Inflació, desocupació, imposts i crispetes

Martxelo, Vicent, les dades relatives a la desocupació el primer trimestre de l’any porten noves incògnites al cicle econòmic. Les lectures triomfalistes del funcionament del mercat laboral resten sense arguments una vegada s’ha sabut la destrucció de més de cent mil llocs de feina entre gener i març, fins al punt que la xifra de desocupats al conjunt de l’estat espanyol s’ha situat al 13,65%. La desocupació és 2,3 punts més gran que els darrers tres mesos del 2021 i 0,32 punts per sobre que ara fa un any, de manera que tomba el relat sobre les bondats del nou marc laboral acordat el desembre de l’exercici anterior.

La darrera reforma laboral, elaborada de la mateixa manera que les anteriors, atenent, suposadament, els objectius de combatre la desocupació, augmentar l’estabilitat laboral i millorar les condicions de feina, no deixa de ser un ajust més, en aquest cas dictat per la Unió Europea, per fer efectiu el rescat al gran capital formalitzat al programa Next Generation.

La inflació, per una altra banda, continua desbocada. Les xifres de l’IPC del mes d’abril mostren que ja contagia unes quantes esferes de l’activitat econòmica. Les dades recullen una baixada de gairebé un punt i mig anual respecte del mes de març i la inflació subjacent, la que no té en compte els aliments elaborats ni els costs energètics, creix d’un punt i se situa al 4,4%.

A més, la recaptació continua a la baixa i, en conseqüència, les possibilitats de les polítiques de redistribució de la renda baixen. Això és per les polítiques fiscals de l’estat, les que varen fer que els ingressos per l’Impost a la Renda de les Persones Físiques (IRPF) pugés d’un 24% entre el 2007 i el 2021 i els de l’Impost de Societats, que grava els beneficis empresarials, baixessin d’un 41%.

Els temps polítics i econòmics van de bracet. En aquest context, Feijóo es disposa a menjar crispetes tot esperant que la crisi devori Sánchez i seguint la mateixa política de Rajoy amb Zapatero després del 2009, quan va carregar en el “deure” del PSOE la responsabilitat de la crisi i les retallades. A l’horitzó es veuen retallades. Encara més dures. Caldrà veure si aquesta vegada la ciutadania les permet.