01.12.2022 - 21:40
|
Actualització: 08.12.2022 - 20:08
Entre vuit i nou persones de cada deu més grans de trenta-cinc anys presenten alguna malaltia a les genives: gingivitis o periodontitis, principalment. Aquesta última és la principal causa de pèrdua de dents en els adults i, segons l’Organització Mundial de la Salut, figura com la sisena patologia crònica al món, per darrere de la càries.
Això no obstant, aproximadament la meitat de la població adulta europea no sap què és la periodontitis, com indica un estudi presentat al juny. Per exemple, a l’estat espanyol el percentatge de desconeixement arriba al 51%. El mateix estudi observa que aquest desconeixement baixa fins al voltant del 35% en els col·lectius amb nivells educatius i socioeconòmics alts.
El 40% dels adults té periodontitis
És pertinent, doncs, explicar en què es diferencien les dues malalties esmentades. Mentre que la gingivitis és la inflamació de les genives, causada en la majoria dels casos per bacteris, la periodontitis genera, a més a més, una pèrdua d’os al voltant de les dents. El 40% de la població adulta té aquesta infecció immunoinflamatòria –causada també per bacteris–, i un 10% la té de manera avançada o severa.
Que bona part de la població ignori què és la periodontitis no deixa de sorprendre. En primer lloc, perquè no sols afecta la funció masticatòria, per la pèrdua inicial de dents posteriors, sinó que també empitjora l’aspecte estètic. Els seus símptomes –les recessions o pèrdues de geniva al voltant de les dents i el seu desplaçament– comprometen el somriure i redueixen l’autoestima.
Però és que, a més, té conseqüències en la salut general, perquè la inflamació crònica no es limita a les genives, sinó que transcendeix la resta del nostre cos.
Les demostracions científiques, especialment d’ençà dels anys noranta, constata que els pacients amb periodontitis avançada tenen un risc més elevat de tenir altres malalties sistèmiques molt importants, com ara infart agut de miocardi, diabetis o pneumònia aspirativa. També eleva les probabilitats que les dones embarassades tinguin un part prematur. I recentment, la llista ha augmentat: s’han demostrat associacions amb la hipertensió, l’Alzheimer i fins i tot algun tipus de càncer.
Una inflamació exacerbada
I a què es deu aquesta reguera de seqüeles? Quan un pacient té periodontitis avançada és que el sistema immunitari ha respost a l’agressió bacteriana de manera poderosa mitjançant la inflamació. Concretament, a la presència de bacteris gramnegatius (G-) anaeròbics al solc gingival, l’espai que hi ha entre la geniva i la dent.
Aquests microorganismes, presents a la biopel·lícula o biofilm bacterià oral, tenen la capacitat de colonitzar els teixits que conformen la geniva; és en aquests teixits on es produeix la resposta inflamatòria exacerbada. Aquesta reacció natural a l’agressió dels microbis comporta conseqüències, tant a la boca com a la resta del nostre organisme.
Localment, la invasió de bacteris i les seves toxines produeix una atracció de cèl·lules de defensa i de proteïnes. Com a conseqüència, es crea una cascada de potents mediadors de la inflamació que destrueixen el col·lagen present a la geniva i a l’os. Això deteriora la inserció i el suport de les dents.
En segon lloc, hi ha uns quants mecanismes que poden afectar altres òrgans del cos, però principalment en són dos: la presència dels mateixos bacteris G- i les seves toxines als vasos sanguinis, fet que danya les seves estructures internes; i la circulació dels mediadors d’inflamació a través de la sang, que estimulen el desenvolupament d’aquesta inflamació a la placenta, el pàncrees, etcètera.
De la diabetis al càncer gastrointestinal
Quant a la diabetis, la periodontitis avançada augmenta la resistència a la insulina, fet que provoca un pitjor control de la malaltia. També fa que augmentin els nivells de proteïna C reactiva –un marcador d’inflamació– i la tensió arterial: tots dos indiquen el risc de tenir accidents cardiovasculars.
Quant a la moderada associació amb l’Alzheimer, és més important quan es detecta l’existència de Porphyromonas gingivalis (el principal bacteri de la periodontitis) al cervell. S’ha observat que la presència elevada i continuada d’un altre microorganisme fonamental en el desenvolupament i la progressió d’aquesta malaltia, el Fusobacterium nucleatum, també pot incrementar el risc de tenir càncer gastrointestinal.
Mesures higièniques
Però també hi ha bones notícies: la prevenció de la periodontitis és fàcil. Ha d’incloure una bona higiene oral per a eliminar la placa bacteriana oral dues vegades el dia raspallant les dents durant dos minuts –el raspall elèctric és una gran ajuda– fent servir de cinta dental i raspalls interdentals.
Per descomptat, també necessitem eliminar periòdicament els bacteris en una clínica dental amb aparells sònics, ultrasònics o manuals. I és fonamental que un periodoncista o un dentista ens diagnostiqui l’estat de salut de les genives per evitar conseqüències més greus.
Jose Nart és professor de Periodòncia a la Universitat Internacional de Catalunya. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
