28.07.2023 - 19:50
Avui hem sabut dues dades econòmiques de primer nivell. Malgrat que no són bones, tampoc no es poden considerar dolentes. M’explico. L’avanç de l’IPC ha remuntat de l’1,9% al 2,3%, un augment lògic, atès que hi pesa molt l’esglaó de referència de l’any passat. Però el fet important és que els preus sobre el mes anterior només han pujat d’un 0,1%. I l’altra dada cabdal és l’avanç del creixement de l’economia estatal el segon trimestre, que ha publicat la Comptabilitat espanyola. El resultat, un creixement del 0,4% intertrimestral, és una dècima inferior del trimestre anterior, però si el posem en context europeu, no és gens ni mica dolent. Pensem que a Alemanya s’ha estancat al 0%.
De les dades dels preus a l’estat espanyol, sí que es podria considerar preocupant el repunt que ha tingut la inflació subjacent (la total menys l’energia i els aliments no elaborats), que ha pujat del 5,9% al 6,2%. A primera vista, és un pas enrere, però hem de tenir en compte que el juliol del 2022, l’intermensual va ser negatiu en -0,3%, mentre que enguany ha estat del 0%. Això vol dir que l’augment d’avui respon només a l’esglaó de l’any passat, però els preus d’aquest rengló no han tingut cap creixement. Vista així, la cosa és menys negativa.
Com cada mes, l’explicació que aporta l’INE sobre l’avanç de l’IPC és mínima. Aquesta vegada, diu que l’evolució és deguda, principalment, a la pujada dels preus dels carburants, que van baixar el juliol del 2022, que el descens en vestit i calçat ha estat menor que no el de l’any anterior, i que els paquets turístics han pujat més que no el juliol de l’any passat. Destaca també, encara que en sentit contrari, el descens registrat en l’electricitat i el gas, arran de la pujada del juliol del 2022. I, quant a la subjacent, diu que ha pujat tres dècimes i ni una paraula més.
Més enllà de què es pugui comentar sobre les xifres de preus del juliol, crec que són bones, encara que en els titulars mani el repunt, de manera més exagerada o menys, segons el tarannà del mitjà. I dic que són bones perquè aquesta setmana també hem sabut les dades del juny del seu referent anterior, l’índex de preus industrials. I les xifres van ser positives. La taxa de variació anual de l’índex general, sense energia, disminueix de set dècimes, fins al 2,2%. Pensem que el juny del 2022, fa un any, era al 15,3% i, amb energia, al 44%. Això significa que moltes empreses ja no es veuen tan necessitades d’eixamplar marges i que la situació es va normalitzant.
Sobre aquest tema, m’ha agradat molt la reflexió que va fer la Cambra de Comerç de Barcelona abans-d’ahir en la presentació de l’“Informe de conjuntura catalana del segon trimestre del 2023”, sobre la inflació. La Cambra revisa a la baixa la previsió d’inflació anual de Catalunya per al 2023 del 4,1% al 3,6%, a partir de tres arguments.
Primer, preveu que la tendència favorable dels preus dels aliments continuï contribuint a reduir la inflació si la moderació dels costs de producció dels aliments continua a la baixa. Segon, valora el fet que la contribució dels serveis en la inflació s’ha estabilitzat durant aquests darrers mesos, tot i que continua elevada i essent un dels riscs principals en l’evolució futura de la inflació. I, tercer, esmenta que les pressions salarials han estat menys intenses durant el segon trimestre del 2023 en un context de millora de les perspectives sobre la inflació. En concret, l’increment dels salaris negociats a l’estat espanyol en els nous convenis s’ha situat entre el gener i el juny del 2023 en el 4,2%, un avenç més moderat, en la dinàmica que s’havia experimentat durant els tres primers mesos de l’any (4,8%).
I, d’acord amb aquest raonament, conclou que, si aquestes dinàmiques continuen, s’espera una evolució favorable de la inflació que hauria de contribuir a millorar la capacitat adquisitiva dels consumidors en un entorn de dinamisme i resiliència del mercat laboral. En aquest context, també revisava a l’alça la previsió del consum privat per al 2023 i 2024: “Es preveu que vagi de menys a més, malgrat l’impacte de la pujada dels tipus d’interès i l’increment de la taxa d’estalvi de les llars”. Finalment, tancant aquest fil, revisava també a l’alça la previsió de creixement de l’economia catalana per al 2023, fins al 2,2%.
El problema dels preus és que no n’hi ha prou que millorin aquí. Han de millorar a la zona euro, i això ja no és tan fàcil, tot i que, en alguns casos, sembla que van ben encaminats. A França, per exemple, al juliol han baixat fins al 4,3%. Veurem què fa Alemanya, que sense dubte és la referència de Christine Lagarde, que té la responsabilitat de manipular l’aixeta dels diners. Però alguna cosa més hi deu haver, quan avui hem sabut que “la inflació subjacent de la zona euro baixarà més a poc a poc que no es pensava, en un context en què el creixement salarial es recupera en un mercat laboral tens”, segons que explicava una enquesta del BCE publicada aquest migdia.
La segona notícia del dia ha estat el creixement de l’economia estatal d’un 0,4% intertrimestral i de l’1,8% interanual. Això mostra un lleuger alentiment (0,5% al primer trimestre) en termes trimestrals i un sotrac en termes interanuals (4,2% el primer trimestre). En l’explicació que fa l’INE, destaca la recuperació significativa del consum de les llars, que va créixer d’un 1,6% entre l’abril i el juny, quan el trimestre anterior queia de l’1,4%, i la inversió es va incrementar d’un 4,6%, sobretot per l’augment del 7,3% de la inversió en habitatge i construcció, davant l’avenç menor de la inversió empresarial. De tot això cal destacar el consum familiar, que s’ha vist afavorit per l’arribada del bon temps, l’augment dels salaris i la menor inflació experimentada aquests darrers mesos.
En canvi, no comenta l’efecte esglaó, que correspon a la comparació d’aquest trimestre, amb un 2,8% de creixement intertrimestral, i el mateix període de l’any passat. Òbviament, atès el 0,4% actual, fa que el ritme interanual baixi 2,4 punts percentuals fins a l’esmentat 1,8%. I això succeeix el mateix dia que ens adonem que el PIB d’Alemanya s’estanca en un 0% intertrimestral i es col·loca en un -0,2% interanual i que França sorprèn amb una pujada del 0,5% trimestral, tot i que la previsió era del 0,1% (ai, les previsions!), gràcies a unes exportacions molt més elevades que no es preveia. En definitiva, una de freda i una de calenta, en els nostres dos principals clients i referents.
Pel seu pes i paper referencial, cal no perdre de vista el cas alemany. Les explicacions que donaven aquest matí unes quantes fonts privades apuntaven a la debilitat del poder adquisitiu, la caiguda de les carteres de comandes industrials, l’impacte de l’enduriment més agressiu de la política monetària en dècades i l’esperat alentiment de l’economia nord-americana com a principals motius d’una activitat econòmica molt feble. La setmana vinent, amb les conclusions dels directors de compres, ben segur tindrem una idea més ajustada de la situació.
En definitiva, a la vista de les dades d’avui i d’ahir, la ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño, deu haver respirat a fons i, després, no ha dubtat a declarar: “La política econòmica funciona, com ho demostra el fet que el segon trimestre el PIB va créixer a un ritme proper al 2% interanual, malgrat el complex context internacional d’alentiment econòmic i pujada de tipus d’interès. Hem continuat creant ocupació i els preus mostren una progressiva estabilització.” No sé fins a quin punt tenien prevista el ritme que porta l’economia, força millor que no a la zona euro. No sé per què, però tinc la sensació que ha superat les seves expectatives i el govern espanyol començarà les vacances d’agost, en aquest aspecte concret, amb una certa tranquil·litat.
