus en aquest grup fa créixer la inflació suportada per les llars de manera molt diferent segons la renda.

L’alimentació també representa una fracció molt considerable del consum total de les famílies dels quintils baixos: un 24,5% en el quintil més baix i un 18,4% en el més alt. El transport presenta un comportament més erràtic, però en termes generals es pot dir que són els quintis alts els que gasten més en productes d’aquest grup, que inclou tant carburants com transport públic i privat.

Per tant, l’impacte diferencial de la inflació segons la renda de les famílies sembla evident. Les del primer quintil d’ingressos (més baixos), que són les que van ingressar, a tot estirar, 1.267 euros mensuals, van suportar una inflació anual d’un 8,7% el 2022, que contrasta amb la mitjana anual del 8,0% publicat per l’INE. Per contra, les llars del cinquè quintil (nivell més alt), que van ingressar més de 3.400 euros mensuals, van suportar una inflació menor, del 7,5%. Alguns mesos, com el març, la diferència entre els dos segments de població va ser més alta, de l’11,9% en les famílies del quintil de menys ingressos i del 9,3% en els de més.

I fan un pas més, que em sembla interessant. Per complementar l’estudi de les diferències en la inflació d’acord amb els quintils de renda, s’ha calculat una cistella de béns de primera necessitat. És a dir, una mesura de la inflació, crec que més acurada per a les famílies amb menys ingressos. En aquesta cistella de primera necessitat s’hi inclouen només els aliments i les begudes no alcohòliques, els lloguers, els carburants i els combustibles, l’electricitat, el gas i més combustibles, el subministrament d’aigua i, finalment, el transport per carretera i el transport per ferrocarril.

La inflació d’aquesta cistella de productes de primera necessitat va ser, durant pràcticament tot el 2021 i cada mes del 2022, superior a la inflació general, que inclou tots els productes. El mes de març del 2022 va marcar un màxim, quan la diferència va ser de 5,9 punts. Les diferències s’escurcen, principalment perquè, en termes interanuals, els preus de l’electricitat i el gas baixen, com també baixen els preus del transport, per les bonificacions en el transport públic (que van començar el setembre del 2022), que s’afegien al descompte del preu del combustible, en vigor del març fins a final d’any.

En definitiva, amb aquest càlcul nou es fa evident que aquest període inflacionari ha incidit molt més intensament en els béns de primera necessitat i, per consegüent, en les famílies amb rendes més baixes.