15.02.2024 - 19:55
No hi ha hagut novetats respecte de l’avanç de preus que l’INE havia fet públic, referit a tot l’estat espanyol. L’augment de l’IPC general en relació amb el desembre ha estat de tres dècimes, fins al 3,4%, i la subjacent (la total menys l’energia i els aliments frescs) ha baixat dues dècimes, fins al 3,6%. A Catalunya l’IPC general puja d’una dècima, fins al 3,3%, i la subjacent baixa de tres dècimes, fins al 3,7%. Com podem comprovar, la diferència entre les xifres de Catalunya i les de tot l’estat són mínimes. I continuem pel damunt respecte de la zona euro, on al gener la general va baixar fins al 2,8% i la subjacent, fins al 3,6%.
Dit això, si no passa res de molt greu amb l’energia aquest febrer, és probable que les xifres anuals que afloraran per a aquest mes seran més baixes, probablement per sota del 3%, tant a Catalunya com a l’estat espanyol. La raó és ben senzilla. En mesurar l’IPC sobre el mateix mes de l’any anterior, a la xifra final d’augment hi compten les evolucions de tots dos mesos. Doncs bé, resulta que l’IPC mensual el febrer del 2023 va pujar d’un 0,9% a l’estat espanyol (1,0% a Catalunya), a causa de la forta pujada de l’electricitat i d’uns quants aliments. Com que és molt difícil que enguany es repeteixi la pujada, és probable que vegem una davallada en l’índex, que ens acostarà molt més als creixements que ara hi ha a Europa.
Com a principals causants de l’augment del gener, l’INE assenyala l’habitatge, amb una variació del 3,3% i una repercussió de 0,399 punts, a causa de la pujada de l’electricitat, i, en grau més baix, el gas. Quant als aliments i begudes no alcohòliques, van presentar una variació del 0,5%, deguda, principalment, a la pujada dels preus del peix i el marisc, llegums i hortalisses, i olis i greixos. Aquest grup va repercutir 0,100 punts en l’IPC general. No cal dir que avui continua com a producte més destacat l’oli d’oliva, que ha pujat d’un 4% mensual, fins a significar un 63% anual.
De tot plegat, el centre d’atenció continuen essent els preus alimentaris. Les dures manifestacions dels pagesos d’aquests dies ja ens diuen que alguna cosa no va a l’hora de fa temps. I encara s’hi ha afegit la sequera. Sembla evident que, més enllà de les queixes per la paperassa (en això, tenen tota la raó), la clau de volta és que no es poden guanyar la vida, pels motius que han anat explicant amb detall aquests últims dies. Això sí, del que han dit, cal filtrar els intents interessats dels negacionistes del medi, que volen apropiar-se el moviment.
Fa molt de temps que segueixo els treballs que presenten cada mes sobre un seguit de productes agraris la gent de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG). Comparen els preus en origen i en destinació, per veure el marge que es queden els esglaons intermedis en els productes. Són diferents en cada cas i aquests esglaons poden ser diversos segons el camí seguit pel producte fins a arribar al consumidor. I així calculen l’índex de peus en origen i destinació (IPOD). Com més gran sigui la diferència entre els dos preus, més alt és l’índex. Val a dir que fins al març del 2023 la tendència era a la baixa, però, de llavors ençà, ha canviat i es torna a enfilar. Això vol dir que guanyen els marges intermedis i qui hi perd és el primer de la llista, que és el pagès.
Tornem de moment a l’IPC, per centrar-nos en els productes que s’han enfilat pel damunt del 10% anual. Segons l’INE, els productes que més pugen són l’oli, els llegums i hortalisses, la fruita fresca, la carn de porc i les patates.
I ara passem a l’IPOD de la COAG i vegem què ha passat en una colla de productes del març del 2023 fins ara. El més espectacular és el cas de les llimones. Avui es paguen al pagès a 0,20 euros el quilo i fa deu mesos a 0,33. Mentrestant, en el preu a la destinació, per a vendre al consumidor, la baixada no és tan gran, perquè passa de 2,33 euros a 1,96. Fixeu-vos que la diferència que hi ha entre els dos preus el gener és de 9,8 vegades, un 880%! La que hi havia el març passat ja era alta, el 600%, però no tant.
I les patates? Segons l’IPC, el preu ha pujat d’un 12,9% en un any. Segons la COAG, les patates es paguen al pagès gairebé al mateix preu que el març passat (0,32 i 0,30 euros). En canvi, els preus a la destinació han augmentat d’1,58 euros a 1,83. Les patates donen un marge de 5,73 vegades el preu d’origen. Un marge que ha augmentat respecte del març de l’any passat.
Hi ha productes en què cau el preu al pagès i augmenta (o baixa molt menys) el preu a la destinació. Recordem que parlem dels preus entre el març del 2023 i el gener del 2024. Això passa avui, dins la mostra de productes que analitza la COAG, en les patates, les llimones, les mandarines, les taronges, els plàtans, el pollastre, el porc, els ous…
En parlo amb el responsable de fruites i hortalisses de la COAG, Andrés Góngora, i em diu clarament que el consumidor no ha notat la baixada de preus al pagès, perquè el supermercat manté els preus… o els apuja. “Quan s’apugen els preus a l’origen, ràpidament es traslladen al consumidor, però quan passa a l’inrevés, no. En definitiva, els grans grups distribuïdors són els que marquen els preus a l’origen i a la destinació. Els d’origen els manegen, a còpia d’importacions de productes a costs molt més baixos, i obliguen els pagesos a abaixar-los, si volen que tinguin sortida. En molts casos, per sota del preu de cost.”
Em diu que això es veu molt clar en la fruita i les hortalisses, que són majoritàries en els productes que entren en el càlcul de l’IPOD, perquè no tenen cap manipulació de transformació que pugui implicar un encariment. “A les taronges, la caixa surt com ha entrat i no cal tocar res. Els preus els marquen ells.” Es queixa del fet que el mercat agrari sigui a les mans de quatre grans operadors o cinc i m’esmenta sobretot Mercadona, Carrefour i els alemanys Lidl i Aldi. “Entre els grans dominen el 70% del mercat estatal. Què s’hi pot fer?”, em pregunta.
Aquí hi ha un problema molt seriós enquistat que afecta els pagesos i les nostres butxaques. Ves per on, els preus dels productes de l’agricultura i la ramaderia acaben afectant-nos més que no pas els grans problemes globals, com els provinents de l’energia. I sembla que no hauria de ser així, perquè aquests els tenim més a la vora i, en teoria, hauríem de tenir capacitat, si no de resoldre’ls del tot –no dic que sigui fàcil–, si més no de minimitzar-los tant com fos possible.
