Infants de Barcelona col·loquen plaques per a recordar els sense-sostre morts al carrer

Prop de tres-cents alumnes d’una desena d’escoles col·loquen aquests dies plaques per a recordar els quatre-cents sense-sostre morts a Barcelona aquests darrers set anys. És una acció impulsada per Arrels Fundació i els centres educatius implicats i l’objectiu és acostar la realitat dels sense-sostre als més joves. El director d’Arrels, Ferran Busquets, destaca a l’ACN que una de les potes per posar fi al sensellarisme és que la ciutadania estigui convençuda d’aconseguir-ho i els més joves, sensibilitzats. Joan Sans i Marc Serinyana, alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Virolai, ubicada al barri del Carmel, han participat en l’activitat i han enganxat plaques als carrers del barri. “Està bé per mentalitzar-nos del que pateix la gent al carrer”, diu en Joan.

Quique Vergara, educador de l’escola, acompanya el grup i reparteix les plaques amb diferents noms de persones mortes perquè els facin visibles i els demana fer-ho amb dignitat. Així és com aquest grup es divideix i entre uns quants estudiants pensen ubicacions per situar els noms. Les plaques són negres, tenen un punt de llum i un nom. A sota, la data de la mort i un missatge clar: “Viure al carrer mata.”

Això, en Marc i en Joan ho tenen ben present. “Abans passava per aquí, veia una persona [vivint al carrer] i em feia pena, però no em parava a pensar en el que poden patir i el poc que poden viure”, explica el Marc. En Joan hi està d’acord, i diu que ara els mirarà d’una altra manera. “Els intentaré ajudar com pugui.”

El director d’Arrels situa la realitat i destaca la importància de conscienciar sobre aquest fet: “Les dades diuen que una persona que viu al carrer viu vint anys menys de mitjana i això és molt greu.” Per tant, conclou que viure al carrer escurça la vida i la destrossa tant físicament com psicològicament. Segons el darrer recompte fet per l’entitat, hi ha més de 1.200 persones que dormen al carrer cada nit a Barcelona.

Objectiu: acostar la realitat i trencar prejudicis

Vergara comenta que l’activitat de les plaques commemoratives no és una acció aïllada, sinó que forma part d’un projecte més ampli. “Aquesta acció concreta és la part final d’un projecte de quatre setmanes en què hem treballat el fenomen del sensellarisme de manera globalitzada”, diu. Així, d’ençà de començament de curs, pràcticament, ja han treballat en diferents sessions les causes i conseqüències associades al sensellarisme, de la mà d’Arrels i més entitats.

Segons aquest professor, les sessions han servit en un primer moment per a conèixer la realitat però també per a trencar prejudicis, una feina cabdal. En sessions prèvies, per exemple, els alumnes han pogut conversar amb algú que havia viscut al carrer. En general, es mostra molt satisfet de la resposta dels estudiants i la connexió que han fet amb aquesta realitat. Després d’aquest primer grup, n’hi haurà més que faran la mateixa activitat en uns altres barris.

Crisi social i econòmica

Un dels punts que també s’explica a les escoles és el context socioeconòmic que pot empènyer algú a viure al carrer, un extrem que aflora sobretot en moments de crisi. “Quan hi ha aquesta tensió econòmica, hi ha un grup de persones que acaben arribant a la pobresa i un grup d’aquestes persones malauradament acabarà al carrer”, diu Busquets, i recorda que hi ha gent que pateix moltíssim i que s’aferra a qualsevol cosa per no acabar al carrer. “Per tant, hem de tenir en compte els qui hi són, els qui hi han arribat i els qui fan mans i mànigues per no arribar-hi”, adverteix. Finalment, afegeix que a Arrels ja noten l’augment de gent que va a l’entitat per demanar-los ajuda i avisa que el centre obert que tenen al Raval està desbordat.