21.01.2023 - 10:45
|
Actualització: 21.01.2023 - 11:30
Papa, Ibrahima, Dandang i Gibriel són quatre immigrants subsaharians dels dotze contractats per l’Ajuntament de Badalona amb l’objectiu de regularitzar la seva situació al país. Tenen en comú que formen part del col·lectiu que va viure la tragèdia de l’incendi de la nau del Gorg, on van morir cinc persones, el desembre del 2020, i el desallotjament traumàtic de la nau del carrer del Progrés, fa tot just un any. Després de perdre dues vegades el que havien convertit en casa seva i d’anys vivint de la ferralla i treballs precaris, ara albiren un nou futur. “Les coses van més bé: tenim feina i papers. Volem treballar per demostrar que no som aquí per a res dolent i que volem que Badalona vagi endavant”, explica l’Ibrahima amb un gran somriure.
Ibrahima Amada fa nou anys que viu a Badalona. Va arribar quan en tenia vint-i-sis procedent del Camerun a la recerca d’un futur millor. Ara acaricia aquest futur amb la punta dels dits, però pel camí va haver de sobreviure a l’incendi de la nau del Gorg i al desallotjament del carrer del Progrés.
Ara ha pogut abandonar els assentaments i s’ha instal·lat a casa d’un amic, al barri de la Salut. Durant el dia també ha abandonat el negoci de la ferralla i les feines precàries sense contracte per col·laborar amb el laboratori del Museu de Badalona, on neteja les peces de ceràmica que s’han trobat a les excavacions perquè es puguin inventariar.
“Estic molt content amb la feina”, diu. La previsió és que s’hi estigui solament un any, mentre duri la subvenció del programa ACOL, finançat amb fons europeus i adreçat a immigrants en situació irregular. L’experiència i els cursos de formació que compagina el fan ser optimista i espera de trobar una nova feina que el mantingui lligat a Badalona.
Dos amics gambians a l’Escola Natura
També vol un futur vinculat a la ciutat en Gibriel Bah, de quaranta-nou anys. Hi viu d’ençà de l’any 2015, però el seu periple des de Gàmbia l’ha portat abans per Madrid, València i Sabadell. Com l’Ibrahima, ha viscut a les naus del Gorg i el carrer del Progrés i celebra poder explicar la seva història: “Molts no la poden explicar perquè s’han enfonsat abans.”
El seu camí tampoc no ha estat fàcil. Durant anys ha treballat llargues jornades sense contracte i amb la impossibilitat de regularització: “Ho he intentat, però no he pogut. No sabia si un dia hi hauria llum perquè el camí sempre era fosc.” En Gibriel s’ha format fent cursos de neteja industrial i d’ajudant de cuina i ara fa de jardiner a l’Escola Natura.
Allà coincideix amb un altre compatriota, en Dandang Sawaneh. Té quaranta-un anys i és l’únic que no va passar pel Gorg, però que va viure l’èxode d’immigrants cap a la nau del carrer del Progrés després de l’incendi. Amb tot, en Dandang diu que tot el col·lectiu ha lluitat per guanyar-se un futur i es mostra feliç per poder-lo afrontar amb noves oportunitats. Tots dos esperen de trobar una bona feina que els faci feliços quan acabi el seu pas per l’Escola Natura.
Els Serveis Socials, de dins
“Abans la vida era molt i molt dura. Ara ens ha canviat molt”, afegeix en Papa Magatte, un senegalès de quaranta-tres anys que ha començat a treballar a les oficines municipals del Viver, on dóna suport en tasques administratives a l’equip de Serveis Socials. Els qui fan el seguiment del seu cas ara són els seus nous companys de feina.
De moment fa feines bàsiques, com ara fotocòpies i preparació de correspondència. “Hi sóc per a ajudar”, admet. Tot i això, el seu objectiu és progressar tant com pugui per ajudar econòmicament la seva família, que viu al Senegal. Com la majoria, el camí cap a Europa l’ha fet tot sol. El va emprendre ara fa cinc anys, quan va arribar a la nau del Gorg.
Actualment, en Papa continua vivint en una nau ocupada, però l’objectiu a mitjà termini és poder deixar el carrer: “Ara tinc papers i puc treballar. A poc a poc.” Aquest, de fet, és un dels objectius a mitjà termini del programa que en finança els contractes.
Treure pressió als assentaments
En definitiva, tot això vol ser un “canvi de paradigma” en les polítiques públiques en relació amb els assentaments que encara hi ha a la ciutat. El regidor de Protecció a les Persones, David Torrents, diu que el consistori treballa per treure pressió als assentaments. El primer pas és la feina i després també cercaran pisos de lloguer perquè els puguin compartir.
El regidor detalla que el finançament europeu és per a dotze immigrants l’any. Els contractes actuals formen part de la convocatòria del 2022 i per a aquest 2023 s’intentarà que una dotzena més s’hi puguin acollir. “Hem de poder donar-los una sortida, millorar la situació de l’infrahabitatge i garantir la convivència”, defensa Torrents. “Passen de fer feines precàries amb la ferralla a tenir feines estandarditzades amb un horari.”
