05.01.2021 - 01:50
El procés de vaccinació a Catalunya porta cua. Ahir es va saber que el Departament de Salut havia administrat només el 10% de les 60.000 dosis que havia rebut. El govern va adduir principalment dos motius per justificar el retard: que les neveres que la farmacèutica Pfizer recomana per transportar els vaccins fins als centres havien arribat tard i que les autoritzacions per a vaccinar eren lentes.
Però les infermeres i els infermers han alçat la veu: diuen que la principal mancança en aquest procés és l’organització dels equips de treball. En parlem amb Ester Rodríguez, una de les portaveus del sindicat Infermeres de Catalunya. Denuncia que hi ha un problema estructural, amb una mancança de personal d’origen; que el govern es recolza en cinc-centes infermeres que ja tenen una feina; i que es donen poques facilitats perquè puguin fer aquestes hores extra com a voluntàries.
—Salut ha administrat només el 10% dels 60.000 vaccins rebuts per un retard en l’arribada de les neveres i a les autoritzacions. Com ho valoreu?
—És la tònica de la gestió del Departament de Salut. Veiem molta improvisació. A la primera onada ens va agafar a tots, potser, en fora de joc. Però ja sabíem que vindria una segona onada, i una tercera, i que a final de desembre tindríem disponibilitat de vacunes. Però la veritat és que fa la sensació que el pla de vacunació s’ha fet amb improvisació i a corre-cuita.
—Ho podeu concretar?
—La formació al mínim d’infermeres necessàries per a posar les primeres vacunes s’ha fet fa quatre dies. El departament ha demanat 500 infermeres, comptant que es dedicarien gairebé en cos i ànima a la vacunació. Però això és impossible, perquè ja treballen. Es van oferir voluntàries per a treballar fora del seu horari laboral. I què ha passat? Que han fet un horari molt incompatible amb els horaris normals de l’atenció primària, hospitalària i emergències. Són horaris molt diversos i no pots fer-los encaixar en els horaris administratius, en què es guien els horaris de vacunació.
—Llavors, la clau és que hi hagi més infermeres.
—Que per una altra banda ja tens formades. La formació és feta i hi ha moltíssimes infermeres a la recambra per a poder utilitzar. El problema és que no saben com organitzar-les. Hi pot haver hagut el problema de les neveres, encallades a Calais, però ara com ara, aquest no és el problema. Han de servir-se de més de les cinc-centes infermeres. Si demanes infermeres per a un horari de 8 del matí a 3 de la tarda –un horari de CAP o de centre hospitalari– a molt poques els va bé. Encara que moltes infermeres hi vulguin anar, no ho poden fer. Has de donar un marge d’hores per a poder-te traslladar fins al centre on es fa la vacunació. Perquè en alguns casos t’has de traslladar, vint quilòmetres, trenta o quaranta amb cotxe.
—I no hi ha marge?
—No. El problema, doncs, és que s’encavalquen els horaris. I si a les tres no pots estar vacunant perquè acabes la teva feina a les tres, no hi vas. I no donen alternativa. Aquest és el problema. Falta organització, perquè d’infermeres en sobren, però passa que han d’utilitzar-ne més de cinc-centes. No entenem que algú que assessora el Departament de Salut no vegi que aquests horaris són incompatibles. I, com sempre, no ens han demanat com ho hauríem fet nosaltres. Els ho hauríem dit nosaltres. Com tampoc no s’entén per què no han vacunat el diumenge.
—Festius, com el dia 1, no es va vaccinar i el govern va dir que ho canviaria. El diumenge tampoc no s’ha fet?
—Tampoc. Per què? No se sap. I mira que tenim vacunes als congeladors per anar descongelant. En la primera tanda, era normal que no es vacunés el diumenge. Però ara? Si tenim estoc suficient. Des d’ara ja podem vacunar set dies la setmana. Pensa que si treballes en un CAP de dilluns a divendres, potser pots oferir un cap de setmana o dos dels que tens festa, per a fer vacunacions. Però aquesta opció no la tens. Per una altra banda, volen fer un registre ordinari de la vacuna, de manera que això t’ocupa deu minuts per pacient, quan la vacuna és de trenta segons.
—Què voleu dir?
—Com si vacunéssim una grip o una hepatitis, hem de revisar l’historial del pacient, comprovar les al·lèrgies, si ha tingut cap reacció adversa a altres vacunes, si la hi han posat prèviament o no… Tot això és una feina administrativa que es podria fer abans, i no pas en el moment de vacunar. Hauríem de vacunar a escala industrial, però no podem perquè hi ha molta burocràcia.
—En aquest gran problema d’organitzar els torns de les jornades laborals ordinàries i les hores de voluntariat, no valdria més contractar infermeres que poguessin tenir-hi una dedicació exclusiva?
—No hi ha infermeres, en tenim un dèficit brutal. I cada vegada es fa més evident. No hi ha infermeres sense feina; no n’hi ha. Que no vulguin estar-hi, és clar. Sí que hi ha infermeres que han fet la carrera i que finalment, per les pèssimes condicions laborals que hem tingut, s’han dedicat a una altra professió o se n’han anat del país per guanyar-se la vida amb unes condicions laborals i econòmiques millors, i amb un reconeixement millor. Aquest és el problema, no hi ha atur d’infermeria en aquests moments. I d’on treuen aquestes infermeres per al pla de vacunació? Del mateix sistema. I no és un pla de vacunació d’una setmana o un mes, pensem que trigarà un any. Evidentment, cada vegada se’n necessitaran menys, però és una feina per a d’aquí a un any. Per tant, necessiten més de cinc-centes infermeres perquè aquestes no poden donar el 100%, perquè ja el donen en el seu horari laboral.
—A quant paga l’hora extra el Departament de Salut dins aquest pla de vaccinació?
—No ho han dit, no l’han donada, aquesta informació. La gent s’ha afegit a aquesta demanda del govern sense ni tan sols saber quant cobrarà.
—Per què és tan complex aquest vaccí que requereixi una formació específica?
—La formació dura tres hores. I penses, com pot ser que calguin tres hores? Doncs perquè és molt especial aquesta vacuna. Estem acostumats al fet que un vial és una vacuna i, per tant, un pacient vacunat. Aquesta vacuna no es presenta en unidosi, sinó que és per a cinc persones. I no ve diluïda per tenir una dosi per a cada pacient. Aquesta dissolució l’has de fer en un màxim de sis hores després de ser descongelada, i un cop descongelada no es pot tornar a descongelar; a banda que aquesta dissolució no es pot moure, no es pot sacsejar, com fas amb altres vacunes per tal que no faci mal en aplicar-la. I quan administres la dosi, amb una agulla concreta, has de fer una injecció intramuscular, però no val qualsevol múscul… Té força dificultats.
—Serà possible de recuperar el temps perdut?
—Sí, sí que és possible. Però haurien d’escoltar els consells dels qui som dins. Tot és qüestió de bona planificació i bona gestió. I bona organització del transport. Perquè tu pots tenir la vacuna fora de l’ultracongelador en una nevera normal durant cinc dies. I si tu tens previst d’anar a vacunar deu centres, doncs lliura les vacunes amb antelació. Així ja tindràs l’equip organitzat per a començar a vacunar, les temperatures ja seran més adients que no 70 graus sota zero i no t’hauràs d’esperar tant…
—Al final el professional sanitari es començarà a vaccinar abans no s’esperava i ja entra en aquesta fase. Com l’interpreteu el canvi que ha fet la conselleria?
—Això que dic és una impressió personal perquè em falten dades, però penso que és la manera de poder donar sortida a totes les vacunes que hi ha en estoc. Les vacunes hi són, el personal hi és, però l’organització ha estat tan accidentada que ara hi ha moltes vacunes en estoc i s’han d’utilitzar per deixar lloc a les que vindran. Llavors, s’aniran vacunant les residències i alhora, com que hi ha un estoc, se’n posaran al personal sanitari. Penseu que les vacunes als ultracongeladors duren només tres mesos, a partir de llavors ja no se n’assegura l’eficàcia. Si cada setmana van venint 60.000 vacunes, hi haurà un moment que no hi haurà lloc als ultracongeladors, i per això s’han de gastar.
