Inèrcia i totxo (a l’Ateneu)

Jordi Casassas tornarà a ser president de l’Ateneu Barcelonès malgrat que la majoria de votants no hi confiï. La majoria, de fet, no confia en cap dels tres candidats però sí en una modernització que Casassas —amb la seva junta— no representa; Dedéu i Roca –cadascú a la seva manera– sí que la representaven però el sistema d’elecció directa té aquestes coses.

La nova junta de l’Ateneu no representa la modernitat perquè no l’entén. Articles com aquest de Xavier Bru de Sala il·lustren l’esclerosi intel·lectual de bona part d’una generació —i alguns dels seus companys de viatge— que viu en la perplexitat: com és que el sistema de cooptació que funcionava des que ells eren joves s’ha travat? Com és que cada cop més joves —joves de quaranta o cinquanta anys!— ja no esperen, dòcilment i mansament, a rebre un lloc subaltern a les escales mecàniques culturals del país? Com és que els nois dels encàrrecs i els empresaris de noves tecnologies assalten una de les canongies reservades a les patums nacionals i altres mandarins de carrera? Com és que ja no n’hi ha prou amb inèrcia i totxo?

Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura.