L’infern de l’eterna joventut

Josep Maria Mainat sempre diu que vol arribar a cent vint anys i en aquesta entrevista a VilaWeb explicava que seguia un tractament de 30 pastilles diàries i que visitava un metge a Bèlgica de feia anys. “Si mires les esqueles dels diaris, la gent no es mor a seixanta anys. Es mor a noranta. De cinc esqueles, en veus una o dues que són de noranta. I no parlo de gent que s’hagi cuidat. Jo prenc unes trenta pastilles el dia, faig esport, faig l’amor, m’alimento bé, tinc relacions socials i totes les coses que es poden fer esperant que la ciència inventi alguna cosa radical.” Una cosa radical que permeti que arribem als cent vint anys en bona forma. Llegir aquest paràgraf em va impressionar. Passa que Josep Maria Mainat sembla una broma comparada amb les experiències que ens arriben dels Estats Units, la darrera de les quals fa directament por.

Parlem de Bryan Johnson, de quaranta-cinc anys, que s’ha proposat l’objectiu de tenir un cos de jove, no pas de mitjana edat. En concret, vol “tenir el cervell, el cor, els pulmons, el fetge, els ronyons, els tendons, les dents, la pell, els cabells, la bufeta, el penis i el recte d’un noi de 18 anys”. Fa un any que aquest bilionari nord-americà té vint metges (vint!) al voltant que el fan servir de conillet d’índies per al seu experiment: revertir el procés d’envelliment. En compte de fer-nos grans, fer-nos joves. En diuen projecte Blueprint. En aquest web se’n pot veure el tractament. De moment Bryan ja ha despès dos milions de dòlars. Un dels seus metges, el més optimista, ha afirmat que per primera vegada els seus òrgans comencen a ser més joves que no eren i que ja té el cor d’un home de trenta-set anys, la pell d’un de vint-i-vuit i la capacitat pulmonar d’un de divuit. Els altres, més moderats, diuen que els avenços són més aviat tímids. Veure fotografies seves no impressiona pas. Veus un home de mitjana edat en bona forma. Punt. Els seus metges diuen que els canvis són a dins.

Llegir el dia a dia de Johnson, en aquest perfil de Bloomsberg, suscita una barreja de por i de llàstima –per ell: “La vida que no es viu, no és vida”, deia Oswald Aulèstia. Bryan vol ser eternament jove, però fa una vida voltat de metges que li xuclen la sang i els diners. L’abús que sofrim dels rics, sí. I l’estafa que sofreixen ells, també.

La no-vida de Bryan “inclou directrius estrictes de dieta (1.977 calories veganes el dia), exercici (una hora el dia, alta intensitat tres vegades la setmana) i la son (dorm cada dia a la mateixa hora exacta, després de dues hores de portar ulleres que bloquen la llum blava). Cada mes suporta dotzenes de procediments mèdics, alguns de bastant extrems i dolorosos, després en mesura els resultats amb anàlisis de sang addicionals, IRM, ultrasons i colonoscòpia.”

“Cada dia a partir de les 5 del matí Johnson pren dues dotzenes de suplements i medicines (…) Després hi ha un entrenament d’una hora, que consta de 25 exercicis diferents. (…) Bryan s’ha fet 33.537 fotografies del budell gruixut, ha descobert que les seves pestanyes són més curtes que no la mitjana i ha provat el gruix de la seva artèria caròtida i té un dispositiu que compta el nombre de les seves ereccions nocturnes. Diu que en aquest sentit, les té com les d’un adolescent (…) Per a millorar l’audició de l’orella esquerra (afectada per uns viatges de caça infantils a Utah) fa teràpia sonora, que produeix sons inaudibles que li estimulen les cèl·lules de l’orella i del cervell.

Bryan no té vint metges al seu servei. És ell qui està al servei dels metges. L’abús que sofrim dels rics, sí. I l’estafa de dos milions l’any que entomen ells, també.