The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee i Julia Mio Inuma

Tòquio, Japó. El ramen és un plat reconfortant i assequible al Japó, on un bol rarament costa més de 1.000 iens, uns 6,20 euros. És un àpat ràpid i fiable, tant per a adolescents famolencs que surten de l’escola com per a assalariats que tornen tard a casa amb tren després de fer hores extres.

Tanmateix, l’assequibilitat del menjar ràpid preferit del país s’ha ressentit de l’auge inflacionari que el Japó ha viscut aquests darrers anys, després de dècades de preus estancats o a la baixa. Els establiments de ramen han anat tancant a un ritme de rècord enguany, i molts comerços s’enfronten al dilema d’apujar els preus més enllà de la xifra simbòlica dels mil iens, o bé córrer el risc de tancar.

Segons Teikoku Databank, una empresa d’investigació econòmica amb seu a Tòquio, fins al juliol s’havien declarat en fallida quaranta-nou establiments de ramen al país, una xifra de rècord amb relació a qualsevol any anterior. El cost dels ingredients, la mà d’obra i l’electricitat per a elaborar el ramen han augmentat d’un 10% en tres anys, segons l’empresa.

“Els preus han anat pujant al llarg dels anys, però aquests darrers tres anys, si fa no fa, l’augment ha estat increïble”, explica Tetsuya Kaneko, de quaranta-quatre anys, que l’any passat va encarir de cinquanta iens –fins al miler– el preu d’un bol normal a Mendokoro Isshou, a l’oest de Tòquio. “Crec que tothom al sector pateix”, afegeix.

Naturalment, la cultura del ramen al Japó no és, ni de bon tros, en risc de desaparèixer. Aquests quaranta-nou establiments que han fet fallida representen una fracció ínfima dels més de 21.000 restaurants de ramen que hi ha al país.

Cada regió del Japó promociona el seu propi estil de ramen, de la textura dels fideus als ingredients del brou –incloent-hi el cremós tonkotsu d’os de porc al sud, el de blat de moro dolç i miso de mantega al nord, i fins i tot el tsukemen, un ramen de brou de pollastre, porc i peix en què els fideus se serveixen a part.

No obstant això, l’augment de les fallides enguany evidencia processos econòmics més amplis i profunds al Japó: la inflació ha augmentat després de gairebé tres “dècades perdudes” d’estancament econòmic; el ien, tot i haver-se revaluat lleugerament en el darrer mes, continua obstinadament feble; i, finalment, els preus de l’energia han augmentat considerablement d’ençà de la invasió russa d’Ucraïna.

Els salaris dels japonesos han augmentat enguany al ritme més ràpid d’aquestes darreres tres dècades, però el creixement de la inflació ha estat encara més alt. Això ha fet que com més va més ciutadans del país sentin que s’empobreixen.

“L’exemple de la botiga de ramen és realment indicatiu [de les tendències econòmiques], perquè els comerciants procuren no traslladar l’augment dels costs als consumidors finals tant com poden”, explica Norihiro Yamaguchi, economista sènior de la divisió japonesa d’Oxford Economics. “Abans del 2022, els consumidors recelaven de qualsevol mena d’augment de preu, però ara no tenen cap més opció que acceptar l’augment del cost de vida”, continua.

El rumb de la quarta economia mundial va acaparar l’atenció del món sencer a començament d’aquest agost, quan el banc central japonès va apujar inesperadament els tipus d’interès per provar de contenir les pressions inflacionistes. Això va fer que les borses japoneses experimentessin la caiguda diària més gran d’ençà del 1987, una patacada que commocionà els mercats mundials i posà en relleu la feblesa del ien.

La moneda japonesa ha perdut més d’un 40% de valor contra el dòlar aquests darrers cinc anys, cosa que ha atret inversos delerosos d’aprofitar-se d’aquesta caiguda. La feblesa del ien també ha encarit dràsticament les importacions en un país naturalment pobre en recursos, cosa que ha agreujat l’escassetat d’energia després de la invasió russa d’Ucraïna.

Molts països s’han enfrontat aquests darrers anys a una crisi en el cost de la vida, però els consumidors japonesos –acostumats a preus estables d’ençà de fa molt de temps–s’han vist especialment afectats per l’augment dels preus. Segons els experts, les petites empreses han tingut dificultats per a traslladar l’augment dels costs als consumidors per temor d’arruïnar la seva reputació i perdre clients.

“Si preguntes als teus clients si hauries d’apujar els preus, naturalment et diran que no”, diu Jesper Koll, economista i inversor establert a Tòquio.

“Però les pressions de l’augment de costs –la pujada dels preus dels aliments, i de l’energia en particular, com també l’encariment de les exportacions– són molt reals”, diu. I afegeix: “De manera que tan sols hi ha una solució: apujar els preus.”

Molts propietaris de locals ramen hi estan d’acord: les pressions econòmiques sobre el seu model negoci són ben reals.

Els cuiners de ramen es disculpen amb els clients

Quan Taisei Hikage va començar a treballar com a cuiner de ramen a Tòquio, ara fa una dècada, els populars fideus es consideraven un “àpat d’una moneda”, perquè el plat bàsic de ramen podia comprar-se sovint en canvi d’una sola moneda de 500 iens (uns tres euros).

Hikage va obrir el seu propi restaurant el març de l’any passat, i hi oferia un bol bàsic per 750 iens (uns 4,6 euros). Tanmateix, d’aleshores ençà, ha apujat el preu dels fideus dues vegades arran de l’augment dels costs, fins al punt de veure’s obligat a publicar una disculpa detallada a les xarxes socials. Ara cobra 950 iens (uns 6 euros) per un bol bàsic.

“Som molt a prop del llindar dels mil iens. Això comença a ser insostenible”, diu.

El preu de gairebé tots els ingredients del ramen ha pujat aquests darrers dos anys o tres, segons Hikage i més propietaris de botigues de ramen –sigui el porc, el pollastre, el blat, les algues, els brots de bambú, els cibulets, la salsa de soja o fins i tot l’oli de sèsam.

Alguns d’aquests augments de preu es deuen, sobretot, a males collites. Tanmateix, molts altres reflecteixen la gran dependència del Japó de les importacions alimentàries.

Un altre factor que cal tenir en compte és l’energia que cal per a coure a foc lent el brou del ramen durant un llarg període de temps, cosa que sovint obliga les botigues de ramen a mantenir l’electricitat encesa les vint-i-quatre hores del dia.

“Amb la guerra també ha augmentat el cost de l’energia, cosa que ha tingut un impacte molt gran”, explica Kaneko, el propietari de Mendokoro Isshou. “El problema no és tan sols el cost del gas per a cuinar, sinó també el de l’electricitat. Mantenir l’aire condicionat encès és essencial, atès que a l’estiu fa molta calor. El que vull dir és que no tenim més remei que consumir molta energia”, afegeix.

Sense treva per als amants dels fideus

Encara haurà de passar temps perquè els consumidors es beneficiïn de l’augment del ien –un 10%– respecte del dòlar d’aquest juliol, cosa que deixà momentàniament la divisa en el valor més alt dels darrers set mesos.

Els preus de les importacions baixen a mesura el ien es revalua, però el desfasament entre el valor d’una divisa i el preu final que paguen els consumidors pot endarrerir-se deu mesos, segons Yamaguchi.

“El ramen sempre ha estat un aliment bàsic per a la gent amb menys ingressos, o bé per als estudiants i els joves… de manera que no vull necessàriament que acabi fora del seu abast”, diu Kaneko.

Però alguns clients, si més no, sembla que s’adapten a la possibilitat que el ramen pugui valer mil iens.

“M’agrada molt el ramen, de manera que crec que pagaria fins a 2.000 iens si fos realment bo”, diu Yuya Henmi, un informàtic de 28 anys. Però afegeix, davant la mirada escèptica de la seva dona i el seu amic: “Però per a un ramen bàsic, crec que no en pagaria més de 1.500.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb