03.10.2017 - 23:36
|
Actualització: 04.10.2017 - 11:26
Aquest 3 d’octubre, Catalunya s’ha aturat sense deixar d’avançar. L’aturada general ha estat multitudinària. Però l’avançada general, també. A les capitals de les comarques s’han vist les concentracions més grans que s’hi havien fet mai. I Barcelona s’ha desbordat completament. Tot el dia ha estat com una mobilització permanent. Des de primera hora, quan s’han tallat les vies més importants del país, fins al discurs del rei espanyol, que ha deixat clar que tan sols es considerava rei d’una minoria de catalans. Espanya s’ha trobat obligada a moure la fitxa del rei a última hora després de veure que el poble de Catalunya s’havia tornat a alçar amb alegria i determinació l’endemà passat dels nou centenars de ferits i la victòria independentista del referèndum vinculant.
Les vies tallades
Quan tot just començava a clarejar, centenars de ciutadans han tallat carreteres i autopistes en defensa de l’aturada general, convocada per sindicats, associacions d’empresaris, partits i entitats. La repressió de diumenge –plena d’imatges que han fet la volta al món– exigia una condemna contundent de Catalunya. I avui la majoria d’activitat econòmica i laboral s’ha aturat. Segons la consellera de Treball de la Generalitat, el seguiment de l’aturada ha estat multitudinària. Però no ha estat pas silenciosa. La ciutadania de Catalunya ha sortit al carrer per recordar els assalts de la policia i la Guàrdia Civil espanyoles diumenge, contra col·legis i votants. A les onze del matí, centenars de milers i, probablement, milions de persones s’han concentrat davant els col·legis trinxats per l’estat espanyol.
Impunitat policíaca i ciutadans de segona
Simultàniament, el fiscal general espanyol ha dit que l’actuació que diumenge va deixar centenars de ferits havia estat correcta i proporcionada, com ja havien dit els seus caps immediats, Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría. I que, per tant, no calia investigar res. Era un missatge molt clar d’impunitat per als agents dels dos cossos policíacs. Continua la línia d’aplicar la llei espanyola a Catalunya tan sols als independentistes i als defensors del referèndum. El fiscal ha certificat la política que va denunciar Quim Arrufat ara fa poques setmanes: l’aplicació d’un ‘dret de l’enemic’. És a dir, ‘reservar per a un col·lectiu concret, enemic dels interessos de l’estat, un dret a part de la resta dels ciutadans’. Ciutadans de primera i ciutadans de segona per a l’estat espanyol, segons les idees.
Infiltrats i provocadors
Amb tot, la jornada no ha deixat d’oferir exemples de compromís, determinació i solidaritat per tot el país. A migdia s’ha fet una manifestació descomunal convocada pels universitaris al centre de Barcelona. Mentrestant, Xavier García Albiol feia el pinxo pel centre de Barcelona i mirava de provocar manifestants com qui cerca una reacció violenta. La resposta: ‘Adeu, adeu…’ Albiol no era l’únic provocador de la jornada. A Gràcia (deuen pensar que és el niu dels radicals) una desena d’espanyolistes es passejaven amb banderes espanyoles, fent cants i encarant-se amb els vianants. També cap a migdia s’intensificava el rumor de la sortida dels creueristes del port vestits de paisà i en grups petits per anar a infiltrar-se a la concentració convocada a la tarda. Portuaris i estibadors confirmaven aquesta sortida de policies vestits de carrer cap a les entranyes de la ciutat.
Prova de foc superada
Aquestes informacions i les provocacions que ja havien començat obligaven a extremar les precaucions i la vigilància d’un moviment que ha estat pacífic del primer dia a l’últim i que no ha trencat ni un vidre en cap de les mobilitzacions més multitudinàries d’Europa dels últims anys. La jornada d’aturada general era també una prova de foc perquè donava moltes oportunitats a l’estat per a provocar aldarulls. I la prova ha estat superada una vegada més per una ciutadania preparada per a encarar els desafiaments més grans.
Aval al referèndum
També sortia avui el dictamen de l’equip d’observadors internacionals International Limited Observation Mission (ILOM), encapçalat per l’ex-ambaixador neerlandès Daan Everts. Resol que l’actuació de la policia i la Guàrdia Civil espanyoles per a impedir el referèndum reforça el resultat de la votació. I afegeix: ‘Tenint en compte la tensió de la jornada, l’ILOM pren nota de la dedicació dels qui varen treballar a les meses electorals, com també de la determinació dels ciutadans per a votar.’
Les places s’han fet petites
Amb aquest reconeixement del referèndum i de l’abnegació dels ciutadans enfront de la forta repressió, han començat les concentracions de la tarda. S’havien convocat davant les cases de la vila de les capitals de comarca. I les imatges que han començat a córrer per les xarxes i publicades pels mitjans de comunicació han estat com un esclat de confiança. Les places de Catalunya s’han fet petites i han calgut carrers i més places imprevistes per a encabir les riuades de gent atapeïda, que reafirmava el resultat de les urnes de diumenge i insistia una vegada més: ‘Els carrers seran sempre nostres.’
Si diumenge l’estat va ordenar de tancar l’espai aeri de Barcelona per por de les imatges, avui tothom qui hagi sobrevolat Catalunya entre les sis de la tarda i les nou del vespre ha pogut comprovar que hi ha un poble en moviment que ha decidit el seu futur. Vic, Girona, Sabadell, Terrassa, Manresa, Mataró, Barcelona, Vilafranca del Penedès i totes les capitals del país han quedat completament col·lapsades de dignitat i de futur. Mans enlaire, silencis estremidors, cartells plens de desigs, banderes de molts colors, gent de totes les edats, clams de tota mena i tradició, bombers, forestals, advocats, mossos, tractors…
Indignació i repulsa a les comissaries
També les delicades plantades davant les comissaries de les policies espanyoles a diverses ciutats, amb cordons de seguretat de mossos i bombers. Mans enlaire una altra vegada. Silencis colpidors esquinçats per crits de ‘Visca Catalunya! Lliure!’ Moltes ganes de la gent d’expressar la repulsa més ferma a l’actuació de diumenge amb què van agredir persones grans, menors, i tothom qui volia votar pacíficament sense fer mal a ningú. Una indignació reforçada també pel silenci institucional d’Europa, que no defensa els ciutadans europeus de la vulneració dels drets i les llibertats fonamentals.
Un rei amb so de llauna
Quan ja era fosc i les concentracions s’havien anat dissolent, el repic d’atuells s’ha presentat més sorollós que mai. Avui s’ha avançat una hora. No pas per acompanyar la reforma horària, sinó per tapar el també sorollós discurs de Felipe VI, el Borbó, que ha fet una defensa sense fissures de l’actuació del govern espanyol contra la majoria dels catalans. Ha reconegut que es considerava tan sols rei d’una minoria de ciutadans a Catalunya i ha anunciat fermesa per a imposar l’ordre constitucional espanyol contra un govern ‘que s’ha apropiat les institucions d’autogovern catalanes’ i que s’ha situat fora de la legalitat. El dit del monarca espanyol ha assenyalat clarament Puigdemont i el govern, i semblava deixar via lliure a la repressió i a una escalada de l’actuació autoritària de l’estat.
‘Hem votat i hem guanyat’
El discurs televisat del monarca espanyol ha causat indignació i indiferència, tants a tants. Ha indignat més els demòcrates que encara quedaran dins Espanya després de la independència de Catalunya. I ací, entre aquest poble que ja ha decidit, ha estat viscut com l’últim discurs de Felipe VI com a cap d’estat dels catalans. El repic d’atuells ha estat molt sonor. Els forts cops de llauna han anat acompanyats a molts veïnats de crits: ‘Hem votat i hem guanyat’ o ‘In-inde-independència’. Amb aquesta acció i les crides a tornar a casa per a no donar més oportunitats als provocadors de fer destrossa, s’ha clos una jornada de vaga com se’n recorden poques en la història de Catalunya. Una aturada molt moguda que ha demostrat que ja no hi ha retorn i que la independència ja és un fet al carrer. Ara és el torn del parlament.
